[La gran poesia] és una serenitat magnífica davant la cara del caos. Prou sàvia per fingir-se ximple

Autor: Charles Simic (Belgrad, Sèrbia, 9 de maig de 1938), poeta serboestatunidenc.


Font: El flautista en el pozo. Ensayos escogidos, 1972-2003. Mèxic DF: Cal y Arena, 2011. Vist a Letras libres.


Equivalent: Eso es lo que es la gran poesía. Una magnífica serenidad frente al rostro del caos. Lo suficientemente sabia como para fingirse tonta. [ES] 


Foto: UNH Magazine.

Un fet ben concloent és/ que s’aprèn més amb els somnis/ que no pas estudiant/ o tenint tracte amb gent sàvia.

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: Els estats de connivència. Barcelona, Empúries, 2001.

‏L'ignorant afirma; el savi dubta, reflexiona i emigra

Autora: Niña desastre, piuladora que diu: "Yo no me enamoro, apago la motosierra."




Font: Del seu Twitter.

La poesia és com un nen que juga a la platja amb una galleda i una pala. Un savi que passeja meditant es fixa en ell i li diu: ¿Com pretens, criatura, treure tota l'aigua del mar amb una galleda de joguina? ¿No veus, fill, que és impossible? I el nen li respon: Jo no pretenc treure el mar, sinó treure una mica de set a la sorra. La poesia és com aquest savi, si s'hagués posat a tirar sorra al mar.

Autor: Ángel Crespo Pérez de Madrid (Ciudad Real, 18 de juliol de 1926 - Barcelona, 12 de desembre de 1995), poeta, assagista, traductor i crític d'art espanyol.

Original: La poesía es como un niño que juega en la playa con un cubo y una pala. Un sabio que se pasea meditando repara en él y le dice: ¿Cómo pretendes, criatura, sacar toda el agua del mar con un cubo de juguete? ¿No ves, hijo, que es imposible? Y el niño le responde: Yo no pretendo sacar el mar, sino quitarle un poco de sed a la arena.
La poesía es como ese sabio, si se hubiera puesto a echar arena al mar.

Font: Aforismos. Madrid: Huerga y Fierro, 1997, p. 28. Vista a Palabras mal dichas.

Davant de tant imbècil amb carnet d'opinant, els savis callen

Autor: Pepe Rubianes [José Rubianes Alegret] (Villagarcía de Arousa, 2 de setembre de 1947 - Barcelona, 1 de març del 2009), actor galaicocatalà.

Font: Revista Fotogramas (març del 2007), segons Wikiquote.

Les intervius més desagradables de fer són amb els savis, les mares de les artistes i els tenors. Els tenors són aquells que us diuen: —A tal banda vaig tenir un èxit formidable, però no ho digui que l'hi dic jo. Posi-ho com si fos cosa seva

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Citació més llarga: La nostra modesta experiència dintre del ram ens permet d'establir una mena de quadro de preferències en quant a les persones interviuables. Les que dóna més gust d'anar a veure són:
Primer, les reines de bellesa; segon, les artistes de teatre; tercer, els literats que, per anar sobre segur, ja us donen la interviu escrita; quart, els personatges que tenen temps per perdre; cinquè, els il·lusionistes; sisè, els  criminals (convenientment tancats a la presó, està clar); etc.
Les intervius més desagradables de fer són amb els savis, les mares de les artistes i els tenors. Els tenors són aquells que us diuen:
—A tal banda vaig tenir un èxit formidable, però no ho digui que l'hi dic jo. Posi-ho com si fos cosa seva.

Font: “Confidències d'un repòrter”. (Mirador, 20/06/1929). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

«La pell de brau» —un llibre sobre Espanya— és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa: Salvador Espriu és un escriptor molt curiós. Al meu entendre, hauria pogut ser un dels prosistes més extraordinaris de la nostra llengua. Ho he sostingut sempre. Hauria pogut ser un Ruyra molt més esvelt, incisiu i psicològicament més complicat. El que ha fet (poc) en la prosa és inoblidable. Però no ha escollit aquest camí i s'ha dedicat a la poesia matisada pel grotesc vital més delirant. Aquesta poesia, l'entenen alguns, i per a molts altres és inintel·ligible. El tracte potser no era aquest. El tracte, el compromís d'aquestes generacions, és acostar el nostre poble a la llengua i a la literatura —de les quals no tenen la menor idea. Espriu és un home d'una gran cultura —de vasta i excel·lent lectura. «La pell de brau» —un llibre sobre Espanya— és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total.

Font: Vista a Notes del capvesprol, de Josep Pla. Edicions Destino, 1992, p. 784.

Nota: M'afegeixo amb retard a l'homenatge a Espriu.

Sovint algunes dones han preguntat: què passaria si els fills els tinguessin els homes? I la resposta...

Citació completa: Sovint algunes dones han preguntat: què passaria si els fills els tinguessin els homes? I la resposta és ben simple: Naixerien més petits. La Naturalesa és molt sàvia.

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalents: A menudo ciertas mujeres han preguntado: ¿Qué ocurriría si los hijos los tuvieran los hombres? Y la respuesta es bien simple: Nacerían más pequeños. La Naturaleza es muy sabia [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.