Llegeixo poemes a l'atzar, llegeixo gairebé sense pensar en el que veig. Quan em trobo un vers trist, sento a l'ànima com una carícia. No és que m'alleugi la tristesa aliena, és que em sento menys sol

Autor: Ángel González (Oviedo, 6 de setembre de 1925 - Madrid, 12 de gener del 2008), poeta espanyol.


Font: Nada grave. Madrid: Visor, 2008.


Original:

Leo poemas al azar,
leo casi sin pensar en lo que leo.
Cuando me encuentro un verso triste,
siento en el alma como una caricia.
No es que me alivie la tristeza ajena;
es que me siento menos solo.

Per a fer de periodista amb una certa eficàcia es necessita vitalitat, ingenuïtat i un sentit del ridícul més aviat primet. Quan el periodista perd la ingenuïtat, entra en una morositat escèptica, aclaparadora i trista. L'entrada en aquests estats prové del fet que els diaris han de sortir cada dia

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.





Font: Notes disperses. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 274.

Trista lluita, lluita eterna d’un poble noble i maltret. Vull parlar en llengua materna, de fer-ho en tinc tot el dret!

Autor: Lluís Sintes i Mercadal (Maó), baríton.

Font: "Llengua", cançó amb lletra de Lluís Sintes i música de Francesc Salse. Estrenada al Centre Cívic de la Barceloneta el dia 20 de març del 2011. Imatge vista al Twitter del Jaume Beltran Font.

Foto: Del seu web.


Vídeo: Interpretació de la cançó a càrre de Lluís Sintes en l'espectacle Per tu ploro, al Teatre Gaudí de Barcelona.



Cançó completa:

Són les paraules dels avis,
són les frases de ma mare,
bons exhorts i consells savis
que dins el cor porto encara.

Bella llengua incompresa,
malaltissa obsessió!
contra noltros guerra encesa,
parla, senyera, nació...

Trista lluita, lluita eterna
d’un poble noble i maltret.
Vull parlar en llengua materna,
de fer-ho en tinc tot el dret!

Són paraules colpidores
de veïns, pares i avis.
Callin ja les veus traïdores
que segellen els meus llavis.

Vull tornar als carrers de sempre
d’entranyable olor de pa,
i que ningú vingui a dir-me
com m’hauria d’expressar!

Quan estiguis trist posa't a cantar./ Quan estiguis alegre, a plorar./ Quan estiguis buit, buit de veritat,/ posa't a mirar

Autor: Jaime Sabines Gutiérrez (Tuxtla Gutiérrez, Chiapas, 25 de març de 1926 - Mèxic; 19 de març de 1999), poeta i polític mexicà.


Font: Vista a Alma de diamante.

Sempre estàs trist?, algú em va preguntar./ (Sempre és molt, molt temps.)/ No podria dir-ho. Però./ Si la tristesa fos un mar, m'hi ofegaria./ (Salada i càlida, així és la tristesa.)/ (Freda, també. A vegades.)/ I resulta que jo estimo el mar

Autora: Lydiane Augustinus, piuladora.

Original:
ALWAYS
Are you always sad? someone asked.
(Always is such a long, long time.)
I couldn’t say. But.
If sadness was a sea, I’d drown in it.
(Salty and warm, sadness is.)
(Cold, too. Sometimes.)
And I happen to love the sea.

Font: Vista a Tumblr.

El que s’anomena l’orgull espanyol no és més que una vanitat gratuïta, trista, grotesca

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: Notes per a Sílvia (1974). Vista al seu Twitter.

Quan estic trista m'imagino totes aquestes àvies que es diran Jenny, Jessy, Vane i Deborah i em passa

Autora: Chery Red, piuladora.

Original: Cuando estoy triste me imagino a todas esas abuelas que se llamarán Jenny, Jessy, Vane y Deborah y se me pasa.

Font: Del seu Twitter.

Enyorar no és pas un sentiment trist, ben al contrari; els tristos són aquells que no tenen res a enyorar

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.

Font: Vista al llibre Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Club Editor, Barcelona, 2007, p. 281.

Nota: Citació extreta d'una carta escrita el 8 d'agost de 1937.