Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tragèdia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tragèdia. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de desembre del 2012

dimecres, 5 de desembre del 2012

El duaner va obrir la maleta de cuir gastat, va comprovar que aquell immigrant només hi portava la seva pesant tragèdia personal, la va tancar amb molt de compte, i va murmurar, com si no es referís a algú en particular: «Passi, al cap i a la fi, no crec que l'hi serveixi de res»


Autor: Jorge Timossi Corbani (Buenos Aires, 1936 - l'Havana, 9 de maig del 2011), periodista i escriptor cubà.

Original: El aduanero abrió la maleta de cuero gastado, comprobó que ese inmigrante portaba en ella únicamente su pesada tragedia personal, la cerró con mucho cuidado, y murmuró, como si no se refiriera a alguien en particular: «Pase, total no creo que le vaya a servir para nada.» [ES]

Font: Cuentecillos y otras alteraciones, Ediciones de la Torre, 1997, 78 páginas. Il·lustracions de Quino. Vist a Documenta minima.



dilluns, 10 de setembre del 2012

El ressorgiment continu de la vida catalana per damunt l'onada de la fatalitat i la tragèdia prové en gran part d'aquesta actitud irònica adoptada en els moments més feliços

Autor: Josep Ferrater i Móra (Barcelona, 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991), filòsof i assagista.

Citació més llarga: Cert és que la libertat cobejada pel català és una llibertat molt més efectiva que la del savi antic. Però, mentre l'home modern ha volgut sacrificar absolutament a la llibertat aquesta saviesa de la fatalitat, el català, que és també ací—com en la mesura—hereu de "l'home antic", reconeix que moltes vegades l'home està inerme contra la tragèdia i que l'única actitud veritablement eficaç és la de contemplar-la amb ironia. La ironia és així un mètode per tal de defugir la desesperació i sobreviure-la; és una tàctica que assoleix, amb la deguda paciència, les victòries més insospitades. El ressorgiment continu de la vida catalana per damunt l'onada de la fatalitat i de la tragèdia prové en gran part d'aquesta actitud irònica adoptada en els moments més feliços, actitud que seria erroni estimar com a merament negativa, perquè les úniques coses que nega són la falsia i l'aparença. La irrupció freqüent de la ironia en tal existència és deguda indubtablement al caràcter gairebé ininterromput del seu viure crític, a la impossibilitat de lluitar sense treva contra la crisi, la fatalitat i la tragèdia. Per això el català ha pogut sobreviure a totes les amenaces, àdhuc a l'amenaça que representa el desencadenament temporal de la passió sense límits i del fanatisme.

Font: Les formes de la vida catalana (1944, premi d'assaig Concepció Rabell 1943). Vista a Ferratermora.org.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Per trobar la sortida a les tragèdies argentines hauríem de conèixer el mapa de la presó on estem confinats. Si el tinguéssim, podríem matar el gendarme. Però no hi ha mapes. Potser ni tan sols no hi ha gendarmes. Tot el que ens queda és asseure'ns a la porta de la nostra cel·la i posar-nos a plorar

Autor: Ezequiel Martínez Estrada (San José de la Esquina, Santa Fe, 14 de setembre de 1895 - Bahía Blanca, Buenos Aires, 4 de novembre de 1964), escriptor, poeta, assagista, crític literari i biògraf argentí.

Original: Para encontrar la salida a las tragedias argentinas deberíamos conocer el mapa de la cárcel donde estamos confinados. Si lo tuviéramos, podríamos matar al gendarme. Pero no hay mapas. Quizás ni siquiera hay gendarmes. Todo lo que nos queda es sentarnos a la puerta de nuestra celda y ponernos a llorar.  [ES]

Font: D'una entrevista amb Tomás Eloy Martínez. Vista al llibre ADN. Mapa genético de los defectos argentinos, de Jorge Lanata (Planeta, 2004).