D'on ve la profunditat de l'amor sinó de la negació del coneixement? El que en el coneixement és mediocre en l'amor es torna absolut. Tot coneixement objectiu és mediocre; posa en relació els objectes i els fa perdre valor. Coneixem una cosa per fer-la igual a les altres; com més coneixem, més comuna, vulgar i mediocre es torna la realitat, perquè el coneixement mai no 'salva' res, sinó que progressivament destrueix l'ésser

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 -  
París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.

Font: El libro de las quimeras. Barcelona: Tusquets Editores, 1996.

Sinopsi: El libro de las quimeras es en realidad el primer verdadero ajuste de cuentas de Cioran con la ilusión omnipresente en la que vive, cegado, engañado y envilecido por sus propias quimeras, el ser humano. No obstante, pese a su desgarro y su desesperación, Cioran encuentra en la vida elementos para reconciliarse con ella. Uno de ellos, la música y, aquí, Mozart: «Siempre que escucho su música me crecen alas de ángel», o «No quiero morir, porque no puedo concebir que un día sus armonías me sean extrañas para siempre»...

En ell em quedo jo, en el meu poble vulgar, junt al treball i la quietud de les meves gents, un més en això i entre elles

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià. 

Font: El País Valenciano. Ed. Destino, Barcelona, 1962. Vista al Twitter de la Pura Requena. També l'hem vista a Verkami, dins el projecte d'edició de Viatge pel meu país, d'on hem tret la foto.

Nota: Avui fa vint anys de la mort de Joan Fuster.

«La pell de brau» —un llibre sobre Espanya— és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa: Salvador Espriu és un escriptor molt curiós. Al meu entendre, hauria pogut ser un dels prosistes més extraordinaris de la nostra llengua. Ho he sostingut sempre. Hauria pogut ser un Ruyra molt més esvelt, incisiu i psicològicament més complicat. El que ha fet (poc) en la prosa és inoblidable. Però no ha escollit aquest camí i s'ha dedicat a la poesia matisada pel grotesc vital més delirant. Aquesta poesia, l'entenen alguns, i per a molts altres és inintel·ligible. El tracte potser no era aquest. El tracte, el compromís d'aquestes generacions, és acostar el nostre poble a la llengua i a la literatura —de les quals no tenen la menor idea. Espriu és un home d'una gran cultura —de vasta i excel·lent lectura. «La pell de brau» —un llibre sobre Espanya— és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total.

Font: Vista a Notes del capvesprol, de Josep Pla. Edicions Destino, 1992, p. 784.

Nota: M'afegeixo amb retard a l'homenatge a Espriu.