Poema complet:
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l’olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
Equivalent [en asturià, traducció de Xuan Bello]:
No cimero y más fosco de la nueche, nun quiero sentir
l’olor de mayu que boria allá fuera, y ye pequeñu
el candil col que tengo abondo p’allumar
les páxines tenues del llibru, les poesíes de Carner,
que tu me disti ayeri. Hai dos años y cuatro meses
que-y di esti mesmu llibru a otra moza. Palabres
que lleí cuidando nella, y qu’ella lleó
pa min, y son del too nueves agora
que les lleo por ti, cuidando en ti.
Palabres que nos falaron a toos tres, y fain
que nos parezamos. Palabres que permanecen,
mentes varien los díes y camuden los sentíos,
ofrecíes pa que les volvamos entender. Como una patria.
Font: Del poema "Josep Carner". Vist al bloc de Xuan Bello i suggerit al Twitter de Quim Roig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada