Totes les revolucions han tingut com a lema una trilogia: llibertat, igualtat, fraternitat va ser de la Revolució Francesa; quan era jove em vaig adherir a la trilogia falangista que parlava de pàtria, pa i justícia. Ara, instal·lat en la maduresa, en proclamo una altra: cafè, copa i puro

Autor: Agustin de Foxá (Madrid, 28 de febrer de 1903 - 30 de juny de 1959), diplomàtic, escriptor i poeta espanyol.


Font: "Foxá, conde de lo mismo: el español que salía en las novelas de Malaparte", de Cristóbal Villalobos (Jot Down).


Original: Todas las revoluciones han tenido como lema una trilogía: libertad, igualdad, fraternidad fue de la Revolución francesa; en mis años mozos yo me adherí a la trilogía falangista que hablaba de patria, pan y justicia. Ahora, instalado en mi madurez, proclamo otra: café, copa y puro. [ES] 

Es pot viure sense igualtat, és clar; però si s'inventa racionalment un principi, cal defensar-lo racionalment

Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.

Font Reflets dans un oeil d’homme (2012). En català: Reflexos en un ull d’home. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. Traducció de Josep Alemany. Vista al Twitter de l'editorial En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013. En podeu llegir un fragment aquí. 

Foto: Sébastien Dolidon (El País).

Vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català.

Citació més llarga: Assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per a treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que la protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense els complexos que els porten a l’autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació. Vull que la meva llengua sobrevisqui amb salut en aquest món de la globalització uniformadora i no vull haver d’estar parlant constantment d’aquest tema.

Font: Discurs amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el dia 16 de juny del 2010. Vist al web del president Pujol.