Font: Los autonautas de la cosmopista (1983). Es pot llegir aquí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 00 Julio Cortázar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 00 Julio Cortázar. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de maig del 2013
Els esdeveniments necessiten una mica de temps per tornar-se paraula. Com si el seu sentit, i fins i tot la seva forma, haguessin de recórrer un llarg camí interior abans de trobar la seva cohesió
Font: Los autonautas de la cosmopista (1983). Es pot llegir aquí.
dimecres, 21 de novembre del 2012
¿A tu no et passa que a vegades et despertes amb la consciència exacta que en aquell moment comença una equivocació increïble?
Autor: Julio Cortázar (Brussel·les, 26 d'acost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984), escriptor argentí.Original: ¿A vos no te pasa que te despertás a veces con la exacta conciencia de que en ese momento empieza una increíble equivocación? [ES]
Font: Rayuela. Caracas: Biblioteca Ayacucho, 2004, p. 473. Vista a Cortazar Quotes.
dijous, 15 de novembre del 2012
Perquè el món ja no importa si hom no té forces per continuar escollint alguna cosa veritable
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984), escriptor argentí.Original: Porque el mundo ya no importa si uno no tiene fuerzas para seguir eligiendo algo verdadero. [ES]
Font: Rayuela (1963). Es pot consultar en línia a l'edició a càrrec de Biblioteca Ayacucho, 2004, p. 194. Vista al Twitter "dossier" de Julio Cortázar.
dimecres, 14 de novembre del 2012
Llegeixin i analitzin la frase següent: "Si l'home sabés realment el valor que té la dona aniria a quatre potes a la seva recerca." Si vostè és dona, amb tota seguretat col·locaria la coma després de la paraula 'dona'. Si vostè és home, amb tota seguretat col·locaria la coma després de la paraula 'té'
Font: Segons Marco Lovón Cueva: «Si el hombre supiera realmente el valor que tiene la mujer andaría en cuatro patas en su búsqueda”, 2010): Esta pregunta se plantea en el diálogo que recrea el Ciudadano universal (un bloguero) con Julio Cortázar:
JULIO: Lea y analice la siguiente frase: "Si el hombre supiera realmente el valor que tiene la mujer andaría en cuatro patas en su búsqueda”.YO: Julio, ¿has pensado en las implicaciones de esta frase? ¿Qué tal que yo sea mujer?JULIO: Si usted es mujer, con toda seguridad colocaría la coma después de la palabra mujer.YO: ¿Y si soy hombre?JULIO: Si usted es hombre, con toda seguridad colocaría la coma después de la palabra tiene.
(Diálogo tomado de © Ciudadano universal. Correspondencia con Julio Cortázar, sobre la importancia de la coma. 14 mayo 2010, http://tinyurl.com/24rogqj)»
dijous, 4 d’octubre del 2012
No renuncio a res, simplement faig el que puc perquè les coses em renunciïn a mi
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984), escriptor argentí.Original: No renuncio a nada, simplemente hago lo que puedo para que las cosas me renuncien a mí. [ES]
Font: Rayuela (1963). Es pot consultar en línia a l'edició a càrrec de Biblioteca Ayacucho, 2004, p. 194. Vista al Twitter "dossier" de Julio Cortázar.
dimecres, 6 de juny del 2012
Darrere de tot aquest espectacle de paraules, tremola extraordinàriament l'esperança que em llegeixis, que no hagi mort del tot en la teva memòria
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984), escriptor argentí.Original: Detrás de todo este espectáculo de palabras, tiembla indeciblemente la esperanza de que me leas, de que no haya muerto del todo en tu memoria. [ES]
Font: Papeles inesperados (Alfaguara, 2009) Vista al bloc Renombrando los días.
dissabte, 10 d’abril del 2010
Aquestes nits en què tot va a contramà, en què mires la lluna i veus un Alka-Seltzer
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 1914 - París, 1984), escriptor franco-argentí.Equivalent: Esas noches en que todo va de contramano, en que mirás la luna y ves un alka-seltzer [ES].
Font: Prové de Papelitos (edició no venal, a càrrec d'Aurora Bernárdez, pàgines no numerades).
dimarts, 19 de maig del 2009
A penes ell li amalava el noema, a ella se li amuntegava el clèmise i queien en hidromúries, en salvatges ambonis, en sustals exasperants
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 1914 - París, 1984), escriptor argentí.
Citació completa: A penes ell li amalava el noema, a ella se li amuntegava el clèmise i queien en hidromúries, en salvatges ambonis, en sustals exasperants. Cada cop que ell procurava rexupir els incopels, s'embullia en un grimat queixós i havia d’envulsionar-se de cara al nòval, sentint de mica en mica que les arnilles s’emmirullaven, s'anaven apeltronint, reduplimant, fins a quedar estesa com el trimalciat d'ergomanina al qual se li han afegit unes fíl·lules de cariacòncia. I tanmateix era tot just el principi, perquè en un moment donat ella es tordulava els hurgalis, consentint que ell aproximés suaument el seu orfeluni. A penes s’entreplomaven, una cosa com un ulucordi els encrestoriava, els extrajuxtava i paramovia, de sobte era el clinó, l’esterforosa convulcant de les màtriques, la panteixollant embocaplúvia de l’orgumi, els esproemis del merpasme en una sobrehumítica agopausa. Evohé! Evohé! Volposats a la cresta del mureli, sentien com si balparamessin, perlins i màruls. Tremolava el troc, vencien les marioplomes i tot resolvirava en un profund pínice, en niolames de gases argoesteses, en carínies gairebé cruels que els ordopenaven fins al límit de les gònfies.
Equivalent (complet): Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente su orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, las esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpasmo en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentía balparamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias [ES].
Font: capítol 68 de Rayuela.
Citació completa: A penes ell li amalava el noema, a ella se li amuntegava el clèmise i queien en hidromúries, en salvatges ambonis, en sustals exasperants. Cada cop que ell procurava rexupir els incopels, s'embullia en un grimat queixós i havia d’envulsionar-se de cara al nòval, sentint de mica en mica que les arnilles s’emmirullaven, s'anaven apeltronint, reduplimant, fins a quedar estesa com el trimalciat d'ergomanina al qual se li han afegit unes fíl·lules de cariacòncia. I tanmateix era tot just el principi, perquè en un moment donat ella es tordulava els hurgalis, consentint que ell aproximés suaument el seu orfeluni. A penes s’entreplomaven, una cosa com un ulucordi els encrestoriava, els extrajuxtava i paramovia, de sobte era el clinó, l’esterforosa convulcant de les màtriques, la panteixollant embocaplúvia de l’orgumi, els esproemis del merpasme en una sobrehumítica agopausa. Evohé! Evohé! Volposats a la cresta del mureli, sentien com si balparamessin, perlins i màruls. Tremolava el troc, vencien les marioplomes i tot resolvirava en un profund pínice, en niolames de gases argoesteses, en carínies gairebé cruels que els ordopenaven fins al límit de les gònfies.
Equivalent (complet): Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente su orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, las esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpasmo en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentía balparamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias [ES].
Font: capítol 68 de Rayuela.
divendres, 8 de maig del 2009
Els únics que creuen de debò en els fantasmes són els mateixos fantasmes
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 1914 - París, 1984), escriptor argentí.Font: Prové de La vuelta al día en ochenta mundos (Siglo XXI editores, Mèxic, 1968, 4a ed., pàg. 47).
Nota: Avui fa 25 anys i 86 dies que va morir Cortázar, de leucèmia i sent ciutadà francès.
dijous, 22 de gener del 2009
Res no està perdut si per fi es té el valor de proclamar que tot està perdut i que cal recomençar
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 1914 - París, 1984), escriptor argentí.Equivalent: "Nada está perdido si se tiene por fin el valor de proclamar que todo está perdido y que hay que empezar de nuevo" [CAS].
Font: Prové del cap. 71 de la novel·la Rayuela.
Nota: Dedicada al diccitionarista Puigmalet, a l'espera d'una propera trobada casual, o premeditada.
Nota: La Carme Rosanas ens diu que l'ha trobat en el llibre El laberint de la felicitat, d'Àlex Rovira i Francesc Miralles
dimarts, 4 de novembre del 2008
Y después de hacer todo lo que hacen, se levantan, se bañan, se entalcan, se perfuman, se peinan, se visten, y así progresivamente van volviendo a ser lo que no son
Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 1914 - París, 1984), escriptor argentí.Equivalent: Un encuentro casual era lo menos casual en nuestras vidas [ES].
Font: Prové de la novel·la Rayuela. Trobada casualment a El París de Rayuela d'Héctor Zampaglione.
Nota: Dedicada al diccitionarista Gálvez, a l'espera d'una propera trobada casual, o premeditada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)