The Waste Books, L'any 1764 vaig deixar de creure que es pugui convèncer els adversaris amb raons impreses. No és, doncs, per això pel que he fet servir la ploma, sinó per a fer-los emprenyar, donar ànim i força als que estan amb mi i fer saber als altres que no ens han convençut

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.



Font: The Waste Books, Nova York: New York Review Books, 1990.

Equivalent: I ceased in the year 1764 to believe that one can convince one’s opponents with arguments printed in books. It is not to do that, therefore, that I have taken up my pen, but merely so as to annoy them, and to bestow strength and courage on those on our own side, and to make it known to the others that they have not convinced us. [EN]


Equivalent: En el año 1764 dejé de creer que se pueda convencer a los adversarios con razones impresas. No es pues por eso por lo que he hecho servir la pluma, sino para cabrearlos, dar ánimos y fuerza a los que están conmigo y hacer saber a los otros que no nos han convencido. [ES]

Les dones que sortim en aquesta fotografia, Parwinder, Sukhjinder i Panjeet, no hem nascut aquí i algunes tenim fills que van a l’escola. Estudiem català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per nosaltres mateixes… Cadascuna té les seves raons, però el motiu més important per aprendre català són els nostres fills, perquè ells tenen tota a una vida al davant i segur que això els ajudarà

Autores: Parwinder, Sukhjinder i Panjeet.


Font: De la campanya Si us plau, parla’m en català. Vist a InfoMigjorn, butlletí número 876 (dijous 10/10/2013)‏.

Esperem que tinguis raó i puguem fer ben aviat aquest nostre camí... que els que passem dels 70 ja comencem a tenir poc temps per gaudir-ne... Si us plau, els que esteu en la plenitud de la vida... crec que avui fas 48 anys, treballeu fort, apreteu i empenyeu els polítics perquè aconseguim d'una vegada la tan anhelada llibertat com a poble. Visca Catalunya lliure i independent, i com més aviat millor...!!! Una abraçada, Miquel

Autor: Salvador.



Font: Un comentari seu al Diccitionari arran d'aquesta citació de Miquel Calçada: "Hem après que a tot arreu hi viuen persones amb somnis, sentiments i preocupacions. I hem vist que Catalunya és comparable a qualsevol altre poble del planeta. L'única cosa que ens diferencia és que ells han tingut l’oportunitat de decidir el seu camí. I sé que nosaltres, tard o d’hora, també farem aquest camí."

La fantasia mai no arrossega cap a la bogeria; el que arrossega cap a la bogeria és precisament la raó. Els poetes no es tornen bojos, però sí els jugadors d'escacs

Autor: Gilbert Keith Chesterton (Londres, 29 de maig de 1874 - Buckingham, 14 de juny de 1936), escriptor anglès.

Font: Ortodoxia. Ed Fondo de Cultura Económica, p. 28. Vist a Rictus Morte.


Context:

[...] debemos romper con un prejuicio tan enorme como corriente. Por todas partes se oye decir que la imaginación, y especialmente la imaginación mística, es un peligro para el equilibrio mental del hombre. Se habla de los poetas generalmente como de individuos cuya psicología inspira poca confianza; [...] Pero semejante juicio queda plenamente rectificado por los hechos y las enseñanzas de la historia. Casi todos los poetas verdaderamente superiores, además de haber sido gente muy sana, fueron hombres de notable laboriosidad. [...] La fantasía nunca arrastra a la locura; lo que arrastra a la locura es precisamente la razón. Los poetas no se vuelven locos, pero sí los jugadores de ajedrez. Los matemáticos enloquecen lo mismo que los tenedores de libros; pero es muy raro que enloquezcan los artistas creadores. Ya se entiende que no pretendo atacar los fueros de la lógica; lo único que hago es advertir que el peligro de volverse loco está en la razón y no, como suele creerse, en la imaginación. La paternidad artística es tan saludable como la paternidad física.

[...] Todo nos está probando que el soñar no enloquece. Por ejemplo, los críticos parecen siempre más locos que los poetas. Homero es completamente razonable y sereno; pero sus críticos se han encargado de destrozar su obra y de presentárnosla en jirones extravagantes. [...] Y aunque es verdad que san Juan Evangelista vio en sus visiones extrañísimos monstruos, nunca concibió criatura más horrenda que -la que concibió- alguno de sus comentaristas. Y el hecho es bastante fácil de explicar: la poesía es saludable porque flota holgadamente sobre un mar infinito; mientras que la razón, tratando de cruzar ese mar, lo hace finito; y el resultado es el agotamiento mental. Aceptarlo todo es un ejercicio, y robustece; entenderlo todo es una coerción, y fatiga. El poeta no busca más que la exaltación y la expansión, el desahogo de su personalidad sobre el mundo. El poeta no pide más que tocar el cielo con su frente. Pero el lógico se empeña en meterse el cielo en la cabeza, hasta que la cabeza le estalla. [...]

Com que la raó destrueix, el poeta necessita crear

Autor: Wallace Stevens (Reading, Pennsilvània), 2 d'octubre de 1879 - Hartford, Connecticut), 2 d'agost de 1955), poeta estatunidenc.


Original: As the reason destroys, the poet must create [EN].


Font: "Adagia" (Opus Posthumous, 1957). Vist a La terra d'enlloc. 

Una dona difícilment resisteix el silenci d'un home ofès; li plau la baralla i, quan discuteix, es crea una aparença de raó; el silenci de l'home la deixa indefensa i confusa

Nota: Avui fa 131 anys que va néixer l'autor.

Autor: Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 5 de febrer de 1882 - París, 2 de febrer de 1956), escriptor català.

Font: "Un mal cop de sort". A: Camins de França (1934).

El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima

Autor: Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951), poeta.

Font: "Un tros de conversa amb" (Ada Castells i Enric Casasses). Suplement de Cultura del diari El Punt Avui, 09/06/2011.

Context:
A. C.
Abans comentaves que en els teus poemes, de reflexió, poca. De què molta?

E. C.
El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima.

A. C.
I ara estem supeditats al paradigma de la raó.

E. C.
Supeditats, en teoria. Hi ha una aparença racional, però a tu et sembla racional que tot funcioni per l'avarícia de quatre organismes internacionals? Si un marcià ve i veu el sistema capitalista et dirà que és molt complicat i no pot funcionar. Qualsevol estructura és més factible que aquesta. 

Tenim la raó/ contra bords i lladres/ el meu poble i jo

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. 


Poema complet: 
A la memòria de Pompeu Fabra.
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

B., 9 de febrer de 1968.

Font: "El meu poble i jo". A: Cançons d'Ariadna (1949). Vist a Escriptors.cat.



Nota: El 2013 és l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement.  

Sé que les recaigudes en el desconsol seran nombroses i profundes, però la memòria del miracle de l'alliberament em porta com una ala cap a la meta vertiginosa: un consol que sigui alguna cosa més i millor que un consol i alguna cosa més gran que una filosofia, és a dir, una raó de viure

Autor: Stig Dagerman (Älvkarleby, Uppsala, 5 d'octubre de 1923 - Estocolm, 4 de novembre de 1954), novel·lista suec.

Equivalent: Sé que las recaídas en el desconsuelo serán numerosas y profundas, pero la memoria del milagro de la liberación me lleva como un ala hacia la meta vertiginosa: un consuelo que sea algo más y mejor que un consuelo y algo más grande que una filosofía, es decir, una razón de vivir.

Font: Nuestra necesidad de consuelo es insaciable... Logronyo: Pepitas de calabaza, 2007. Vista a Encuentros con las letras.

Quan la raó s’aïlla, quan la raó deixa de fer mitjana amb els anhels espirituals i els impulsos biològics dels homes, el pensament es torna una eina de propaganda i d'idiotització col·lectiva

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: Pel que fa a la racionalitat, com ja van dir Isaiah Berlin, Hans Morgenthau i d’altres liberals fa més de mig segle, Europa l'ha sobrevalorada fins a convertir-la en un càncer pel pensament. Quan la raó s’aïlla, quan la raó deixa de fer mitjana amb els anhels espirituals i els impulsos biològics dels homes, el pensament es torna una eina de propaganda i d'idiotització col·lectiva. El pensament racional, convertit en un fi en ell mateix, asfixia la intel·ligència, per això els francesos han anat de col·lapse en col·lapse i de República en República, i per això els alemanys van muntar els camps d'extermini, quan es van posar cartesians. El discurs de la racionalitat és un discurs d’Estat que pretén confondre la intel·ligència amb el poder per controlar millor l'opinió pública. A Espanya, igual que a França, el racionalisme s’ha utilitzat per minar els sentiments i les intuïcions sense representació legal o sense exèrcits prou potents per defensar-los. Les maquinàries estatals han utilitzat el racionalisme com una forma de domini psicològic per destruir unes nacions en benefici d’altres. El problema és que oposant la fe i la raó és mata la creativitat, i es fomenten països de funcionaris cínics i pedants que repeteixen com lloros el que llegeixen als llibres i als diaris, incapaços de convertir l'experiència en pensament. És així com Europa ha arribat a la decadència.

Font: "El catedràtic racionalista", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (16/10/2012).

Les paraules són les forques,/ d’on a trossos penjo la raó

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.

Poema complet:
El meu somni lentde la gran pau blanca
sota el cel clement.

Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.

És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.

He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.

Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.

I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.

Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.

Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.

El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.

Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.

La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.

Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.

Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.

D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.

En un estrany buit,
manen el silenci
i la solitud.

Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.

Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.

La mar, el vell pi,
pressentida barca,
La por de morir.

Font: "Perquè un dia torni la cançó a Sinera", poema de Les hores (1952). Vist al bloc Egagròpiles.

No et refies de la teua consciència. Tendirà a donar-te la raó

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: "Poques paraules", que es va publicar a la revista L’Espill (València, 1980) i, posteriorment, al llibre Sagitari (València, 1986). Vista a Ser Joan Fuster: Antologia de textos fusterians, a cura de J. A. Fluixà i A. Martínez (Bromera, 1993).

Nota: Avui fa vint anys de la mort de Joan Fuster.

Cada vegada que s'oposen a nosaltres, no mesurem si ho fan amb justícia, sinó com ens en desfarem amb raó o sense. En comptes d'obrir els braços, traiem les ungles

Autor: Michel de Montaigne, nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - 13 de setembre de 1592), moralista francès.

Font: Essais (Assaigs), llibre tercer. Vista al bloc de l'Efrem.

El perill del pessimista és que normalment col·labora a tenir raó

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 49.

No seríem humans sense l’erotisme, la subtilitat no seria una propietat destacada de la nostra espècie. Segurament Plutarc tenia raó, l’erotisme és la desobediència de la raó

Autor: Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 1953), arqueòleg, antropòleg i paleontòleg català.


Font: Tal com ens comenta la Roser Amills en un comentari en aquesta entrada: Aquesta citació és del frontispici que em va escriure el gran Eudald al llibre Les 1001 fantasies més eròtiques i salvatges de la història, Cossetània 2012. M'agradaria molt que ho podeu afegir com a font, gràcies i bon any nou!!!" Vista a Edi.cat.

La religió —no la raó— és l'única manera de sentir-se especial a l'univers

Autor: Walter Lewin (29 de gener de 1936), astrofísic holandès.

Context: 
—Cuando los humanos desaparezcamos, ¿no quedará nada de nosotros?
—No. Pero si le resulta duro aceptar su propia desaparición y la de su especie, le daré una solución más allá de la razón: tenga fe. 
—¿En qué?
—Adopte una religión y si un día un hijo suyo muere estúpidamente, no enloquecerá de dolor, sino que se dirá: "Dios lo quería tanto que se lo ha llevado consigo". 
—Es muy respetable.
—Por supuesto. Yo le respetaré. Y espero que él respete a quienes no creemos.
—Todos somos respetables.
—La religión -no la razón- es el único modo de sentirse especial en el universo.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia publicada el 13/04/2012.

Sempre, i sobretot ara, ens calen polítics. Allò que més ens cal en aquest moment de la nostra història no són ni guerrers ni resistents, ni gent que tingui raó

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.

Citació més llarga: Aquest llibre [Sabotatge a la llengua] demostra que sempre, i sobretot ara, ens calen polítics. Que allò que més ens cal en aquest moment de la nostra història no són ni guerrers ni resistents -si no és el mateix-, ni gent que tingui raó -gent que raoni, intel·lectuals-. De resistents per sort en tenim més que un frare en beneiria, de raonadors -de filòlegs i periodistes, va- més que un foc no en cremaria, afortunadament. Els raonadors ja ens han deixat teòricament clar que som i quin és el nostre paratge. De guerrers o resistents ja en tenim prou perquè els nostres enemics, com els qualifica sense treva Miquel Bauçà, es veuen obligats per la conjuntura internacional a utilitzar les armes de la democràcia; i amb democràcia, per subtilitzada que estigui, qui té la paella pel mànec no són ni els militars ni els profetes sinó els simples, oliosos, odiosament pràctics polítics: els administradors de les nostres coses que els raonadors raonen i els resistents revifen.
Llegint aquest llibre hom s'adona que qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l'entrada del segle XXI, la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants.
Llegint aquestes pàgines hom no troba documentats atacs contra la nostra llengua procedent del poble, de la ciutadania, del ciutadà. Els atacs contra la llengua del poble i de la ciutadania, documenta el llibre, provenen dels col·lectius que han pretès i pretenen dominar aquest poble i aquesta ciutadania. I no res és més eficaç per a dominar que dominar la llengua, única expressió perfecta del tot individual, i col·lectiu [...]

Font: "Pròleg" del llibre Sabotatge a la llengua: les armes legals contra el món català, Mallorca, segles XVIII-XX, de Rosa Maria Calafat. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 1999, p. 9-10.

Anomenem 'contra natura' el que és contrari al costum; i no hi ha res que no ocorri sinó segons la natura, sigui el que sigui. Que la raó universal i natural foragiti en nosaltres l'error i l'estupor que la novetat ens aporta

Autor: Michel de Montaigne, nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - 13 de setembre de 1592), moralista francès.

Font: Essais (Assaigs), llibre segon. Vista al bloc de l'Efrem.