Citació més llarga: Cert és que la libertat cobejada pel català és una llibertat molt més efectiva que la del savi antic. Però, mentre l'home modern ha volgut sacrificar absolutament a la llibertat aquesta saviesa de la fatalitat, el català, que és també ací—com en la mesura—hereu de "l'home antic", reconeix que moltes vegades l'home està inerme contra la tragèdia i que l'única actitud veritablement eficaç és la de contemplar-la amb ironia. La ironia és així un mètode per tal de defugir la desesperació i sobreviure-la; és una tàctica que assoleix, amb la deguda paciència, les victòries més insospitades. El ressorgiment continu de la vida catalana per damunt l'onada de la fatalitat i de la tragèdia prové en gran part d'aquesta actitud irònica adoptada en els moments més feliços, actitud que seria erroni estimar com a merament negativa, perquè les úniques coses que nega són la falsia i l'aparença. La irrupció freqüent de la ironia en tal existència és deguda indubtablement al caràcter gairebé ininterromput del seu viure crític, a la impossibilitat de lluitar sense treva contra la crisi, la fatalitat i la tragèdia. Per això el català ha pogut sobreviure a totes les amenaces, àdhuc a l'amenaça que representa el desencadenament temporal de la passió sense límits i del fanatisme.
Font: Les formes de la vida catalana (1944, premi d'assaig Concepció Rabell 1943). Vista a Ferratermora.org.
