dijous, 30 d’agost de 2012

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa?

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Citació més llarga: Sobre això de parlar d’un mateix: hi ha un model de columnista que només parla del que fa ell. Si aquest columnista té una trajectòria dilatada i consolidada i una imatge pública consolidada, el públic l’hi accepta. Perquè ja te l’imagines en acció, fent tal cosa o tal altra. Però, si no té una imatge consolidada, de vegades fa vergonya aliena. Perquè t’adones que va de gran senyor i en realitat no és sinó un xitxarel·lo. Escriuen, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El lector comú ja ha passat full. Tu no, perquè tens el morbo de seguir a veure quantes confessions ridícules més fa. Llavors també hi ha qui, per comptes d’escriure columnes, escriu sermons. També hi ha la columna-míting, a base de consignes. No direm noms però és fàcil posar cares a cada un d’aquests models. Una columna necessita només una petita idea, explicada clarament. Amb una columna no salvaràs el món, i hi gent que es pensa que amb una columna farà la Revolució Francesa. La Revolució Francesa ja fa molts anys que la van fer. 

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.