"Sí, aquella llibreria no va ser simplement un refugi sinó també una etapa de la meva vida. Tot sovint m'hi quedava fins a l'hora de tancar. Hi havia una cadira posada a prop dels prestatges, o més aviat un gran escambell. M'hi asseia per fullejar els llibres i els àlbums il.lustrats. Em preguntava si ell s'adonava de la meva presència. Al cap d'uns quants dies, sense interrompre la seva lectura, em deia una frase, sempre la mateixa: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' Temps després, algú m'ha assegurat molt convençut que l'única cosa que no podem recordar són els timbres de les veus. I tanmateix, encara avui, durant les nits d'insomni, sento sovint la veu amb accent parisenc -el dels carrers costeruts- que em diu: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' I aquesta frase –no ha perdut ni un bri de la seva amabilitat ni del seu misteri."

Autor: Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, Illa de França, 30 de juliol de 1945), escriptor francès.

Citació més llarga: Prou que m'he adonat que s'ho creia. És l'avantatge de tenir vint anys més que els altres: ignoren el teu passat. I encara que et facin distretament quatre preguntes sobre què ha estat la teva vida fins aleshores, t'ho pots inventar tot. Una vida nova. No aniran pas a comprovar-ho. A mesura que la vas explicant, aquesta vida imaginària, grans bufades d'aire fresc travessen aquell racó resclosit on feia temps que t'ofegaves. Una finestra s'obre sobtadament, les persianes espeteguen amb el vent dels grans espais. Tornes a tenir, davant teu, el futur.

Font: Dans le café de la jeunesse perdue (En el cafè de la joventut perduda). Editorial Labutxaca, 2010. Traducció de Joan Casas. Vist al bloc Sa jungla i es bosc animat.

Foto: Olivier Soller.