Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris costum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris costum. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 d’abril del 2013

Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa llargaruda


Nota 1: Avui fa 148 anys que va aparèixer el primer número d'Un Tros de Paper, publicació periòdica literariosatírica en català dirigida per Albert Llanas. Es va publicar des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866. La xarxa en va plena. 


Autor: Robert Robert i Casacuberta (Barcelona, 12 de setembre de 1827 (1830 segons altres fonts) - Madrid, 1873), polític, periodista i poeta. 


Font: De l'article "Misèria humana", publicat a Un Tros de Paper. Vist a Viquitexts. 


Imatge: Portada del primer número d'Un Tros de Paper. © Fototeca.cat. 


Nota 2: Robert Robert va publciar una trentena d'articles de costums a Un Tros de Paper, amb la firma X. 


Context:

VII

El que menys s'afigurava UN TROS DE PAPER era que tingués de
passar l'estiu parlant d'emigració, de fossers i de potingues.

Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de
modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a
raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el
tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum
catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa
llargaruda.

¡Ah si avui fos l'últim dia que la fatalitat ens obligués a
tractar d'aquestes coses!... Prou ganes en tenim i, parlant amb
franquesa, també en tenim algunes esperances.

Un company meu diu amb tota formalitat que _això s'acaba_.

Tan de bo!

¡Així fos tan fàcil acabar el còlera com aquest article!...

Ja s'ha acabat.

X.



dimecres, 5 de desembre del 2012

Cal castellanitzar Catalunya... Cal pensar en espanyol, parlar espanyol i portar-se com a espanyol, i això de bon grat o per força. El soldat i el mariner català han d'anar a servir en altres regions d'Espanya per freqüentar un altre tracte i adquirir altres hàbits i costums. De brusc, insubordinat, groller i bast com és en general el català, es tornarà amable, transigent amb les idees dels altres i educat





Autor: Revista Ejército y Armada, 1906.

Context: Hay que castellanizar a Cataluña... Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado y el marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El día 1º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo substituidos por los de las demás provincias españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra".

Font: Vista aquí.



divendres, 30 d’octubre del 2009

Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina.

Autor: Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) fou un advocat, escriptor, poeta, gastrònom i polític.
Citació completa: Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina. Hi ha regions, nacionalitats, pobles que tenen un plat especial, característic, però no una cuina. Catalunya la té, i té més encara: té un gran poder d’assimilació de plats d’altres cuines com la francesa i la italiana: fa seus els plats d’aquelles cuines i els modifica segons el seu estil i el seu gust.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.