Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català. Font: Del seu Twitter.
Foto: Vista a Núvol.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intel·lectual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris intel·lectual. Mostrar tots els missatges
dimarts, 22 d’octubre del 2013
La primera tasca de l’intel·lectual és organitzar el pessimisme, deia Benjamin, però més d’un abans hauria d’organitzar-se a ell mateix
Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català. Font: Del seu Twitter.
Foto: Vista a Núvol.
dilluns, 4 de febrer del 2013
No volem sentir l'argot tarat del pseudopurisme dialectal fabricat a mà per intel·lectuals a sou de la Lliga i dels fabricants
Autor: Maximiano García Venero (Santander, 1907 – Madrid, 1975), escriptor, polític i periodista espanyol.Citació més llarga i original: Que los fugitivos de Cataluña —fugitivos cuya salida se esclarecerá debidamente, para conocer a muchos tartarines y a otros que no lo son— hablen, en la Patria, el idioma español. No queremos oír la germanía tarada del seudo-purismo dialectal fabricado a brazo por intelectuales a sueldo de la Lliga y de los fabricantes.
Font: De l'article "El dialecto agresivo", firmat amb el pseudònim Tresgallo de Souza, segons s'explica al llibre La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939), d'Hilari Raguer i Suñer (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976). A Unitat.cat introdueixen aquesta citació amb el comentari següent: "Davant la marxa de població en l'ocupació de la zona de Balaguer, la premsa franquista avisa: [...]" Vist al Twitter de l'Anna Punsoda.
dimarts, 8 de gener del 2013
Cada grup social emergent que té un paper important en el món de la producció econòmica crea per si mateix, orgànicament, un o més nivells d’intel·lectuals que proporcionen al grup homogeneïtat i control de la seva funció, no solament en el terreny econòmic sinó també en l’àmbit social i polític
Autor: Antonio Gramsci (Abas, 22 de gener de 1891 - Roma, 27 d'abril de 1937), escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.Equivalent: “Every social group, coming into existence on the original terrain of an essential function in the world of economic production, creates together with itself, organically, one or more strata of intellectuals which give it homogeneity and an awareness of its function not only in the economic but also in the social and political fields. [EN]
Font: Selection from the Prison Notebooks (SPN), 5-16 (Q12/1). Citat a: Forgacs, David (ed.) The Antonio Gransci Reader. Selected Writings 1916-1935. New Cork University Press. New Cork 2000, p. 301. Vist a "Antonio Gramsci (1891-1937) 70 anys després. Velles i noves idees per a l’esquerradel segle XXI", d'Agustí Nieto-Galan.
Nota: Dedicada a Almu (@almu_en_lucha - http://amqs.tumblr.com - http://amqr.blogspot.com), que ha estat interrogada per la polici per citar Gramsci.
dijous, 8 de novembre del 2012
Els intel·lectuals —això que a Catalunya en diuen intel·lectuals— m'embafen. I, amb totes les excepcions que calguin, francament, més m'estimo els polls de la derrota
Autor: Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d'octubre de 1995), advocat i escriptor català.Citació més llarga: Què s'han cregut, els intel·lectuals catalans? Aviciats per una Generalitat de bona fe però il·lusa i menjada de supersticions culturalistes —de fet hereva d'una Renaixença basada en el greu malentès que una cultura, o fins i tot una cultureta literària, pot fer, o substituir indefinidament, un país—, s'han cregut que, infants necessaris i intocables, no havien de participar en la guerra d'altra forma que amb articles escrits a la rereguarda. O que, si la guerra es perdia, tenien assegurada una entrada preferent a l'exili. Un exili que duraria just el temps de preparar-los un retorn apoteòsic al país. Perquè les nacions, enlluernades i vençudes amb l'esclat de la cultura catalana, frisarien per la restauració d'una Generalitat sense la qual el món no podria viure.
»Els intel·lectuals —això que a Catalunya en diuen intel·lectuals— m'embafen. I, amb totes les excepcions que calguin, francament, més m'estimo els polls de la derrota.»
Font: Un de tants. Club Editor, 2009. Vista al seu Twitter i la citació més llarga al bloc L'efecte Jauss 2.0.
dimecres, 13 de juny del 2012
Els intel·lectuals, els artistes, creiem que el sofriment ens ajudarà en l’art, com si aquest fos l’únic alè que ens pot ajudar a continuar. Però el sofriment, el busquem només per cinisme, com a eina de treball
dijous, 17 de maig del 2012
Amb la crisi del multiculturalisme, ara es parla molt de memòria, de memòries per ser exactes. Els intel·lectuals fan grans disquisicions, però continuen sense afrontar el problema principal, que és la relació de la memòria amb el territori, que és d’on surt la cultura, i tot allò que dóna base a les economies i als països
dimarts, 15 de maig del 2012
Un intel·lectual és algú que sap d'un assumpte, però que, públicament, només parla d'altres coses
Autor: Tom Wolfe (Richmond, Virgínia, Estats Units, 2 de març de 1931), periodista i escriptor estatunidenc.Equivalent: Un intelectual es alguien que sabe sobre un asunto, pero que, públicamente, sólo habla de otras cosas. [ES]
Font: D'una entrevista a El País (20/03/2005). Vista al bloc Cites.
dimecres, 2 de maig del 2012
El cinisme és el dandisme intel·lectual
Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Editorial Claret, 1997, p.71.
dijous, 15 de març del 2012
El que val val, i el que no, per a destacat intel·lectual
Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.
Font: "Política i intel·lecte", article publicat a la revista El Temps, núm. 610, el 26 de febrer de 1996. Vista al web Contrastant.
Nota: Ahir fa ver 11 anys de la mort de Ramon Barnils.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)