Foto: "Annie", de Johannes Schwab. Habitual Grace series. Berlín, 2010.
Autora: Silvia Tomasa Rivera (El Higo, Veracruz, Mèxic, 7 de març de 1955), escriptora.
Poema complet [la traducció és meva]:
Els pits de Magaly
són dos enormes gira-sols
que pengen del seu cos.
Atropellen desconeguts
i es desborden sense recel.
La cintura no és estreta,
però la corba dels seus malucs
és per entrar a la vida
i no sortir-ne sòbria.
El seu mont de Venus...
un immens clavell negre.
Jo voldria llegir els pits de Magaly
i trobar Déu entre les seves cames.
són dos enormes gira-sols
que pengen del seu cos.
Atropellen desconeguts
i es desborden sense recel.
La cintura no és estreta,
però la corba dels seus malucs
és per entrar a la vida
i no sortir-ne sòbria.
El seu mont de Venus...
un immens clavell negre.
Jo voldria llegir els pits de Magaly
i trobar Déu entre les seves cames.
Poema original:
Los pechos de Magaly
son dos enormes girasoles
que penden de su cuerpo.
Atropellan desconocidos
y se desbordan sin recelo.
La cintura no es estrecha,
pero la curva de sus caderas
es como para entrar en la vida
y no salir sobria.
Su monte de venus...
un inmenso clavel negro.
Yo quisiera leer los pechos de Magaly
y encontrar a Dios entre sus piernas.
son dos enormes girasoles
que penden de su cuerpo.
Atropellan desconocidos
y se desbordan sin recelo.
La cintura no es estrecha,
pero la curva de sus caderas
es como para entrar en la vida
y no salir sobria.
Su monte de venus...
un inmenso clavel negro.
Yo quisiera leer los pechos de Magaly
y encontrar a Dios entre sus piernas.
Font: "Los pechos de Magaly", poema vist a De otros mundos (la foto, també).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada