Un llibre pot portar un títol que inciti a llegir-lo; encara més: un títol pot suggerir tants pensaments, pot ser tan expressiu que ens tregui el desig de llegir el llibre

Nota: Avui fa 158 anys que va morir l'autor.


Autor: Søren Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - Copenhaguen, 11 de novembre de 1855), filòsof.

Font: Diccionari de citacions i frases cèlebres. Barcelona: Ed. Claret, 1997.

Lentament, Ada Liz comptava els diners que li quedaven. Pocs. Massa pocs per al seu desig insatisfet de soledats i silencis

Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autora.


Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana. 


Font: "Ada Liz". A: Semblava de seda i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 55. També es pot llegir a Tots els contes. Barcelona: Edicions 62, 2008.

«»

Autor: Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006), un poeta, prosista i activista cultural català.
 

Font: "A alguns que s'estranyen de nosaltres". A: Fins a un cert punt. Poesia 1945-1989. Barcelona: Edicions 62, 1989.
 

Foto: Domènec Umbert.   


Poema complet:
 
Nobles i bells senyors inconscients feliços
multiplicats cofois entre els miralls
d'Aranjuez o Versalles,
per gala coronats de barretina
frígia,
oh jacobins beats i gaditans metòdics,
ben satisfets i grassos en esperit,
us conec el rebuf quan ens trobeu
arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
en un racó molest
del racional jardí geopolític.
I què hi farem, si som el poble-nosa,
si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
a la imatge que en fa el vostre desig?
No heu d'esperar que presentem excuses. 





 
       

Dins de les venes et corre un riu de roses per on navega el riure clar del bosc. Hi envie naus on el desig et cerca. En els teus pits s’alça un mar de campanes, d’illes nascudes al bell mig de la llum

Autor: Marc Granell Rodríguez (València, 19 d'abril de 1953), poeta i traductor.


 

Font: Versos per a Anna. Alzira: Bromera, 1998.




Poema complet:

Dins els teus ulls
s’obrin ponts i finestres,
s’encén un llac
ple de sol i respostes.
M’hi endinse nu
i em naix de sobte el món.
En els teus llavis
hi ha jardins de maduixes
i plomes verdes
que canten tot l’oblit.
M’hi perd i trobe
la font que sap i calla.
Dins de les venes
et corre un riu de roses
per on navega
el riure clar del bosc.
Hi envie naus
on el desig et cerca.
En els teus pits
s’alça un mar de campanes,
d’illes nascudes
al bell mig de la llum.
Hi passege a espai
els meus dits que floreixen.
Dins els teus ossos
nien flautes que saben
el so més alba
del somni i de l’estrella.
Hi repose exhaust
la veu ferida i sola.
En la teua pell
creix la neu i l’incendi,
la pluja blanca,
el desert i la flor.
Hi visc i em sé
viu només quan l’habite.



Foto: Escriptors.cat.

És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila. De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: "Poema 28". A: Llibre d’exilis (1971). Vist al bloc Festa Estellés 2012.


Poema complet:

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he de dir

amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Els meus pits són dos ocells engabiats/ quan els teus dits els cerquen/ per entre les fulles i les flors del vestit.// Però quan fulles i flors cauen a terra/ —que el desig porta dalla!—/ són dos peixos que et fugen de les mans/ en les crestes nevades de la mar.

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Font: Poema III de "Foguera Joana". A: Bruixa de dol (1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979. Barcelona: Edicions 62, 1998. Vist a Bruixa de dol.


Poema com déu mana:

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
—que el desig porta dalla!—
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

Aquesta és la malaltia cruel del desig que per tu sento sempre, profundíssim, cremant, i no retornat

 



Autora: Isla Correyero (Miajadas, Cáceres, 1957), escriptora.


Poema complet:

   Ésta es la enfermedad cruel del deseo.
La ruta de los pájaros sonámbulos
en vuelo breve bajo las tormentas.
   Conozco sus libreas y sus máculas
Y las motrices ansias eternales,
demasiado bien lo conozco.

   Desciende azotándome hasta el cauce
y arranca blancas prendas con su apremio.
Cruza paisajes de escarcha subterránea,
desiertos, lunaciones, parajes en crepúsculo.
   Es un huésped simbionte en las dunas más altas.
Es un paraje negro oculto entre la nieve.

   Cuando llegan las horas del silencio
se asienta en mí y persiste
balancea mis ancas, las abulta.
   Es un impulso espeso y enturbiado
que bordea mis labios
y que en fugaz ración muestra su presencia.

   Nada sabe del alma ni sus incubaciones,
nada necesita:
sólo el grueso espejo de otro cuerpo caliente.
Y sólo permanece la sombrilla violeta de mis ojos breñales
cuando en la nublada languidez del vaho
el cristal no devuelve más que su superficie.

   Ésta es la enfermedad cruel del deseo
que por ti siento siempre,
hondísimo,
quemando,
y no devuelto.


Font: "El deseo". A: Lianas. Madrid: Hiperión, 1988, p. 43. Vist a Niebla eterna.

Gaudir no és res més que estalviar-se el turment de no satisfer els nostres desitjos

Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.

Font: El Nuevo Pascual o la Prostitución (1906). Segons la Viquipèdia, "amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, El Nuevo Pascual o la Prostitución, obra humorística, escrita en un castellà traduït directament del català". Vista aquí.

Voler l'impossible ens cal,/ i no que mori el desig

Nota: Avui fa cent anys que va néixer Marià Villangómez.


Autor: Marià Villangómez i Llobet (Eivissa, 10 de gener de 1913 - Eivissa, 12 de maig del 2002), escriptor.


Poema complet:

Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.

Camp i camp.
Es vessa al mig
una campana vespral...

Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.

S’ha despertat tot l’amor
sota la volta d’estels.
¿Déu no es mostra al nostre enyor
en el seu món, sense vels?

S’escolta com el trepig
d’una bellesa immortal.

Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.


Font: "Cançó de vesprada". A: Elegies i paisatges (1948). Vist al bloc El bosc de les essències.

El meu febrejant desig rabejant-se/ en la flonjor més secreta del teu cos,/ on tot secret és gaubança/ i el tacte, presagi de deliris

Autor: Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, Baix Llobregat, 30 de novembre de 1944), poeta i traductor.

Poema complet:
i bo i dolent es tanca en cada cosa

     condó ple d'escarabats negres

El meu febrejant desig rabejant-se
en la flonjor més secreta del teu cos,
on tot secret és gaubança
i el tacte, presagi de deliris

Font: Del recull de poemes Dues suites (1976). Vist a Wallorcaweb.com.

Nota: Avui Francesc Parcerisas fa 68 anys.

El desig tremola i és mut, però l'amor és com una àncora formada per una llarga soga de paraules

Autor: Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982), poeta, narrador i dramaturg.

Font: Odisseu (1953), segona part. Vegeu-ne aquí l'edició de Proa (2008).

Foto: © Fototeca.cat.

Nota: Avui fa 104 anys que va néixer Agustí Bartra.

El mirall no és un jutge implacable, que quan ens hi atansem ens dicta sempre la sentència justa, sinó un funcionari corruptible, que s'adapta hàbilment als nostres desitjos

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 7 de març de 1927), escriptor català.

Font: Els nostres objectes de cada dia, "El mirall". Vista al Diccionari de citacions catalanes (Edicions 62, 2002).

Nota: Avui l'Espinàs fa 85 anys. Per molts més.