dimecres, 15 de maig de 2013

He dormit pel carrer, he recollit burilles/ ni que fossin or. He sentit l’odi/ com un clau penetrant en la meva carn/ mans enfonsades en les butxaques o en els diaris/ mirades innocents i ullades plenes de temor.



Autor: Andrea Cati (Cisternino, 1984). Segons la revista sèrieAlfa: "Viu i treballa a Bolonya, on va llicenciar-se en filosofia i va col·laborar amb el Centre de Poesia Contemporània. Poemes seus i ressenyes han aparegut en alguns diaris nacionals i revistes especialitzades, entre les quals “Poesia”. Ha obtingut reconeixements en diversos premis literaris, entre els quals el Laudomia Bonanni, Premio Penne i Mario Luzi. En el 2009 va publicar el seu primer poemari, Eppure io mi innamoro (Akkuaria), amb pròleg de Davide Rondoni, i el 2011 va publicar el seu segon llibre, Quattro movimenti (Tracce), amb pròleg d’Alessandro Moscè."


Font:
Poema vist a El cau de Calpurni. Publicat al número 58 de la revista sèrieAlfa, on es pot llegir en altres llengües. Traducció: Lucia Pietrelli.

 

Poema complet:

He dormit pel carrer, he recollit burilles
ni que fossin or. He sentit l’odi
com un clau penetrant en la meva carn
mans enfonsades en les butxaques o en els diaris
mirades innocents i ullades plenes de temor.
El vent mesclava l’olor de cervesa
amb els perfums i els fums de les avingudes.
Hi havia bregues i drogats de nit
que no em deixaven dormir
albiraments de perifèria
i pregàries fins a l’albada a l’hivern
per tornar de nou a aixecar-se.


Original: 

Ho dormito per strada, raccolto mozziconi
neanche fosse oro. Ho sentito l’odio
come un chiodo penetrare nella mia carne
mani sprofondate nelle tasche o nei giornali
sguardi innocenti e occhiate piene di timore.
Il vento mischiava l’odore di birra
con i profumi e i fumi dei viali.
C’erano calci e tossici di notte
che non mi facevano dormire
avvistamenti di periferia
e preghiere fino all’alba in inverno
per potersi di nuovo rialzare.