Font: Escritos en Euskal Herria. Tafalla: Editorial Txalaparta, 1995. Vist a "No era una transició. Era un carnaval", de Xavier Montanyà (Vilaweb, 23/05/2013). La traduccíó deu ser seva.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bou. Mostrar tots els missatges
divendres, 24 de maig del 2013
Pensà el rei: jo sóc el rei. (Pensà el bou: jo sóc el bou.) Parlà el bou i digué: mu. (Parlà el rei i digué: tu.)
Font: Escritos en Euskal Herria. Tafalla: Editorial Txalaparta, 1995. Vist a "No era una transició. Era un carnaval", de Xavier Montanyà (Vilaweb, 23/05/2013). La traduccíó deu ser seva.
dilluns, 13 de maig del 2013
El meu pare em va comprar a la ciutat per 365 francs suïssos. Són molts diners per una criatura que no veu un bou a tres passes. Jo vaig procurar amagar-ho als pares tant de temps com vaig poder. Si et vols convertir en filla, no és recomanable destruir totes les esperances quan encara ets al llindar de la porta
Autora: Monica Cantieni (Thalwil, 9 de març de 1965), escriptora suïssa. Segons l'editorial Edicions de 1984: "treballa per a la SRF, la radiotelevisió
suïssa. Ha publicat diversos relats en revistes i antologies. Cap verd, la seva primera novel·la, va ser finalista del Premi del Llibre Suís de l’any 2011. Actualment viu entre Wettingen i Viena."suïssa.
Font: Cap verd. Mirmanda, 109. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, 224 pàgines. Traducció: Marta Pera Cucurell. ISBN: 978-84-15835-05-9. 18 euros. Vist al bloc de la Marta Pera.
Nota: Segons l'editorial Edicions de 1984: "Li diuen «cap verd» i no veu un bou a tres passes. L’atzar de l’adopció
l’ha fet anar a parar a una família extravagant d’immigrants. Som a la
Suïssa dels anys setanta, i ella ens ho explica, lacònica i imaginativa,
fent servir paraules que classifica en capses de mistos. Ens diu com
s’aclimata a la seva nova vida i, sense ser-ne del tot conscient, ens fa
partícips d’un gran secret: amb una innocència descarada i un
llenguatge poètic que impressiona a la vegada que commou, descabdella
una història antiga que va marcar a foc la generació d’en Jon, el seu
avi adoptiu."Foto: Vista aquí.
dijous, 14 de febrer del 2013
Avui tancaria el llangardaix en una gàbia. I que fos la festa dels dits, la dansa de l'heura a cau d'orella, la tendresa de la planta dels peus, l'or negre de cella i de l'aixella. Seguiria els camins que el deliri oblida amb pas molt lent com el del bou que llaura aquest paisatge de lluna gitana
Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana. Poema com déu mana:
Avui tancaria el llangardaix en una gàbia.
I que fos la festa dels dits,
la dansa de l'heura a cau d'orella,
la tendresa de la planta dels peus,
l'or negre de cella i de l'aixella.
Seguiria els camins que el deliri oblida
amb pas molt lent
com el del bou que llaura
aquest paisatge de lluna gitana.
Font: Poema número V de “Foguera Joana”. A: Bruixa de dol. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)