Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris igualtat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris igualtat. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 d’octubre del 2013

Totes les revolucions han tingut com a lema una trilogia: llibertat, igualtat, fraternitat va ser de la Revolució Francesa; quan era jove em vaig adherir a la trilogia falangista que parlava de pàtria, pa i justícia. Ara, instal·lat en la maduresa, en proclamo una altra: cafè, copa i puro



Autor: Agustin de Foxá (Madrid, 28 de febrer de 1903 - 30 de juny de 1959), diplomàtic, escriptor i poeta espanyol.


Font: "Foxá, conde de lo mismo: el español que salía en las novelas de Malaparte", de Cristóbal Villalobos (Jot Down).


Original: Todas las revoluciones han tenido como lema una trilogía: libertad, igualdad, fraternidad fue de la Revolución francesa; en mis años mozos yo me adherí a la trilogía falangista que hablaba de patria, pan y justicia. Ahora, instalado en mi madurez, proclamo otra: café, copa y puro. [ES] 







divendres, 8 de març del 2013

Es pot viure sense igualtat, és clar; però si s'inventa racionalment un principi, cal defensar-lo racionalment



Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.

Font Reflets dans un oeil d’homme (2012). En català: Reflexos en un ull d’home. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. Traducció de Josep Alemany. Vista al Twitter de l'editorial En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013. En podeu llegir un fragment aquí. 

Foto: Sébastien Dolidon (El País).

dimarts, 4 de desembre del 2012

Vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir


Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català.

Citació més llarga: Assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per a treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que la protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense els complexos que els porten a l’autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació. Vull que la meva llengua sobrevisqui amb salut en aquest món de la globalització uniformadora i no vull haver d’estar parlant constantment d’aquest tema.

Font: Discurs amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el dia 16 de juny del 2010. Vist al web del president Pujol.