Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista . 


Context:
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.


Font: "Cambra de tardor". A: Les dones i els dies (1968). També a: Da nuces pueris. Barcelona: Josep Pedreira, 1960. (Les Quatre Estacions; 2). [2a ed. Barcelona: Empúries, 1987 (El ventall; 1); 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1998 (Poesia; 18).]

Vespre de tardor en una ciutat modesta que s'enorgulleix d'estar inclosa al mapa (el topògraf devia tenir un atac d'eufòria o bé s'havia lligat la filla del jutge).

Autor: Joseph Brodsky (Sant Petersburg, 24 de maig de 1940 - Nova York, 28 de gener de 1996), poeta estatunidenc d'origen soviètic. Premi Nobel de Literatura l'any 1987.



Font: Poemes escollits. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. Traducció: Judit Díaz.Vist al bloc de l'Ernest Farrés.



Poema complet:

Vespre de tardor en una ciutat modesta
que s'enorgulleix d'estar inclosa al mapa
(el topògraf devia tenir un atac d'eufòria
o bé s'havia lligat la filla del jutge).

Cansat de les seves pròpies meravelles,
l'Espai abandona temporalment
la grandesa, i es limita
a traçar el carrer Principal; i el Temps
observa, amb una fredor glaçant,
l'esfera del rellotge de la botiga d'ultramarins,
on es pot trobar tot allò que el nostre món
és capaç de produir: des d'un telescopi fins a un imperdible.

Aquí hi ha un cinema, bars, i a la cantonada
una cafeteria amb les persianes abaixades,
un banc de totxana vermella amb una àliga d'ales desplegades
i  una església, que hauria estat oblidada,
tant ella com la seva xarxa,
si no fos perquè té correus al costat.
Si aquí no fessin nens,
el pastor batejaria els cotxes.

Aquí els grills esvaloten el silenci.
A les sis de la tarda, com després d'una guerra
atòmica, ja no hi trobes ni una ànima.
La lluna s'aixeca i s'emmarca en el fosc
quadrat de la finestra, com el teu Eclesiastès.
Només molt de tant en tant, en direcció desconeguda,
un Buick luxós banya amb els fars
l'estàtua al Soldat Desconegut.

Aquí no somies en dones vestides amb transparències,
sinó en la teva adreça escrita en un sobre.
Aquí, al matí, en veure la llet que s'ha tornat agra,
el lleter sap que t'has mort.
Aquí es pot viure oblidant el calendari,
empassar-te el bromur, no sortir al carrer
i mirar-te al mirall, com un fanal
que es mira en un bassal que s'asseca.

Havia passat l'equinocci. Hom reprenia la vida normal. El sol encara tenia força; tot, però, havia canviat i tenia un altre color, una altra olor, una forma més densa dins d'un aire més transparent i clar. La tardor és immediata. En l'aparença dels inicis tardorals tot sembla igual, però tot ha canviat. A la nit els cels són més profunds, d'un blau més profund, com si els haguessin esteranyinats. Les nits es refreden i l'aire es torna fi. El canvi es nota sobretot quan un bon dia sentiu que us heu refredat. Els refredats de tardor són desagradables, perquè és difícil de saber-ne la causa. Us sentiu refredat i llavors descobriu que ha arribat l'hora de tancar les portes, de fer una mica de foc, de buscar una racó amable, recollit

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.





Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 234.

En aquestes extasiades, transparents hores de tardor, la gent surt a caçar bolets. Els vessants dels petits pujols, coberts de pins, del país, s’emplenen de veus llunyanes, de crits, de fressa. La gent remou la fullaraca, la molsa, la terra, que fa un perfum rovellat, incitant, corromput. Quan n’apareix una mata, quina delícia de colors, de colors de rovells, ferruginosos, de verdets, de violacis, de grisos!

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.



Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 249.

Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.Setembre: nou curs; mares que es retoquen el maquillatge al retrovisor del cotxe mentre l'embotellament serpenteja pel carrer a la sortida del col·legi; tornem als vells bars després de l'estiu, encaixam la vella americana, les corbates; l'encís de la tardor, la moda femenina; ocres senectes de la nova vida

Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.



Font: Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.



Foto: Carles Mercader.

El 10 d'octubre de 1793 vaig enviar a la meva estimada dona una flor artificial del jardí, feta amb fulles de diversos colors que la tardor va tirar a terra. Representa el meu estat actual. Però no li ho vaig dir

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Equivalent: El 10 de octubre de 1793 le envié a mi querida mujer una flor artificial del jardín, hechas con hojas de distintos colores que el otoño tiró al suelo. Representa mi estado actual. Pero no se lo dije. [ES] 

Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.