Els llibres no es fan de la mateixa manera que es fan els nens: es fan com les piràmides. Hi ha un pla llargament meditat, i llavors grans blocs de pedra es col·loquen l'un damunt de l'altre, i és una feina que trenca l'espinada, fa suar i pren molt de temps. I tot això per a no res! Senzillament és al desert! Però hi sobresurt espectacularment. Els xacals s'hi pixen a la base, i els burgesos s'hi enfilen de quatre potes, etc.

Autor: Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, 8 de maig de 1880), escriptor francès. 


Original: Les livres ne se font pas comme les enfants, mais comme les pyramides, avec un dessin prémédité, et en apportant de grands blocs l’un par-dessus l’autre à force de reins, de temps et de sueur, et ça ne sert à rien! et ça reste dans le désert! mais en le dominant prodigieusement. Les chacals pissent au bas et les bourgeois montent dessus, etc. [FR] 


Traducció: Vicenç Pagès Jordà, a Un tramvia anomenat text. El plaer en l'aprenentatge de l'escriptura. Barcelona: Empúries, 1998, p. 114.


Font: Carta a Ernest Feydeau (1857). Vist a De casa al club.

El capitalisme funciona bé només si l'empresari ho fa bé, i ell es queda el fruit de la seva feina quan tot surt bé, i paga quan surt malament. I aquí distorsionem el sistema quan rescatem els bancs

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.



Font: Del programa El convidat (TV3, 21/10/2013). Vist al diari Ara.

Foto: TVC.

Només aquesta feina i aquesta tristesa de respirar i respirar mentre canvien les coses de tendres a seques i de noves a velles i aquesta lluna de nit que s'aprima i s'infla i aquest sol que sense foc s'encén i el gemec del vent que porta i trenca i ajunta i s'enduu els núvols i aixeca i aplana la pols

Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autora. 



Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana. 



Font: La mort i la primavera (1986). Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 1997, p. 386.

Als meus amics: Ja he fet la feina. Per què esperar?

Nota: Nota de suïcidi. La traducció és meva (no sé si és la millor opció).

Autor: George Eastman (Waterville, 12 de juliol de 1854 - Rochester, 14 de març de 1932), empresari estatunidenc, fundador de l'Eastman Kodak Company i inventor del rodet de paper, que va substituir la placa de cristall, amb la qual cosa va aconseguir posar la fotografia a la disposició de la gent del carrer. (Viquipèdia).

Foto: Viquipèdia.

Font: Vist a El Café de Ocata.

Context: In 1932 George Eastman, the 77 year old entrepreneur who established the Eastman Kodak Company, popularized the use of roll film, and brought photography to the mainstream, found himself in declining health. Suffering from lumbar spinal stenosis, a narrowing of the spinal canal that can lead to considerable back pain and difficulty walking, Eastman was depressed and increasingly disabled. On March 14th, he committed suicide by firing a single gunshot through his heart. An act as brief, and to the point, as the note he left behind. It read:

To my friends

My work is done

Why wait?

GE

Entrevista de feina i tinc un dilema amb la roba. Què hauria d'ensenyar més, les cames o les tetes?

Autora: Miss White, piuladora. 

Equivalent: Entrevista de trabajo y tengo un dilema con la ropa. ¿Qué debería enseñar más, las piernas o las tetas? [ES]


Font: Vista al seu Twitter.