Citació més llarga:
A la nit, unes copes per matar els nervis dels gegants. Amb el Monzó i el Domènec Reixach, que és un home del teatre, i després del Mas i Mas i l'Universal, anem a raure al Bikini. Un escriptor català en llengua espanyola, obsessionat com tots ells i els qui s'ho rumien, per la cosa nacional o independentista, se'ns abraona i se'ns defineix a crits i a bafarades: "Jo sóc català i independent. Tu, que ets catalanista, explica'm per què ho ets." Com que l'escriptor és amic, company d'estudis i, sobretot, escriu bé, li improviso una argumentació que, sense fer-me mentir estigui a l'altura dels seus ideals encara cosmopolites. Li dic que com que els catalans no m'agraden no puc ser catalanista. Però com que els espanyols encara m'agraden menys, sóc separatista. El preocupat company i amic va començar immediatament a donar voltes per les dues pistes, cinc barres i bar a l'aire lliure del Bikini, fins que el Monzó el va haver de parar i assossegar-li la disparada assimilació de l'argument amb uns copets a l'espatlla i pagant-li un whisky al bar de fora. Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust.
Font: De l'article "El suplement humorístic de 'L'unità', l'espanyol cosmopolita i altres" (El Temps, núm. 120, 6-12 d’octubre de 1986). Vist al Twitter d'Agustí Argimon i al web Contrastant.net.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada