Qui venera l'èxit està perdut de totes maneres : si el té, acaba assemblant-se a ell ; si no el té, es consumeix a si mateix en la més errònia de les nostàlgies .

Autor: Elias Canetti (Ruse, 25 de juliol de 1905 - Zuric, 14 d'agost de 1994), escriptor búlgar d'origen
sefardita en llengua alemanya.

Imatge: Elias Canetti vist per Tullio Pericoli.

Font: Aufzeichnungen für Marie-Louise (1942). Aquests Apunts per a Marie-Luise es van editar per primera vegada el 2005, a càrrec de Jeremy Adler per a C. H. Verlag. Vist a "Elias anetti en pocas palabras" (El País / Babelia, 03/03/2007).
Traducció al castellà de Juan José del Solar.

Nota 1: La Marie-Louise va ser la seva xicota, la pintora Marie-Louise von Motesiczky.

Nota 2: Segons l'editor: “Se trata del valioso documento de un amor, el más bello testimonio de la amistad de toda una vida entre dos artistas. En resumen, los apuntes contienen la plétora completa de los intereses de Canetti: en este texto hay política y religión, lengua y utopía, masa y poder, guerra y muerte, arte y vida, mitos y pueblos primitivos, y una expresión a menudo ingeniosa, siempre penetrante.”

Equivalent: En el último año de guerra se impuso una sanción de diez marcos del Reich por cada lágrima. En los corazones de las madres se instalaron micrófonos. [ES]

La xemeneia d’un nou crematori elèctric treia la seva llengua de foc, i el fum negre de la carn cremada baixava arran de terra i produïa aquella coïssor a la gorja

Dibuix fet pel mateix Amat-Piniella de l’uniforme dels presoners de Mauthausen. 

Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Nota 1: Aquest any en fa 100 que va néixer l'autor. 


Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.

Font: K.L. Reich. Barcelona: Edicions 62-Orbis, 1984 . Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Nota 1: A Mapa Literari Català 2.0 diuen: "Mesos després de ser alliberat Mauthausen i els seus camps annexos, Joaquim Amat-Piniella s’instal·la a Andorra, on escriu la que serà la seva obra més significativa: K.L. Reich. La novel·la –que no apareixerà publicada fins a l’any 1963- exposa de manera escruixidora les vivències del mateix autor, supervivent de l’horror nazi. Considerada una de les principals aportacions europees a la literatura concentracionària, K.L. Reich ofereix un complex retrat de l’ànima humana, lluny de maniqueismes, però no pas exempt d’una visió humanista."

Josep Arnal, Ferran Planes, Pere Vives i Joaquim Amat, el febrer del 1940. 

Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Entrada del camp de concentració de Mauthausen, on Amat-Piniella va passar 
gairebé cinc anys. Col·lecció particular. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Retrat d’Amat-Piniella l’any 1945, poc després d’haver estat alliberat d’un dels camps 
annexos de Mauthausen. Arxiu Comarcal del Bages. Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Coberta de la segona edició de K.L. Reich. Col·lecció particular. 
Vist a Mapa Literari Català 2.0.

Aquí comença el cul del món

Nota: Els nazis es refereixen a Leningrad, segons aquest bloc.


Original: Hier beginnt der Arsch der Welt! [DE]

Creada per la ultradreta, promoguda per la dreta i celebrada per l'esquerra, la comparació amb el nazisme s'ha instal·lat perquè és tremendament útil. L'insult és tan greu que sembla que aconsegueix l'efecte desitjat, el silenci. Però és només un efecte de superfície, el dany causat és enorme i marca un punt de no-retorn, no es pot anar més enllà. Amb què més se'ns pot amenaçar? Amb la balcanització? Si fins i tot Sèrbia reconeixerà Kosovo abans que Espanya

Autor: Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972), escriptor.


Font: "Nazis como nosotros" (El País, 16/05/2013).


Foto: Kim Manresa / LV.


Context:

Creada por la ultraderecha, promovida por la derecha y celebrada por la izquierda, la comparación con el nazismo se ha instalado porque es tremendamente útil. El insulto es tan grave que parece que consigue el efecto deseado, el silencio. Pero es solo un efecto de superficie, el daño causado es enorme y marca un punto de no retorno, no se puede ir más allá. ¿Con qué más se nos puede amenazar? ¿Con la balcanización? Si hasta Serbia va a reconocer Kosovo antes que España. ¿Seremos los catalanes los nuevos apestados una vez nos expulsen del paraíso europeo? ¿Apestados? ¿Malvados? Toni Cantó lo ha intentado llamando a los profesores de catalán poco menos que pederastas, en UPyD son chapuceros hasta para eso.

Hi ha una tolerància passiva cap a la paraula 'nazi' a gairebé tots els mitjans. Potser sigui comprensible perquè, encara que no sigui una herència de la qual hom pugui sentir-se orgullós, l'Estat espanyol va col·laborar activament amb el règim nacionalsocialista

Autor: Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972), escriptor.


Font: "Nazis como nosotros" (El País, 16/05/2013).


Foto: Kim Manresa / LV.


Context:

Hay que cortar de raíz. La descalificación, la ridiculización y la amenaza llegan a su máximo cuando para juntarlo todo se usa el nazismo, que en España, para pasmo de cualquier europeo, es moneda de uso común. Hay una tolerancia pasiva para con la palabra nazi en casi todos los medios. Quizás sea comprensible porque, aunque no sea una herencia de la que uno pueda sentirse orgulloso, el Estado español colaboró activamente con el régimen nacionalsocialista.

No, de moment no han inventat res més miserable. Vist que l'opinió publicada es mou majoritàriament entre l'expressió d'aquest qualificatiu [nazi], la seva tolerància o el silenci, la pregunta que cada vegada més gent a Catalunya es va responent és la del referèndum: vol continuar formant part d'un Estat així?

Autor: Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972), escriptor.


Font: "Nazis como nosotros" (El País, 16/05/2013).


Foto: Kim Manresa / LV.


Context:

Creada por la ultraderecha, promovida por la derecha y celebrada por la izquierda, la comparación con el nazismo se ha instalado porque es tremendamente útil. El insulto es tan grave que parece que consigue el efecto deseado, el silencio. Pero es solo un efecto de superficie, el daño causado es enorme y marca un punto de no retorno, no se puede ir más allá. ¿Con qué más se nos puede amenazar? ¿Con la balcanización? Si hasta Serbia va a reconocer Kosovo antes que España. ¿Seremos los catalanes los nuevos apestados una vez nos expulsen del paraíso europeo? ¿Apestados? ¿Malvados? Toni Cantó lo ha intentado llamando a los profesores de catalán poco menos que pederastas, en UPyD son chapuceros hasta para eso.

No, de momento no han inventado nada más miserable. Visto que la opinión publicada se mueve en su mayoría entre la expresión de ese calificativo, su tolerancia o el silencio, la pregunta que cada vez más gente en Cataluña se viene respondiendo, es la del referéndum: ¿quiere seguir formando parte de un Estado así?

La vida d’un deportat no es resol mai, queda feta malbé per sempre. El nazisme no és fruit d’una època, es reprodueix contínuament

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Context: D’aquest darrer llibre, Isabel Clara Simó n’ha dit: “Hem de tenir tots a casa Els catalans als camps nazis i de tant en tant obrir-lo i llegir-ne algunes de les seves paraules… no podem llegir-lo sense plorar, no podem cap persona viva llegir-lo sense plorar”. La mateixa Montserrat Roig, en una entrevista de Josep M. Espinàs a TV3 l’any 1988, deia en referir-se a aquest llibre unes paraules que no s’haurien d’oblidar: “La vida d’un deportat no es resol mai, queda feta malbé per sempre. El nazisme no és fruit d’una època, es reprodueix contínuament.” [Del bloc del Pere Gomila]


Font: El programa Identitats, dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevista Montserrat Roig  (09/04/1988).

L'església compara l'avortament amb el nazisme. El que no explica és per què al moment oportú no va comparar el nazisme amb l'avortament

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.


Font: Noticias del 5º canal (Planeta, 1977). Vist a El infierno canario.

Escola de nazis. S'ha acabat el termini d'inscripcions. Comença l'ex-termini

Autor: Ferran Aixalà, piulador. Diu que és "Clown (pallasso i improvisació), Actor (de teatre), Animador i Guionista (a El Gran Dictat, TV3), Cantant (a Pastorets Rock), Persona (sí, de debò). Lleida". 


Font: Del seu Twitter.

Que desagraïts que són els franquistes! Amb tot el que els nazis van fer per ells i ara fan servir el seu nom com a insult

Autor: Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943), catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, piulador i blocaire. "Harto de escribir mi bio en cada red social. Si alguien quiere verla la encuentra en Palinuro. Gracias mil. Madrid, España."

Font: Del seu Twitter.

Original: ¡Qué desagradecidos son los franquistas! Con todo lo que los nazis hicieron por ellos y ahora usan su nombre como insulto.

Foto: TV3.cat.

"Ballem el rock nazi". Article publicat a El Singular Digital (14/12/2012).Jordi BianciottoFrivolizar con el nazismo sólo puede estar al alcance de quienes la han sufrido y vencido, si es que esto es posible. Las heridas aún están frescas; no estamos hablando de la Guerra de los Cien Años. Por otra parte, quien tiene la acusación de nazi, siempre bien histérica, en la punta de la lengua tal vez es porque este mundo, el de los nazis, debe formar parte de su imaginario familiar más natural y secular, y él sabrá por qué . Gainsbourg podía hacer broma de todo aquello porque había mantenido su pulso con el monstruo y era aquí para contarlo. Los que ahora manejan la palabra criminal con la ligereza de la niña que escupiendo al suelo cáscaras de pipas son, sencillamente y esencialmente, un buen grupo de burros.Qui té l’acusació de nazi, sempre ben histèrica, a la punta de la llengua potser és perquè aquest món, el dels nazis, deu formar part del seu imaginari familiar més natural i secular, i ell sabrà per què

Nota: Avui és un dia adequat per recordar aquesta citació que ja vam publicar. 

Autor: Jordi Bianciotto i Clapés (Barcelona, 8 d’octubre del 1964), periodista i crític musical català.

Citació més llarga: Frivolitzar amb el nazisme només pot estar a l’abast dels qui l’han patit i vençut, si és que això és possible. Les ferides encara estan fresques; no estem parlant de la Guerra dels Cent Anys. D’altra banda, qui té l’acusació de nazi, sempre ben histèrica, a la punta de la llengua potser és perquè aquest món, el dels nazis, deu formar part del seu imaginari familiar més natural i secular, i ell sabrà per què. Gainsbourg podia fer broma de tot allò perquè havia mantingut el seu pols amb el monstre i era aquí per explicar-ho. Els que ara fan anar el mot criminal amb la lleugeresa de la nena que va escopint al terra closques de pipes són, senzillament i essencialment, una bona colla de burros.

Font: "Ballem el rock nazi". Article publicat a El Singular Digital (14/12/2012).

—Papa, Hitler odiava els primets? —No, fill, són jueus però fa molt temps que són allà

Autor: Cary Gooper, piulador. "Podría ser peor. Podríamos ser como ellos. Salamanca."


Original:
—Papá, ¿Hitler odiaba a los delgaditos?
—No, hijo, son judíos pero llevan mucho tiempo ahí.


Font: Del seu Twitter.