Fosca hereva del foc que no es consum. Amor violent del desert: coratge de palmera. No àngel, sinó àngela rebel, sense cap cel per perdre ni guanyar. Només, d'atzur tibant, l'interrogant, en cingle

Nota: Avui fa 61 anys que va néixer l'autora. 



Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.



Font: "Punk is not dead". A:  Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988 (1998, 2a ed).



Poema complet: 

Fosca hereva del foc
que no es consum. Amor
violent del desert:
coratge de palmera.
No àngel, sinó àngela
rebel, sense cap cel
per perdre ni guanyar.
Només, d'atzur tibant,
l'interrogant, en cingle.
Tens el caire tallant
dels estels que una allau
d'ombres de presa, a sang,
desarmava, i, d'escreix,
amb la cresta sagnant,
bàrbarament, els galls
de l'alba han rearmat.
Xisclen els esperons
arrabassats, la por,
la venjança del dia
orbat pel ganivet.
La pena es calça orgull
de bota militar
i l'estrall cerca torres
més altes d'on penjar
l'alegria-esquinçall
de bandera robada
a l'enemic. Amor
violent d'un desert
sense miratges. Fosc
desvetllar d'una mar
temerària: Saps?
Perquè t'he vist els ulls
endinsar-se amb el pas
més descalç dels teus verds
pel bosc espoliat
sense ferir la son
minúscula de l'herba.
Perquè t'he vist els ulls,
l'esglai em ve a les mans
com un ocell agònic
que reclama un tribut
impagat, amb l'impúdic,
brut, xantatge del cor.
I no sé, fosca hereva
de la mar i del foc,
quina arma o quin reclam
pot fer fora aquest vell
traïdor del futur.
Ni per sobre quin pont
de barques estellades
l'incendi d'una onada
ens trenarà en l'embat.

Nosaltres, massa rebels per a tan poques revolucions

Autor: Vicente Luy (Córdoba, 3 de maig de 1961 - Salta, 23 de febrer del 2012), poeta argentí.


Font: "Contrasentitdo". A: Poesía popular argentina. Editorial CLIC, 2009. Vist a Agencia Nan.




 

Original: 

Nosotros, demasiados rebeldes
Para tan pocas revoluciones.



Foto: Victoria Lagos.

Continuo sorprenent-me del món, continuo sent un nen. En la infantesa ens formem per a la resta de la vida. Les preguntes més transcendentals vénen de la infantesa. És el període en què passem de la fantasia a la realitat i en el qual ens resistim a acceptar aquest nou món. Crec que és el veritable moment en què som rebels, i també innocents. En la recerca de conservar aquest món és que podem convertir-nos en assassins, policies, lladres o escriptors

Autor: Harold Kremer (Buga, Colòmbia 1955), escriptor.


Font: "El sueño de la muerte", entrevista amb Harold Kremer, per Marcos Fabián Herrera Muñoz. Vist a e-Kuóreo.


Context: Yo sigo sorprendiéndome del mundo, sigo siendo un niño. En la niñez nos formamos para el resto de la vida. Las preguntas más trascendentales vienen de la niñez. Es el período en el que pasamos de lo fantástico a lo real y en el que nos resistimos a aceptar ese mundo nuevo. Creo que es el verdadero momento en que somos rebeldes, y también inocentes. En la búsqueda de conservar ese mundo es que podemos convertirnos en asesinos, policías, ladrones o escritores. Yo diría que el recurso de utilizar un narrador niño (en El prisionero de papá, por ejemplo) es contar un relato en el que ese personaje no tiene juicios o, si los tiene, son equivocados, o no son propios sino de los adultos. Esa carencia de competencia, esas limitaciones, le dan una carga semántica nueva al relato, convirtiéndolo, a veces, en un texto extraño (por ejemplo el comienzo de la novela de William Faulkner El sonido y la furia o la inocencia frente a la interpretación del narrador del cuento Es que somos muy pobres, de Rulfo). Esta focalización de una historia simple puede convertirse en un relato sugestivo, lleno de matices, de simbología y de candidez frente a la interpretación de un universo. 

El més dolent no és esdevenir un rebel sense causa, sinó sense causa ni efecte

Autor: Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 24 d'abril de 1961), filòleg i escriptor.



Nota: Aforisme publicat a l'antologia d'escriptors castellonencs La lletra ferida. A cura de Josep Miquel Carceller [et al.]. Castelló de la Plana: Associació Cultural Colla Rebombori, 2010. Vist aquí.