Hem triat, i crec que hem triat malament

Autor: Gilbert Keith Chesterton (Londres, 29 de maig de 1874 - Buckingham, 14 de juny de 1936), escriptor anglès.

Font: The common man (1950). El hombre corriente. Editorial Renacimiento / Ediciones Espuela de Plata, Col. Clásicos y Modernos, núm. 12. Traducció: Abelardo Linares. Vist a "El progrés segons Chesterton", de Marina Porras.

Original: We have chosen, and I think we have chosen wrong. [EN]


Context: And if men have never doubted that there should be a decorum in such things, neither have they ever doubted that that decorum might be carried much too far; that courage and laughter and wholesome truth might be sacrificed to the proprieties. So far, I say, humanity is essentially unanimous.  It is in the discussion as to which thing shall be suppressed and which permitted, in the selection of the more harmless from the more harmful types of candour, that we begin to find the difference between different civilisations and different religions among men. And it is exactly upon the point of such a difference as this that I wish to speak here.  Among other societies and ages our own society and age has made a choice in this matter. We have said, substantially by a general feeling, that one kind of expression shall be allowed and another rendered impossible. We have chosen, and I think we have chosen wrong.

La democràcia no és un sistema que triem sinó una cultura a què aspirem

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA.

Article complet: La sensació de corrupció generalitzada en un context de profunda crisi posa en qüestió més que mai l'actual sistema. I com que al sistema l'anomenem demo-cràtic, alguns arriben a afirmar que qüestiona la democràcia.
La frase del líder d'Unió recolzaria en el següent sil·logisme: "Si l'actual sistema és democràtic i la demo- cràcia és el menys dolent dels sistemes, qualsevol alternativa a l'actual sistema serà pitjor".
Per reforçar-lo es branda el fantasma d'Itàlia. La persecució implacable dels jutges als polítics corruptes, la Tangentopoli, va tenir un desenllaç molt pitjor: Berlusconi.
Però el sil·logisme és fal·laç perquè encara hi ha una gran distància entre la raquítica democràcia que tenim i una de plena. Tanta, que fins i tot podem dubtar que sigui el mateix sistema.
I és que el problema de fons, el més terrible, és que no puguem assegurar que els ciutadans són millors que els polítics que elegeixen. I que arribem a pensar que val més deixar la democràcia en mans de professionals i assumir-ne la corrupció com un mal menor.
La frase de Duran pot abocar a una contradictio in terminis: a salvar la democràcia de la democràcia. Però prevé contra un perill gens negligible: que quan tots els que l'han fet la paguin pugi al poder un Berlusconi hispànic.
Per sortir de l'atzucac cal tenir clar que la democràcia no és un sistema que triem sinó una cultura a què aspirem. Una cultura que només creix i madura quan el model econòmic afavoreix la cohesió social en lloc de destruir-la. 

Font: "Si fem net vindrà un Berlusconi?". Article publicat al diari ARA (03/02/2013).

Entre els qui no tenen mai un no i els qui no diuen mai que sí, no sabria pas qui triar. Són les dues màximes creacions de l'energumenisme espontani del país

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: El qudern gris (8 III 1918 – 15 XI 1919) (18 de juliol de 1918).

Nota 1: Avui fa 93 anys que Josep Pla va acabar el dietari El quadern gris.