Font: Del recull d'articles Per passar l'estona (1979). Vista al seu Twitter. Si en voleu llegir una mica més, aquí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tragèdia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tragèdia. Mostrar tots els missatges
dimecres, 12 de desembre del 2012
Per passar l'estona (1979).El bilingüisme és una tragèdia. El bilingüisme és una tragèdia indescriptible
Font: Del recull d'articles Per passar l'estona (1979). Vista al seu Twitter. Si en voleu llegir una mica més, aquí.
dimarts, 11 de desembre del 2012
http://www.josepconill.cat/N'hi ha que tenen tanta pressa a canviar el món que sovint es despreocupen d'entendre'l abans; n'hi ha d'altres, per contra, que en tenen tan poca que no es preocupen d'entendre'l, no fos cosa que, en acabar, descobrissin que no és tan meravellós ni tan perfecte com postulen. Vet ací la gran tragèdia de les ideologies polítiques contemporànies
Nota: Aforisme publicat al llibre Submarins de butxaca. Pagès Editors, 2008. Premi d’Assaig Josep Vallverdú, 2008. Vist a Patio virtual.
dimecres, 5 de desembre del 2012
El duaner va obrir la maleta de cuir gastat, va comprovar que aquell immigrant només hi portava la seva pesant tragèdia personal, la va tancar amb molt de compte, i va murmurar, com si no es referís a algú en particular: «Passi, al cap i a la fi, no crec que l'hi serveixi de res»
Autor: Jorge Timossi Corbani (Buenos Aires, 1936 - l'Havana, 9 de maig del 2011), periodista i escriptor cubà.Original: El aduanero abrió la maleta de cuero gastado, comprobó que ese inmigrante portaba en ella únicamente su pesada tragedia personal, la cerró con mucho cuidado, y murmuró, como si no se refiriera a alguien en particular: «Pase, total no creo que le vaya a servir para nada.» [ES]
Font: Cuentecillos y otras alteraciones, Ediciones de la Torre, 1997, 78 páginas. Il·lustracions de Quino. Vist a Documenta minima.
dilluns, 10 de setembre del 2012
El ressorgiment continu de la vida catalana per damunt l'onada de la fatalitat i la tragèdia prové en gran part d'aquesta actitud irònica adoptada en els moments més feliços
Citació més llarga: Cert és que la libertat cobejada pel català és una llibertat molt més efectiva que la del savi antic. Però, mentre l'home modern ha volgut sacrificar absolutament a la llibertat aquesta saviesa de la fatalitat, el català, que és també ací—com en la mesura—hereu de "l'home antic", reconeix que moltes vegades l'home està inerme contra la tragèdia i que l'única actitud veritablement eficaç és la de contemplar-la amb ironia. La ironia és així un mètode per tal de defugir la desesperació i sobreviure-la; és una tàctica que assoleix, amb la deguda paciència, les victòries més insospitades. El ressorgiment continu de la vida catalana per damunt l'onada de la fatalitat i de la tragèdia prové en gran part d'aquesta actitud irònica adoptada en els moments més feliços, actitud que seria erroni estimar com a merament negativa, perquè les úniques coses que nega són la falsia i l'aparença. La irrupció freqüent de la ironia en tal existència és deguda indubtablement al caràcter gairebé ininterromput del seu viure crític, a la impossibilitat de lluitar sense treva contra la crisi, la fatalitat i la tragèdia. Per això el català ha pogut sobreviure a totes les amenaces, àdhuc a l'amenaça que representa el desencadenament temporal de la passió sense límits i del fanatisme.
Font: Les formes de la vida catalana (1944, premi d'assaig Concepció Rabell 1943). Vista a Ferratermora.org.
dilluns, 9 de juliol del 2012
Per trobar la sortida a les tragèdies argentines hauríem de conèixer el mapa de la presó on estem confinats. Si el tinguéssim, podríem matar el gendarme. Però no hi ha mapes. Potser ni tan sols no hi ha gendarmes. Tot el que ens queda és asseure'ns a la porta de la nostra cel·la i posar-nos a plorar
Original: Para encontrar la salida a las tragedias argentinas deberíamos conocer el mapa de la cárcel donde estamos confinados. Si lo tuviéramos, podríamos matar al gendarme. Pero no hay mapas. Quizás ni siquiera hay gendarmes. Todo lo que nos queda es sentarnos a la puerta de nuestra celda y ponernos a llorar. [ES]
Font: D'una entrevista amb Tomás Eloy Martínez. Vista al llibre ADN. Mapa genético de los defectos argentinos, de Jorge Lanata (Planeta, 2004).
dijous, 8 de març del 2012
No sé si fa riure o plorar que per a Joan Pau II la vocació de la dona sigui o la maternitat o la virginitat. Quina tragèdia immensa per a la dona que deixa de ser verge i descobreix que és estèril!
Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990), escriptor català.Font: Darrers diaris inèdits, "Bloc 1998" (Edicions 62, 1991). Vista al Diccionari de citacions catalanes (Edicions 62, 2002).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)