En aquestes extasiades, transparents hores de tardor, la gent surt a caçar bolets. Els vessants dels petits pujols, coberts de pins, del país, s’emplenen de veus llunyanes, de crits, de fressa. La gent remou la fullaraca, la molsa, la terra, que fa un perfum rovellat, incitant, corromput. Quan n’apareix una mata, quina delícia de colors, de colors de rovells, ferruginosos, de verdets, de violacis, de grisos!

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.



Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 249.

Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls i vaig copsar, per les sangs carnoses, un crit que em deia: crida! I ara crido, ara que ho sé tot del sexe i dels fills de puta, quan més fonda la mort, més endins de la terra!

Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.



Font: Poema inèdit vist a Tinta xinesa.



Poema complet:

Com m'ha agradat llegir-te en una llengua
que diuen que es mor.

Quina sensació d'avinença i ablaniment
portar-la de pujada cap els espadats,
l'espluga, la carranxa, la puta merla
de les darreres foscors.

Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls
i vaig copsar, per les sangs carnoses,
un crit que em deia: crida!
I ara crido, ara que ho sé tot
del sexe i dels fills de puta,
quan més fonda la mort, més endins de la terra!

Preguntes fredament com estimo la vida,/ quan no vols escoltar el que diria un crit

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.

Poema complet:
Enllà de l'odi altíssim de la presó, potser
els tendres camps encara són caminats pel sol?
Si retornava als ulls l'or enyorat dels dies,
si m'allunyava endins del gran triomf del groc!
Preguntes fredament com estimo la vida,
quan no vols escoltar el que diria un crit.
No sabràs mai dels arbres ni de profundes deus,
ni del jardí perdut darrera les muntanyes,
ni del record dels llavis que amb la mort vaig besar.
És fidel i callat el meu antic dolor:
no t'ha d'obrir la porta de les ombres i el clos
on tinc només amb mi els laments de Gadara. 

Font: "No t’he de donar accés al meu secret", poema del llibre El caminant i el mur. Els llibres de l’escorpí, Edicions 62, Barcelona, 1980. Vist a El poema de la setmana.

Més alt que mai, a crits o en silenci, recordarem els vostres assassinats de gent, vides, pobles i naturalesa. De llavi en llavi, pas a pas, a poc a poc

Autor: Salvador Puig Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 - 2 de març de 1974), anarquista català.

Citació completa:
Per més que callin
per més voltes que faci el món
per més que neguin els esdeveniments
per més repressió que l'Estat instauri;
per més que es rentin la cara amb la democràcia burgesa;
per més vagues de fam que callin;
per més que tinguin saturades les presons;
per més pactes que desenvolupin amb els controladors de classe;
per més guerres i repressió que imposin;
per més que intentin negar la història i la memòria de la nostra classe;
Més alt direm:
assassins de pobles
misèria de fam i llibertat
negociadors de vides alienes
més alt que mai, a crits o en silenci,
recordarem els vostres assassinats
de gent, vides, pobles i naturalesa.
De llavi en llavi, pas a pas, a poc a poc.

Font: Vista al Portal Libertario OACA. Original en castellà.

Nota 1: Avui fa 38 anys que el van assassinar els feixistes de sempre. Alguns demòcrates de tota la vida no van fer res per evitar-ho.

Nota 2: La traducció és meva.

El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest moment transcendental: Visca Catalunya Lliure!

Autor: Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 — Burgos, 1938), polític i advocat. 

Font: Vista a l'article Votaria Joan Sales a la consulta sobre la independència?, de Francesc Canosa.  

Nota: "Paraules de Manuel Carrasco i Formiguera en el moment de ser afusellat." Dedicades al senyor Duran i Lleida amb motiu del seu botiflerisme i del 73è aniversari de la mort de Manuel Carrasco i Formiguera.