Un poble oprimit té dret a aixecar-se i a trencar les seves cadenes tan aviat com pugui

Autor: Henry Clay (Hanover County, Virgínia, 12 d’abril de 1777 - Washington, 29 de juny de 1852), polític estatunidenc.



Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Editorial Claret, 1997. 

Perquè és batec a les goles incendiades./ Perquè era nostra i encara pot ser nostra./ Perquè és un cor que agonitza entre cadenes./ Perquè era blat i gavina en el matí./ Perquè ens la volen morir com si fos núvol./ Perquè encara naix fills amb l'alegria de saber-se en la pell i la batalla.

Autor: Marc Granell Rodríguez (València, 19 d'abril de 1953), poeta i traductor.


Font: "Terra lliure". A: Poesia reunida, 1976-1999. València: Editorial Denes, 2000. Vist a Poetas sin sofá.


Foto: Escriptors.cat.


Poema complet:

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

Ventosa i Calvell, el regidor monàrquic de la Lliga, li va fer observar amigablement que quan es va de frac no és costum de dur joies a l'armilla. Borrell i Sol, agraint el consell del seu col·lega, es va desar la cadena a la butxaca bo i dient al seu amic Ventosa: —Si em veu alguna cosa més, avisi'm

Autors: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor. Isidre Clopas i Batlle (Martorell, 1913 - 7 de febrer de 2001), historiador i cronista de Martorell.

Font: Anecdotologi de Frances Pujols, d'Isidre Clopas (Editorial Dux, 2010, p. 39). Vist a ca meva.

Citació completa: Quan Josep Borrell i Sol era regidor republicà de l'Ajuntament de Barcelona, a les Cases Consistorials es va celebrar una festa oficial de gran gala. Tots anaven d'etiqueta. Borrell i Sol duia una magnífica cadena d'or sobre l'armilla blanca del frac. Ventosa i Calvell, el regidor monàrquic de la Lliga, li va fer observar amigablement que quan es va de frac no és costum de dur joies a l'armilla. Borrell i Sol, agraint el consell del seu col·lega, es va desar la cadena a la butxaca bo i dient al seu amic Ventosa:

—Si em veu alguna cosa més, avisi'm.

És lògic –però poc esperançador– que la generació que ha crescut més sobreprotegida de la història trobi que el salt de pont és excitant i que el matrimoni és una cadena

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: Vista al seu bloc.

Quina fera, una vegada s’ha escapat, torna incauta a les cadenes que ha trencat?

Autor: Quint Horaci Flac (Venúsia, 65 aC - Roma, 8 aC), poeta llatí.

Font: Vista al Twitter de G. Sergi d'Assís.