dilluns, 3 de setembre de 2012

Preguntes fredament com estimo la vida,/ quan no vols escoltar el que diria un crit


Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.

Poema complet:
Enllà de l'odi altíssim de la presó, potser
els tendres camps encara són caminats pel sol?
Si retornava als ulls l'or enyorat dels dies,
si m'allunyava endins del gran triomf del groc!
Preguntes fredament com estimo la vida,
quan no vols escoltar el que diria un crit.
No sabràs mai dels arbres ni de profundes deus,
ni del jardí perdut darrera les muntanyes,
ni del record dels llavis que amb la mort vaig besar.
És fidel i callat el meu antic dolor:
no t'ha d'obrir la porta de les ombres i el clos
on tinc només amb mi els laments de Gadara. 

Font: "No t’he de donar accés al meu secret", poema del llibre El caminant i el mur. Els llibres de l’escorpí, Edicions 62, Barcelona, 1980. Vist a El poema de la setmana.