Autor: Jordi Cornudella Martorell (Barcelona, 22 d'octubre de 1962), editor, escriptor i filòleg. Font i context: 'Doncs bé, per a tranquil·litzar-vos, m’agradaria ara reproduir ací la justificació –la prosètica en diu l’autor– que el poeta i editor Jordi Cornudella va haver de redactar per a encapçalar la selecció dels seus poemes que el crític Manuel Guerrero va incloure en l’antologia Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle (Barcelona: Editorial Empúries, 2001): “Em sembla que he reeixit en la intenció, que em devia formular fa dotze o tretze anys, de no tenir una poètica pròpia. Me n’interessen moltes, això sí, i moltíssim: les de Carner, Catul, Góngora, Íbic de Règion (que el temps ha esbocinat deplorablement) i les de bastants altres. Com que m’he esforçat a precisar la manera com els llegeixo, m’he definit la poètica de cadascun d’ells: una meva poètica de lector, que em serveix per tenir tractes d’estricta i planera quotidianitat amb els seus versos. I és que m’hi relaciono com amb els espàrrecs: per la dèria de collir-los, pel vigorós increment sensitiu, emotiu i intel·lectiu que em produeix cada sortida al bosc, per la satisfacció plena i memorable de cada truita (sempre la mateixa i sempre diferent), o potser només per costum, però no per cap afany d’exhibir-me en tribunes de més o menys immerescuda anomenada. Confio, doncs, que els versos que escric no manifestin, tret de la més ferma ambició de pulcritud en les idees, els ritmes i les paraules, cap poètica singular que m’hagi de confondre amb aquells que sí que en tenen d’una hissada al pal de la bandera. Només faig versos perquè m’hi diverteixo imitant els poetes que estimo, entre altres coses, perquè m’acompanyen, quan és temps, a buscar espàrrecs. [31.3.1999.]”.' Vist a l'article "Espàrrecs, truites i prosètica", d'Esteve Betrià (Temps de Franja, any 9, núm. 81, desembre del 2008).
