Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.Setembre: nou curs; mares que es retoquen el maquillatge al retrovisor del cotxe mentre l'embotellament serpenteja pel carrer a la sortida del col·legi; tornem als vells bars després de l'estiu, encaixam la vella americana, les corbates; l'encís de la tardor, la moda femenina; ocres senectes de la nova vida

Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.



Font: Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.



Foto: Carles Mercader.

Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa llargaruda

Nota 1: Avui fa 148 anys que va aparèixer el primer número d'Un Tros de Paper, publicació periòdica literariosatírica en català dirigida per Albert Llanas. Es va publicar des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866. La xarxa en va plena. 


Autor: Robert Robert i Casacuberta (Barcelona, 12 de setembre de 1827 (1830 segons altres fonts) - Madrid, 1873), polític, periodista i poeta. 


Font: De l'article "Misèria humana", publicat a Un Tros de Paper. Vist a Viquitexts. 


Imatge: Portada del primer número d'Un Tros de Paper. © Fototeca.cat. 


Nota 2: Robert Robert va publciar una trentena d'articles de costums a Un Tros de Paper, amb la firma X. 


Context:

VII

El que menys s'afigurava UN TROS DE PAPER era que tingués de
passar l'estiu parlant d'emigració, de fossers i de potingues.

Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de
modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a
raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el
tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum
catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa
llargaruda.

¡Ah si avui fos l'últim dia que la fatalitat ens obligués a
tractar d'aquestes coses!... Prou ganes en tenim i, parlant amb
franquesa, també en tenim algunes esperances.

Un company meu diu amb tota formalitat que _això s'acaba_.

Tan de bo!

¡Així fos tan fàcil acabar el còlera com aquest article!...

Ja s'ha acabat.

X.

La solitud és una manera de ser: no pas la voluntat de ser un solitari per algun motiu trivial. I n'hi ha. És una mena de perversió, com un que camina rancallós, només perquè s'ha posat de moda

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear. 





Font: El canvi: Des de l'Eixample. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.

La moda de l’anomenat llenguatge no sexista, que arrossega tota mena de 'progres' gramaticalment indocumentats, no és res nou. Fa temps que les llengües romàniques pateixen aquesta dèria, atiada per cercles feministes —de feminisme superficial— que actuen dins les institucions aprofitant la desorientació dels polítics i el silenci —que ara s’està acabant— del món de la lingüística

Autor: Gabriel Bibiloni, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1974) i doctor en Filologia Catalana per la mateixa universitat. Al seu Twitter: "Lingüista. Professor de la Universitat de les Illes Balears. Vicerector de la Universitat Catalana d'Estiu. Vox clamantis in deserto."


Font: «El Consell de Mallorca i la llengua» (El blog de Gabriel Bibiloni, 3 d’agost del 2010). Vist a Un que passava.

Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.

Citació més llarga:
A la nit, unes copes per matar els nervis dels gegants. Amb el Monzó i el Domènec Reixach, que és un home del teatre, i després del Mas i Mas i l'Universal, anem a raure al Bikini. Un escriptor català en llengua espanyola, obsessionat com tots ells i els qui s'ho rumien, per la cosa nacional o independentista, se'ns abraona i se'ns defineix a crits i a bafarades: "Jo sóc català i independent. Tu, que ets catalanista, explica'm per què ho ets." Com que l'escriptor és amic, company d'estudis i, sobretot, escriu bé, li improviso una argumentació que, sense fer-me mentir estigui a l'altura dels seus ideals encara cosmopolites. Li dic que com que els catalans no m'agraden no puc ser catalanista. Però com que els espanyols encara m'agraden menys, sóc separatista. El preocupat company i amic va començar immediatament a donar voltes per les dues pistes, cinc barres i bar a l'aire lliure del Bikini, fins que el Monzó el va haver de parar i assossegar-li la disparada assimilació de l'argument amb uns copets a l'espatlla i pagant-li un whisky al bar de fora. Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust.
      
Font: De l'article "El suplement humorístic de 'L'unità', l'espanyol cosmopolita i altres" (El Temps, núm. 120, 6-12 d’octubre de 1986). Vist al Twitter d'Agustí Argimon i al web Contrastant.net.