Això que vostès anomenen cor és bastant más avall del quart botó de l'armilla

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Font: Quaderns de notes. Girona: Edicions de la ela geminada, 2012. Edició i traducció: Amadeu Viana.

La policia és com el Vaticà: han de tenir capellanets de bona llet per tal que durin els dolents

Nota: Avui fa 94 anys que va néixer Teresa Pàmies.


Autora: Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Barcelona, 13 de març del 2012), escriptora catalana.

Font: Va ploure tot el dia. Barcelona, Edicions 62, 1974.

La gent es disculpa més del compte, tothom té por de ser dolent i això produeix una literatura per a bebès. Una bestiesa. No és així com es creix

Autora: Sophie Divry (Lió, 1971), escriptora francesa. Diu: «Me gustan las berenjenas, el aceite de oliva y las mermeladas de mi madre, me horrorizan los coches, no tengo teléfono móvil, soy feminista y le tengo fobia a las puertas abiertas. Soy alérgica a los ácaros, los gatos y los ríos. Me parece que no se habla lo suficiente de Jacques Roubaud y de Claude Simon, y que hay demasiado ruido mediático en este mundo. No me gusta comprar un libro sin saber lo que lleva dentro.»


Font: La signatura 400. Barcelona: Sd·edicions, 2012. Traducció: Patrícia Boldú. ISBN: 978-84-92607-91-4. Vist a Els orfes del senyor Boix.


Nota: Segons l'editorial: "La signatura 400 és un monòleg lleuger, cínic i divertit on es descriu la vida d’una bibliotecària malavesada i neuròtica que ha estat relegada a la secció de geografia d’una biblioteca pública. La protagonista, una sense nom solitària i conca —per un desengany amorós— i, per descomptat, maníaca de l’ordre i la planificació, menysprea la fantasia i l’extravagància, i es regeix per un principi universal: la CDU com a part fonamental de l’ordre de les coses.
Una irònica reflexió sobre el paper de les biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i, en definitiva, sobre la classificació universal de l’individu. Finalment, una oda als llibres i als lectors.
Sophie Divry viu actualment a Lió, des d’on excerceix com a periodista a la redacció de la publicació independent La Décroissance. Amb La signatura 400 debuta amb èxit en el món literari."
 

És absurd dividir les persones en bones i dolentes. La gent és encantadora o avorrida

Autor: Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre del 1854 - París, 30 de novembre del 1900), escriptor irlandès.


Equivalent: Es absurdo dividir a las personas en buenas y en malas. La gente es encantadora o aburrida. [ES]



Font: Sin tapujos. Buenos Aires, Longseller, 2004.

en el millor dels casos, quan jo mori, tots, tots, bons o dolents, sereu només els meus supervivents

Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), escriptor català.


Poema complet:
Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;

que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.

Font: "Ja és hora que se sàpiga", poema del llibre Vacances pagades (1960), inclòs a Antologia bufa. Barcelona: Edicions Proa, 2002. Vist a El poema de la setmana, d'Oriol Gabarró.

Nota: Demà farà 113 anys que va néixer Joan Oliver.

Els nostres polítics són incapaços d'atendre'ns perquè posen el partit per davant del país i, aquí, hi ha el pecat".

Autor: Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 1920), capellà i escriptor.

Citació més llarga: DEC SER UN CARALLOT, però em fa creure més en Déu la desesperació freda d'un amic que no pas les pràctiques missaires. El desesperat m'aboca al forat negre, m'ensenya a guardar-me'n. Que també en dec tenir la temptació, però la dec dur tan fonda i amagada que fins me'n salva un got de bon vi. Com diu Chesterton, no pot ser que el món sigui dolent, perquè la cervesa és bona. Hi afegeixo perquè les mandonguilles són bones, perquè fa bo de fumar-se un puro havent menjat les dites mandonguilles.

Font: De l'article "Forat negre" (AVUI, 14/06/2012). Vista al bloc El niu de l'esparver.

La parada, "El malcontent", V. (1919). No hi ha ningú que sigui tot dolent, ni tot bo; però si us veiéssiu al descobert, tots us veuríeu dolents, perquè una engruna de mal dins el bé fa com una veu desafinada en un cor: destrueix tota l'harmonia

Autor: Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre 1858 - Barcelona, 15 de maig 1939), escriptor català. 

Font: La parada, "El malcontent", V. (1919). 

Nota: Avui fa 73 anys que va morir Joaquim Ruyra.