Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trampa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trampa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de maig del 2013

Només submergint-nos en la tradició és possible que cadascú trobi el seu estil, que és finalment del que es tracta. No s’hi valen dreceres ni trampes. “Per escriure bé, cal una facilitat natural i una dificultat adquirida”, afirmava Joseph Joubert. Avui ho diríem d’una altra manera: el que no és tradició és google



Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.

Font: "Vicenç Pagès, director de l’Aula d’Escriptura de Girona" (Núvol, 20/05/2013).

Foto: Vista a Núvol.

Context: Un taller d’escriptura no es pot concebre sense una llista de llibres que val la pena llegir, ja que només és possible avançar a partir de bons models. En tot cas, no es tracta d’imposar uns trets determinats d’estil, sinó d’obrir-nos a diferents maneres d’entendre l’expressió literària. Només d’aquesta manera, submergint-nos en la tradició, és possible que cadascú trobi el seu estil, que és finalment del que es tracta. No s’hi valen dreceres ni trampes. “Per escriure bé, cal una facilitat natural i una dificultat adquirida”, afirmava Joseph Joubert. Avui ho diríem d’una altra manera: el que no és tradició és google.





dilluns, 6 de maig del 2013

La llibertat comença per la capacitat de pensar al marge de les trampes emocionals que et paren amics i enemics per controlar-te


Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.


Font: "Mucha policía", article publicat a El Singular Digital (05/05/2013).


Context:

Em sembla que l'escriptor de Palafrugell veia molt clar que un atac sense solta ni volta és tan perillós com un elogi desmesurat. La llibertat comença per la capacitat de pensar al marge de les trampes emocionals que et paren amics i enemics per controlar-te. Per mi, encara que no sigui tan periodïstic, resulta igual de nociu que es compari Mas amb Hitler com que es nomeni Pujol espanyol del año. En el fons només són dues cares de la mateixa relació de dominació que hem permès durant tants anys. No sé de què ens escandalitzem ara, ni on volem arribar amb aquests atacs de dignitat. Deu ser que ens en queda poqueta.