L'actual tensió Catalunya-Espanya és filla de dos fracassos històrics: el de Castella per castellanitzar Catalunya i el d'Europa per europeïtzar l'Espanya castellanitzada. Són aquests fracassos, i no cap carisma excepcional, els que expliquen que hàgim sobreviscut com a poble

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA. 


Article complet: L'ACTUAL TENSIÓ Catalunya-Espanya és filla de dos fracassos històrics: el de Castella per castellanitzar Catalunya i el d'Europa per europeïtzar l'Espanya castellanitzada. Són aquests fracassos, i no cap carisma excepcional, els que expliquen que hàgim sobreviscut com a poble.

I el més assenyat, quan Wert i els seus fan l'enèsim intent d'espanyolitzar-nos, seria aprendre'n alguna lliçó. Però, en lloc d'això, ens volen imposar una Lomce que, com el gloriós 18 de juliol del 36, destil·la essències africanistes.

Encegats com Unamuno en una identitat que s'afirma contra Europa no entenen que la clau de l'èxit jacobí en l'afrancesament de França, que no va resistir ni el poblat de l'Astèrix, era un centralisme més avançat que les perifèries, sobretot en educació.

Però algun dia hauran d'entendre que si ens resistim tant a perdre la nostra identitat, no és per nacionalisme sinó sobretot -i en això farem pinya els de soca-rel, els d'origen espanyol i els que acaben d'arribar- per no ser deseuropeïtzats.

Perquè aquest és l'objectiu paradoxal dels que ens amenacen de quedar fora d'Europa: deseuropeïtzar-nos, sotmetre'ns a l'entotsolament mesetari que ora y embiste cuando se digna a usar la cabeza.

Wert té raó quan diu que la història no s'explica bé. No ens han explicat -no els han explicat- que si la invasió musulmana del segle VIII ho va tenir tan fàcil va ser justament perquè el seu model social era llavors més just i obert que el visigot.

Al segle XXI aquest perill ve del nord, s'anomena democràcia i esperem que per molts anys els impedeixi culminar la Reconquesta.


Font: "No ens deixem deseuropeïtzar" (ARA, 24/11/2013).

Durant tres segles, Espanya va guardar gelosament el secret de la Ineficàcia; sense haver-lo usurpat, havent-lo descobert pels seus propis mitjans, 'per introspecció', aquest secret el posseeix avui tot Occident

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 -  
París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.



Font: Syllogismes de l’amertume. París: Editions Gallimard, 1952. Silogismos de la amargura. Barcelona: Tusquets Editores, 1990 (tercera edició, 1997).



Equivalent: Durante tres siglos, España guardó celosamente el secreto de la Ineficacia; sin haberlo usurpado, habiéndolo descubierto por sus propios medios, por introspección, ese secreto lo posee hoy todo Occidente. [ES]

Espanya és una fantasia armada

Autor: Miquel Barceló i Perelló (Felanitx, 1939), historiador. Catedràtic d'història medieval.

Font: L'Avenç, núm. 393, setembre del 2013.

 Foto: Traces.

La definició d'Espanya més curta que conec la proporciona l'historiador Miquel Barceló al penúltim número de L'Avenç: "fantasia armada".
— Vicenç Pagès Jordà (@WhistPlayers) October 3, 2013

Nosaltres ens vam inventar Espanya quan Madrid era un poblet i nosaltres la salvarem, trencant-la

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.



Font: "Ara va de debò", article al seu bloc (11/09/2013).

En un futur pròxim, Catalunya renaixerà pacíficament, desitjosa d'ésser una bona veïna i per al bé d'Espanya esperem fervorosament que Catalunya arribarà aviat al terme del seu tràgic interludi

Autor: Waldo Frank (Long Branch, Nova Jersey, 25 d'agost del 1889 - White Plains, Nova York, 9 de gener de 1967), novel·lista, historiador i crític literari i social estatunidenc.

Font: Virgin Spain: Scenes from the Spiritual Drama of a Great People (1926). Vist a Anales de medicina y cirugía, vol. LVII - N. 250.


Foto: Viquipèdia.

Creada per la ultradreta, promoguda per la dreta i celebrada per l'esquerra, la comparació amb el nazisme s'ha instal·lat perquè és tremendament útil. L'insult és tan greu que sembla que aconsegueix l'efecte desitjat, el silenci. Però és només un efecte de superfície, el dany causat és enorme i marca un punt de no-retorn, no es pot anar més enllà. Amb què més se'ns pot amenaçar? Amb la balcanització? Si fins i tot Sèrbia reconeixerà Kosovo abans que Espanya

Autor: Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972), escriptor.


Font: "Nazis como nosotros" (El País, 16/05/2013).


Foto: Kim Manresa / LV.


Context:

Creada por la ultraderecha, promovida por la derecha y celebrada por la izquierda, la comparación con el nazismo se ha instalado porque es tremendamente útil. El insulto es tan grave que parece que consigue el efecto deseado, el silencio. Pero es solo un efecto de superficie, el daño causado es enorme y marca un punto de no retorno, no se puede ir más allá. ¿Con qué más se nos puede amenazar? ¿Con la balcanización? Si hasta Serbia va a reconocer Kosovo antes que España. ¿Seremos los catalanes los nuevos apestados una vez nos expulsen del paraíso europeo? ¿Apestados? ¿Malvados? Toni Cantó lo ha intentado llamando a los profesores de catalán poco menos que pederastas, en UPyD son chapuceros hasta para eso.

Com si encara fóssim els ratolins de la gàbia, Espanya pretén seguir fent-nos rodar pujats a la roda de la desesperació i el malson. Es pensa Espanya que seguim cecs a la humiliació permanent, a l’anorreament sistemàtic de la nostra voluntat. Cretins. Fòssils. Retrògrads. Espanya, no et preocupis, sabem perfectament que som anticonstitucionals: voler ser lliures, voler ser catalans lliures, significa baixar de la roda i sortir de la gàbia d’una vegada

Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català. 



Font: "S'albira la independència" (El Singular Digital, 09/05/2013).

En travessar la seva província, tan ben cultivada i plena de tota classe d'indústries, costa creure que formi part d'Espanya

Autor: Jean-François Bourgoing, baró de Bourgoing (Nevers, Nivernès, 1748 - Karlovy Vary, Bohèmia, 1811), escriptor i diplomàtic francès.


Font: Tableau de l'Espagne moderne (1789). Vist a Per a bons patricis.


Imatge: Wikipedia.

El nacionalisme català està jugant amb foc i corre un risc greu, que la resta d'Espanya decideixi expulsar del seu si una Catalunya que no és la que sempre ha estimat entranyablement sinó la que ha construït, amb odi i rapacitat, el nacionalisme

Autor: César Vidal Manzanares (Madrid, 1958), historiador, escriptor i periodista.

Font: La Razón, 07/06/2012. Vist a El radar de Sarrià.

Original: El nacionalismo catalán está jugando con fuego y corre un grave riesgo, el de que el resto de España decida expulsar de su seno a una Cataluña que no es la que siempre ha amado entrañablemente sino la que ha construido, con odio y rapacidad, el nacionalismo. [ES]

Parli bé. Sigui patriota. No sigui bàrbar. És de bon cavaller que vostè parli el nostre idioma oficial, o sigui, el castellà. És ser patriota. Visca Espanya i la disciplina i el nostre idioma cervantí. Amunt Espanya!

Font: Segons el bloc Gokuentou: "O nome do post procede duns panfletos que a propaganda franquista distribuía desde a Coruña para toda Galicia para adoctrinar no uso do castelán como lingua de prestixio e denostando o galego, que sobreviviu grazas á nosa cabezonería e respecto pola nosa identidade e cultura." A la imatge es pot llegir l'any 1942.

El dia d'ahir, Festa del Llibre de l'Any de la Victòria, ens ha donat un avançament brillant i explícit del que serà aquesta Festa de les Lletres els anys vinents, sota el signe d'Espanya, que té cura avui del llibre com s'ha d'atendre un dels ressorts més potents de la seva ascensió nacional

Autor: La Vanguardia (Española) (1881), diari espanyol.


Nota i font: Segons Quim Torra, "crònica que La Vanguardia Española feia de la primera diada del llibre després de la Guerra del Desastre Nacional, que es va celebrar la setmana del 23 al 29 d'abril de 1939. El dia gran va ser el dijous 27, i l'endemà apareixia publicat això". Vist a l'article "La Fiesta del Libro del Año de la Victoria" (Catalunya Oberta, 24-04-2013).


Context: El acto terminó a las ocho de la noche, prolongándose venta y exposición hasta las nueve, habiendo manifestado la población un entusiasta y enorme interés por la doctrina de la Nueva España. En definitiva, el día de ayer, Fiesta del Libro del Año de la Victoria, nos ha dado un anticipo brillante y explícito de lo que será esta Fiesta de las Letras en los años sucesivos, bajo el signo de España, que cuida hoy del libro como debe atenderse uno de los resortes más potentes de su ascensión nacional.

Espanya és el resultat d'una expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n'hi en el futur.

Autor: Joan F. Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939), escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.


Context: Espanya és el resultat d’una expansió-subordinació, no el re­sultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n’hi en el futur. Perquè la igualtat entre les parts components no pot ser reconeguda, mentre un dels àmbits d’identitat, una de les nacions, siga alhora una part i el tot. És molt simple: Espanya-Castella (l’Espanya acastellanada) no es reconeix a si mateixa com a nació diferent i igual a la nació basca o catalana: es reconeix només com a nació espanyola coincident amb l’Estat. És la nació sense nom propi de part, amb el mateix nom de la «suma». ¿Quina síntesi, pluralitat o acord pot haver-hi quan una de les parts defineix el tot, i es defineix com a tot?


Font: Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. València: Tres i Quatre, 1984 (reed. 2005, amb pròlegs de Josep-Lluís Carod-Rovira i Agustí Colomines i Companys). Vist al seu web.

El que em divertirà serà l'etapa posterior: quan Girona, amb una de les rendes més altes d'Espanya, es vulgui independitzar de Lleida, de Barcelona i de Tarragona

Autor: Albert Boadella i Oncins (Barcelona, 10 de juliol de 1943), mim, actor, dramaturg, caganer i botifler espanyol d'origen català.



Font: Vist a La Vanguardia (03/04/2013).

Espanya és un gran Homer Simpson

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Context: Però abans de mirar el número del fons de pensions, deixeu-me que us recordi un dels grans filòsofs del segle XX, que es diu Homer Simpson. En un dels episodis, que és molt bo, han de fer obres a casa, i la Marge li diu que cal trencar el porquet de ceràmica, perquè és allà on hi ha els estalvis. Trenquen el porquet i la Marge es troba amb la sorpresa que Homer havia tret tots els diners. I li diu: 'Però què has fet?' I Homer respon: 'No, no hi ha diners, però fixa't que és ple de pagarés. Ja tornaré els diners'.
Doncs deixeu-me que us ensenyi aquest gràfic. Aquí hi veiem el fons de pensions de l'estat espanyol. La part groga és la part que són diners i la part vermella és la part que el govern d'Espanya ha canviat per pagarés. És a dir, tot. Espanya és un gran Homer Simpson, un gran porquet de Homer Simpson. En el fons de pensions hi ha pagarés del govern espanyol. És a dir, deute públic espanyol.

Font: Discurs en l'acte de presentació del Col·lectiu Wilson al Cercle d'Economia (20/03/2013). Vist a Vilaweb.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4097627/20130321/sala-martin-espanya-gran-homer-simpson.html

"El cafè, que duri" (El Temps, 28 de maig de 1984). Per l'article vint-i-sis/ i en cas de greu compromís,/ l'Estat té atribucions/ per passar-se pels c.../ totes les lleis del país

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.


Citació més llarga: 

Ara diu que pensen retirar el servei de cafè per a tothom: diu que també entre les autonomies hi ha classes; que no es poden fabricar les autonomies amb fotocopiadora -amb vietnamites, deu dir el gendre dels Omeies de Sevilla, que és un carrossa de la política-; que a Catalunya i a les Províncies Bascongades, sí, perquè, allí, hi mana la dreta, i ja se sap que el nacional-autonomisme és cosa de dretes, tret del nacional-autonomisme espanyol que és cosa de tothom, com Hazienda.

Però que els altres, no; als altres, l'estat els regularà l'autonomia segons que li ho permeti l'article 26, i que, una vegada més, convé de fer públic per a il·lustració dels afectats:

        Per l'article vint-i-sis
        i en cas de greu compromís,
        l'Estat té atribucions
        per passar-se pels c...
        totes les lleis del país.

No hi ha com tenir la Brunete pel mànec per governar amb comoditat, efectivament. En un moment determinat, el govern dels joves nacionalistes de Madrid, llavors en mans d'una tal UCD, va assegurar que tots els súbdits de l'Estat eren iguals i que, per tant, si en temps de la república l'autonomia havia sigut només privilegi d'alguns, ara -llavors, que és com si fos ara- en tindria tothom. Es va proclamar l'Estat de les autonomies, i de la Rioja a Múrcia sense Albacete, passant per Castella, amb Lleó, però sense Madrid i en canvi la dita Albacete, va tenir autonomia tothom.

La dita que va resumir aquest moviment ha passat al tresor de la saviesa jurídica universal amb aquesta forma, digna d'un Ortega: "Kaffè per a todos".

"Café para tontos (Cafè per a beneits)", deien els de sempre, pels corredors de Madrid, francament satisfets de la seva murrieria i engrescats per haver-nos fet beure a galet una vegada més.
      

Font: De l'article "El cafè, que duri" (El Temps, 28 de maig de 1984). Vist a Contrastant.net.

Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.

Citació més llarga:
A la nit, unes copes per matar els nervis dels gegants. Amb el Monzó i el Domènec Reixach, que és un home del teatre, i després del Mas i Mas i l'Universal, anem a raure al Bikini. Un escriptor català en llengua espanyola, obsessionat com tots ells i els qui s'ho rumien, per la cosa nacional o independentista, se'ns abraona i se'ns defineix a crits i a bafarades: "Jo sóc català i independent. Tu, que ets catalanista, explica'm per què ho ets." Com que l'escriptor és amic, company d'estudis i, sobretot, escriu bé, li improviso una argumentació que, sense fer-me mentir estigui a l'altura dels seus ideals encara cosmopolites. Li dic que com que els catalans no m'agraden no puc ser catalanista. Però com que els espanyols encara m'agraden menys, sóc separatista. El preocupat company i amic va començar immediatament a donar voltes per les dues pistes, cinc barres i bar a l'aire lliure del Bikini, fins que el Monzó el va haver de parar i assossegar-li la disparada assimilació de l'argument amb uns copets a l'espatlla i pagant-li un whisky al bar de fora. Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust.
      
Font: De l'article "El suplement humorístic de 'L'unità', l'espanyol cosmopolita i altres" (El Temps, núm. 120, 6-12 d’octubre de 1986). Vist al Twitter d'Agustí Argimon i al web Contrastant.net.

Cal castellanitzar Catalunya... Cal pensar en espanyol, parlar espanyol i portar-se com a espanyol, i això de bon grat o per força. El soldat i el mariner català han d'anar a servir en altres regions d'Espanya per freqüentar un altre tracte i adquirir altres hàbits i costums. De brusc, insubordinat, groller i bast com és en general el català, es tornarà amable, transigent amb les idees dels altres i educat

Autor: Revista Ejército y Armada, 1906.

Context: Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra".

Font: Vista aquí.

Estat d'Espanya, aquest petit Poble Productor, et crida per primera vegada a l'ordre!

Autor: Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954), escriptor i filòsof.

Citació completa: El poder pertoca de dret a aquell qui realment crea. A aquell que és autor correspon l’estructura del mot ja és prou eloqüent- la legítima autoritat.
Llibertat del noi a l’escola, dieu? –No llibertat solament, sinó autoritat, en els moments que sia ell, el qui porti la iniciativa, que ell realment, creï, inventi, doni producte efectiu. El mestre, en aquests moments, no solament ha de respectar l’infant, però ha de seguir-lo, obeir-lo. El seu dever és la disciplina. I si a ell manca, resulta un indisciplinat, un revoltat;
Llibertat de Catalunya, dieu? –Com, llibertat! Si Catalunya és realment prenys de futur, si la sabeu viva i activa i creadora, a l’Estat qui la governa hauríem de demanar-li que la respecti? No, sinó que l’obeeixi. Demanem per ella l’autoritat, no solament la llibertat. Si l’Estat es torna, vistes les coses des del punt de vista de mira de la justícia pura, un rebel, un veritable revolucionari.
Estat d’Espanya, aquest petit Poble Productor, et crida per primera vegada a l’ordre!

Font: Segons Salvador Domènech, pertany al "Glosari del 20 de juny de 1916 [Quaderns Crema, 1992] –edició del vespre- i en el del dia 21 –edició del matí (6)–."

Imatge: Efígie d'Ors feta per Frederic Marès (1963).

Fa poc més de cent anys, el catalanisme va néixer amb la presumpció que la viabilitat nacional de Catalunya passava per la modernització d'Espanya. El resultat està a la vista. Un mal segle el té qualsevol

Autor: Ferran Sáez Mateu (la Granja d'Escarp, Segrià, 1964), escriptor, periodista i filòsof català.

Citació més llarga: Expressada per mitjà d'una paradoxa, la frase definitiva de José Antonio és potser aquesta: "Queremos a España porque no nos gusta". Aquest dolor d'Espanya evoca el tren irreversiblement perdut de la industrialització, de la modernitat, d'Europa: el blau Maó de l'uniforme falangista era el de la granota de l'obrer imaginari que no va arribar a temps per cargolar els tubs de les màquines de vapor. El traçat extravagant de l'AVE que va iniciar el PSOE i va continuar el PP va ser una forma extrema i tardana d'atenuar el dolor que sentia José Antonio per un estat del segle XX que trigava massa a arribar. Fa poc més de cent anys, el catalanisme va néixer amb la presumpció que la viabilitat nacional de Catalunya passava per la modernització d'Espanya. El resultat està a la vista. Un mal segle el té qualsevol.

Font: Vista en l'article d'opinió "Dolor d'Espanya", al diari ARA (05/09/2012).

Mai els pobles no catalans d’Espanya no voldran ni podran reconèixer la nacionalitat, la personalitat catalana, tot i ser clara com l’aigua

Autor: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), periodista i escriptor català.

Font: Anotació del 13 de gener de 1951 al recull Meditacions en el desert 1945-1953 (Barcelona: La Magrana, 1999). Vista al Twitter del Francesc Canosa.