Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA.
Article complet: La sensació de corrupció generalitzada en un context de profunda crisi posa en qüestió més que mai l'actual sistema. I com que al sistema l'anomenem demo-cràtic, alguns arriben a afirmar que qüestiona la democràcia.
La frase del líder d'Unió recolzaria en el següent sil·logisme: "Si l'actual sistema és democràtic i la demo- cràcia és el menys dolent dels sistemes, qualsevol alternativa a l'actual sistema serà pitjor".
Per reforçar-lo es branda el fantasma d'Itàlia. La persecució implacable dels jutges als polítics corruptes, la Tangentopoli, va tenir un desenllaç molt pitjor: Berlusconi.
Però el sil·logisme és fal·laç perquè encara hi ha una gran distància entre la raquítica democràcia que tenim i una de plena. Tanta, que fins i tot podem dubtar que sigui el mateix sistema.
I és que el problema de fons, el més terrible, és que no puguem assegurar que els ciutadans són millors que els polítics que elegeixen. I que arribem a pensar que val més deixar la democràcia en mans de professionals i assumir-ne la corrupció com un mal menor.
La frase de Duran pot abocar a una contradictio in terminis: a salvar la democràcia de la democràcia. Però prevé contra un perill gens negligible: que quan tots els que l'han fet la paguin pugi al poder un Berlusconi hispànic.
Per sortir de l'atzucac cal tenir clar que la democràcia no és un sistema que triem sinó una cultura a què aspirem. Una cultura que només creix i madura quan el model econòmic afavoreix la cohesió social en lloc de destruir-la.
Font: "Si fem net vindrà un Berlusconi?". Article publicat al diari ARA (03/02/2013).
La frase del líder d'Unió recolzaria en el següent sil·logisme: "Si l'actual sistema és democràtic i la demo- cràcia és el menys dolent dels sistemes, qualsevol alternativa a l'actual sistema serà pitjor".
Per reforçar-lo es branda el fantasma d'Itàlia. La persecució implacable dels jutges als polítics corruptes, la Tangentopoli, va tenir un desenllaç molt pitjor: Berlusconi.
Però el sil·logisme és fal·laç perquè encara hi ha una gran distància entre la raquítica democràcia que tenim i una de plena. Tanta, que fins i tot podem dubtar que sigui el mateix sistema.
I és que el problema de fons, el més terrible, és que no puguem assegurar que els ciutadans són millors que els polítics que elegeixen. I que arribem a pensar que val més deixar la democràcia en mans de professionals i assumir-ne la corrupció com un mal menor.
La frase de Duran pot abocar a una contradictio in terminis: a salvar la democràcia de la democràcia. Però prevé contra un perill gens negligible: que quan tots els que l'han fet la paguin pugi al poder un Berlusconi hispànic.
Per sortir de l'atzucac cal tenir clar que la democràcia no és un sistema que triem sinó una cultura a què aspirem. Una cultura que només creix i madura quan el model econòmic afavoreix la cohesió social en lloc de destruir-la.
Font: "Si fem net vindrà un Berlusconi?". Article publicat al diari ARA (03/02/2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada