Font: Poema vist a El cau de Calpurni. Publicat al número 58 de la revista sèrieAlfa, on es pot llegir en altres llengües. Traducció: Lucia Pietrelli.
Poema complet:
He dormit pel carrer, he recollit burilles
ni que fossin or. He sentit l’odi
com un clau penetrant en la meva carn
mans enfonsades en les butxaques o en els diaris
mirades innocents i ullades plenes de temor.
El vent mesclava l’olor de cervesa
amb els perfums i els fums de les avingudes.
Hi havia bregues i drogats de nit
que no em deixaven dormir
albiraments de perifèria
i pregàries fins a l’albada a l’hivern
per tornar de nou a aixecar-se.
Original:
Ho dormito per strada, raccolto mozziconi
neanche fosse oro. Ho sentito l’odio
come un chiodo penetrare nella mia carne
mani sprofondate nelle tasche o nei giornali
sguardi innocenti e occhiate piene di timore.
Il vento mischiava l’odore di birra
con i profumi e i fumi dei viali.
C’erano calci e tossici di notte
che non mi facevano dormire
avvistamenti di periferia
e preghiere fino all’alba in inverno
per potersi di nuovo rialzare.
