Per fer duradora la gràcia al jardí, atura la mà! No cullis la rosa! La que ara es desclosa mai més pot florir

Autora: Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913), escriptora i bibliotecària.


Font: "La rosa". A Concert de poesia (2004). Vist a Xtec.


Poema com déu mana:

Per fer duradora la gràcia al jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara es desclosa
mai més pot florir.

Amb punxes, és clar. Una rosa sense punxes és com una vida sense riscos: no té cap gràcia

Nota: Avui en fa 52. Per molts anys.

  

Autor: Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961), escriptor, africanista, acadèmic i polític català.

Font: D'una entrevista recollida a Escriptors.cat. 

He rescatat la meua adolescència amb brusca mà mentre mirava el cos, esvelt i nu, dempeus damunt la sorra, compacte i bru, d'adelerada gràcia.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de
1993), poeta i periodista valencià.


Font: "M'he masturbat avui mirant el cos...", de "Les acaballes de Catul". A: Obra completa 3. Manual de conformitats. València: Editorial L'Estel, 1974. Vist a Ca l'Assur.


Foto: De Todo colección.


Poema complet:



M'he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d'una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d'albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d'adelerada gràcia.
Molt l'he estimat, molt més l'he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l'esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l'altra mà, al meu acte.




      

Jo tinc una filla de més o menys vint mesos que quan anem a la platja es dedica a tirar sorra sobre la gent. I em sembla molt divertit. En canvi, quan altres nens em tiren sorra a mi, no em fa gens de gràcia. Això és una prova contundent que la meva filla, quan tira sorra, té molta més gràcia que els altres

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Original: Mi hija. Yo tengo una hija de más o menos veinte meses que cuando vamos a la playa se dedica a tirar arena sobre la gente. Y me parece muy divertido. Por el contrario, cuando otros niños me tiran arena a mí, no me hace ninguna gracia. Esto es una prueba contundente de que mi hija, cuando tira arena, tiene mucha más gracia que los demás. [ES]

Font: Autopista (1970). Barcelona: Crítica, 2012. Vist aquí (en podeu llegir una capítol en PDF).

Enduts d'un ritme fàcil i profund també els nostres compassos voldrien, un a un, volar i somriure. També la nostra llei és una gràcia ardent, ala d'un ordre en moviment, ràpida, lliure... Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure!

Nota: No us perdeu aquest poema cantat. Aquí. Vist al Twitter del Francesc Canosa.



Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Mozart", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.

Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Mozart", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres


Foto: Del seu web.


Poema com déu mana:

     Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
          volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
     ala d'un ordre en moviment,
          ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
     però és música, viure!

                 Gener, 1941

La mejor herencia educativa que podemos dejar a nuestros hijos es la curiosidad. Solo si se preguntan cosas constantemente, serán capaces de seguir su educación después de la escuela y seguirán estando al dia en el mundo de la robótica y los cambios constantes de profesión

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Citació més llarga: a diferència dels voluntaris de les ONGs, els missioners fan un compromís vital, que implica dedicar-hi tota la vida. Alguns cooperants se’n van allà a passar dos mesos com si anessin a Disneylàndia, pugen a l’atracció de la pobresa i van a veure pobres. Després, quan tornen aquí, es posen les rastes i se’n van a Gràcia a explicar-ho a tothom. Perquè el seu objectiu no és solucionar el problema sinó sentir-se bé. Cadascú es distreu com vol, però a aquest cooperant jo no li donaré diners. En canvi, els missioners que van cap allà i que s’hi estan tota la vida, tenen una determinació que no tenen els altres. I segon, el fet que els cooperants hi vagin temporades curtes vol dir que sovint no tenen ni idea de com funcionen les coses a l’Àfrica. Un capellà que porta vint anys vivint allà entén els problemes molt millor que tu o que jo, que hi podem anar tres mesos. Tenen molta més informació que nosaltres, i que els cooperants que van i vénen, vénen i van. Per tant, és qüestió de compromís i és qüestió d’informació.  

Font: Converses amb Xavier Sala i Martín. Edicions Dau, 2007.