En obrir el diari, va veure que l'assassí li apuntava des de la foto. El va tancar ràpidament, abans que la bala pogués encertar-li el front. Va deixar el diari al seu costat, encara fumejant

Autor: Gabriel Jiménez Emán (Caracas, 1950), escriptor.




Font: "El método deductivo". A: La gran jaqueca y otros textos crueles. Yaracuy: Imaginaria, 2002. Vist a Internacional microcuentista.





 



Original: Al abrir el periódico, vio que el asesino le apuntaba desde la foto. Lo cerró rápido, antes de que la bala pudiera alcanzarle en la frente. Dejó el periódico a su lado, todavía humeante.










  

Tener la inteligencia para darnos cuenta de que la inteligencia por sí sola no es gran cosa.La lluvia es de ayer: cuando llueve, está lloviendo en patios de ayer. Por eso cuando llueve, miramos melancólicos por la ventana.L'aforisme, aquella providència del diari

Autor: Luis Ignacio Helguera (Mèxic, 8 de setembre de 1962 - 11 de maig del 2003), poeta, narrador i assagista. 


Font: Ígneos. Mèxic: Solar Ediciones, 1998. Vist a La Tarea.


Nota: 'En su prólogo a Ígneos, el libro de aforismos de Helguera, dice Verónica Volkow: "Se le descubre siempre allí sentado, a Luis Ignacio, detrás del ajedrez, del mediodía, de los recuerdos o de la gente que camina. Detrás de todo el libro está él sentado, sólo mirando, a veces, irónico, otras curioso, extrañado, afirmativo, siempre autoexigente, desafiante e inteligente en sus indagaciones frontales y sin descuidos (...) pluma precisa, humorística, despiadada a la vez que no exenta de ternura."'

Com la majoria de la gent, m’alimento gairebé exclusivament d’alta literatura, com, per exemple, anuncis de cotxes, subtítols de videoclips, diaris esportius, revistes del cor, impresos per a la declaració de la renda, esqueles mortuòries, factures d’electricitat, guies telefòniques, horaris d’autobusos o publicitat d’entitats bancàries que em prometen la lluna

Autor: Jesús Moncada (Mequinensa, Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 dse juny del 2005), escriptor, traductor i pintor. 


Font: Mercè de Bisoca i  M. Pau Cornadó. “Jesús Moncada: el riu de la memòria”. A: Escriptors d’avui. Perfils literaris, 1a sèrie, Lleida: Ajuntament de Lleida, 1992, p. 45 -51. Vist a l'efecte jauss 2.0.


Context: Com la majoria de la gent, m’alimento gairebé exclusivament d’alta literatura, com, per exemple, anuncis de cotxes, subtítols de videoclips, diaris esportius, revistes del cor, impresos per a la declaració de la renda, esqueles mortuòries, factures d’electricitat, guies telefòniques, horaris d’autobusos o publicitat d’entitats bancàries que em prometen la lluna. L’última obra mestra que vaig llegir era el manual de funcionament d’un ordinador. L’havia traduït (d’una versió hongaresa del japonès) un italo-guineà, que havia après el català durant una escala tècnica d’un parell d’hores a Islàndia tot prenent cafè amb un canadenc que havia estat tres dies a Barcelona en una convenció de pelleters: una meravella… De tant en tant, però –només a tall de distracció, que consti, i sempre d’amagot perquè no vull donar mal exemple–, fullejo literatura barata: coses lleugeres, intranscendents, gairebé frívoles (Homer, Rabelais, Montaigne, Balzac, Villalonga, Calders, Kazandzakis, Baroja, Valle-Inclán, Carpentier, Txèkhov, Shakespeare, Maria Barbal, Pratolini, Sergi Pàmies, Tomasi de Lampedusa, Quim Monzó, Josep Pla, Flaubert, Pep Albanell, Mercè Rodoreda, Mikhail Xólokhov, Carlo Levi…). Et confesso que els he llegit més d’una vegada; alguns, fins i tot moltes vegades. I això que sempre juro que no reincidiré, però sóc feble, ho reconec. No faig prou bondat, tanmateix –què hi farem?–, tots tenim defectes… Ara bé, et prego que no ho publiquis a l’entrevista. Quina vergonya! ¿Què diria la gent si s’assabentés que llegeixo aquesta mena d’autors i que, a sobre, m’agraden?

He dormit pel carrer, he recollit burilles/ ni que fossin or. He sentit l’odi/ com un clau penetrant en la meva carn/ mans enfonsades en les butxaques o en els diaris/ mirades innocents i ullades plenes de temor.

Autor: Andrea Cati (Cisternino, 1984). Segons la revista sèrieAlfa: "Viu i treballa a Bolonya, on va llicenciar-se en filosofia i va col·laborar amb el Centre de Poesia Contemporània. Poemes seus i ressenyes han aparegut en alguns diaris nacionals i revistes especialitzades, entre les quals “Poesia”. Ha obtingut reconeixements en diversos premis literaris, entre els quals el Laudomia Bonanni, Premio Penne i Mario Luzi. En el 2009 va publicar el seu primer poemari, Eppure io mi innamoro (Akkuaria), amb pròleg de Davide Rondoni, i el 2011 va publicar el seu segon llibre, Quattro movimenti (Tracce), amb pròleg d’Alessandro Moscè."


Font: Poema vist a El cau de Calpurni. Publicat al número 58 de la revista sèrieAlfa, on es pot llegir en altres llengües. Traducció: Lucia Pietrelli.

 
Poema complet:

He dormit pel carrer, he recollit burilles
ni que fossin or. He sentit l’odi
com un clau penetrant en la meva carn
mans enfonsades en les butxaques o en els diaris
mirades innocents i ullades plenes de temor.
El vent mesclava l’olor de cervesa
amb els perfums i els fums de les avingudes.
Hi havia bregues i drogats de nit
que no em deixaven dormir
albiraments de perifèria
i pregàries fins a l’albada a l’hivern
per tornar de nou a aixecar-se.


Original: 

Ho dormito per strada, raccolto mozziconi
neanche fosse oro. Ho sentito l’odio
come un chiodo penetrare nella mia carne
mani sprofondate nelle tasche o nei giornali
sguardi innocenti e occhiate piene di timore.
Il vento mischiava l’odore di birra
con i profumi e i fumi dei viali.
C’erano calci e tossici di notte
che non mi facevano dormire
avvistamenti di periferia
e preghiere fino all’alba in inverno
per potersi di nuovo rialzare.

Per a fer de periodista amb una certa eficàcia es necessita vitalitat, ingenuïtat i un sentit del ridícul més aviat primet. Quan el periodista perd la ingenuïtat, entra en una morositat escèptica, aclaparadora i trista. L'entrada en aquests estats prové del fet que els diaris han de sortir cada dia

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.





Font: Notes disperses. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 274.

Ningú pot fer tan bé un diari com un home intel·ligent que no és capaç de fer-ho millor

Nota: Avui, 24 de gener, és Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes.

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès. 

Font: Pensaments (Proa, 2009), p. 270.