dilluns, 25 de febrer de 2013

Jo et besaria el ventre com una immensa galta/ i tu em demanaries que te'l besés per dins


Autor: Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 - Barcelona, 23 de febrer de 2008 ), escriptor català.


Poema complet:

À celle qui se fait appeler "Tabou"

Amb els teus ulls oberts ompliries l'estança
on el teu cos madur fóra el meu instrument,
i el teu ventre, que té la forma impertinent,
daria el ritme atroç del repòs de la dansa.

Obririen l'espai espais d'esgarrifança,
i entorn del blanc silenci, una música ardent,
fingiria en en el sostre un ample firmament
on àngels taciturns farien contradansa.

I hauríem, de la nit, els infants més rebels:
monstres que pariries en la buidor dels cels
i anirien a raure a l'òrbita malalta

on circumden a lloure els coixos i els cretins...
Jo et besaria el ventre com una immensa galta
i tu em demanaries que te'l besés per dins. 


Font: "Paradís atroç". Citació vista al Twitter de la Maria Nunes i poema complet, a Lletra.