El cony està concebut per a enganyar els homes amb les seves aigües incitadores, la seva predisposició a obrir-se i les seves propietàries irades

Autores: Isabelle Stoffel (Basilea, 25 d'agost de 1972), actriu suïssa. Toni Bentley (Perth, Austràlia), ballarina i escriptora.



Font: Del monòleg La rendición. "La obra adapta las memorias de la neoyorquina Toni Bentley", segons llegim a "El sexo anal y otras creencias", de Jesús Ruiz mantilla (El País, 04/08/2013).



Vídeo: "El Centro Dramático Nacional presenta "La rendición" de Toni Bentley, una producción de Traspasada dirigida por Sigfrid Monleón y adaptada e interpretada por Isabelle Stoffel. En el Teatro María Guerrero (Sala de la Princesa) del 18 de enero al 17 de febrero de 2013."




Foto 1: Isabelle Stoffel, retratada a Madrid. / Luis Sevillano.


Foto 2: Toni Bantley. / Del seu web.


Equivalent: 

El coño está concebido para engañar a los hombres con sus aguas incitadoras, su predisposición a abrirse y sus dueñas airadas.

Totes les revolucions han tingut com a lema una trilogia : llibertat, igualtat , fraternitat va ser de la Revolució francesa ; en els meus anys mossos jo em vaig adherir a la trilogia falangista que parlava de pàtria , pa i justícia . Ara , instal·lat en la meva maduresa , proclamo altra : cafè , copa i puro .Sóc aristòcrata, sóc comte, sóc ric, sóc ambaixador, sóc gras, i encara em pregunten per què sóc de dretes. Doncs què cony puc ser?

Autor: Agustin de Foxá (Madrid, 28 de febrer de 1903 - 30 de juny de 1959), diplomàtic, escriptor i poeta espanyol.


Font: "Foxá, conde de lo mismo: el español que salía en las novelas de Malaparte", de Cristóbal Villalobos (Jot Down).


Original: Soy aristócrata, soy conde, soy rico, soy embajador, soy gordo, y todavía me preguntan por qué soy de derechas. ¿Pues qué coño puedo ser? [ES] 

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa?

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Citació més llarga: Sobre això de parlar d’un mateix: hi ha un model de columnista que només parla del que fa ell. Si aquest columnista té una trajectòria dilatada i consolidada i una imatge pública consolidada, el públic l’hi accepta. Perquè ja te l’imagines en acció, fent tal cosa o tal altra. Però, si no té una imatge consolidada, de vegades fa vergonya aliena. Perquè t’adones que va de gran senyor i en realitat no és sinó un xitxarel·lo. Escriuen, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El lector comú ja ha passat full. Tu no, perquè tens el morbo de seguir a veure quantes confessions ridícules més fa. Llavors també hi ha qui, per comptes d’escriure columnes, escriu sermons. També hi ha la columna-míting, a base de consignes. No direm noms però és fàcil posar cares a cada un d’aquests models. Una columna necessita només una petita idea, explicada clarament. Amb una columna no salvaràs el món, i hi gent que es pensa que amb una columna farà la Revolució Francesa. La Revolució Francesa ja fa molts anys que la van fer. 

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.

No cal que dissimulis la cara de plaer, a l’ascensor, quan baixis pensant en llengües, culs, conys i cigales. Però sigues discreta amb el porter, si et pregunta per què vas tan contenta. Digues-li només que t’espera un gran dia, i no entris en detalls

Autor: Pere Asensi (pseudònim).

Font: De la novel·la Com guanyar amics. Edicions de La Magrana, 1988. Vista al bloc Tinta xinesa.