Qui pensa lliurement, respecta tota llibertat sobre la terra

Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor.


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.


Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008, p. 82.


Equivalent: Quien piensa libremente, respeta toda libertad sobre la tierra. [ES]

Si emociona pensar-ho, imagina't fer-ho

Autor: Anònim.

Font: Vist al Twitter de la Ganxa.

Estar distret. Això és el que importa. Cal buscar-se problemes prou difícils de resoldre per evitar estar preocupat pels veritables problemes. Em voldrà aquesta dona? L'amor és una forma d'evitar pensar en la vida

Autor: Woody Allen (Nova York, 1 de desembre de 1935), director, guionista, actor i escriptor estatunidenc. 


Font: D'una entrevista a El Mundo (05/11/1972). 


Context:
 
—¿Qué es lo que cuenta para usted en la vida?
—Estar distraído. Eso es lo imporante. Hay que buscarse problemas lo suficientemente difíciles de resolver para evitar estar preocupado por los verdaderos problemas. Mis problemas son: ¿podré contratar a Cate Blanchett? ¿seré capaz de encontar un buen final para mi película?... Otros problemas bastante entretenidos son los relacionados con el amor. ¿Me querrá esa mujer? El amor es una forma de evitar pensar en la vida. O los deportes. Soy un fan del baloncesto. La vida es terrible. ¿Qué será de mí? ¿Cómo envejeceré? ¿Cuándo y cómo moriré? ¿Cuál es el sentido la vida? No vale la pena pensar en esto.

Normalment, només se'ns reconeix el dret de pensar quan pensem dins d'un dels dos corrents que cada època considera legítims; és a dir quan pensem el menys possible

Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990), escriptor català.



Font: Diari 1986 (octubre, dia 6). Barcelona: Edicions 62, 1998.

Per què t'irriten els aforismes? Perquè si són dolents, per això. I si són bons, m'obliguen a pensar

Autora: Marianne Helen Freund Frenk-Westheim, Mariana Frenk-Westheim (Hamburg, Alemanya, 4 de juny de 1898 - Ciutat de Mèxic, 24 de juny del 2004), escriptora, hispanista, curadora de museus i traductora alemanya, nacionalitzada mexicana.


Font i nota: Y mil aventuras. Mèxic:  Editorial Joaquín Mortix, 1992. Al llibre "va alternando cuentos breves y series de aforismos, donde aborda temas variados en los que predominan los dirigidos a mujeres o a otros destinatarios precisos: los escritores, los habitantes del DF, "la gente de cierta edad", etc. También mezcla algunos diálogos y pequeñas anécdotas. Sus aforismos son filosóficos y senteciosos, aunque no desprovistos de humor y paradojas, ingenio y perspicacia. Reflexiona mucho sobre la condición femenina". 

El present és la llengua dels carrers, maltractada i espúria, arrapada com l’heura a les ruïnes de la història. És la llengua en la qual escric. També és una llengua ben travada per pensar, per pactar i per somiar. I les velles cançons se salvaran

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.


Foto: Josep Losada.


Poema complet:

Si la desesperança té la força
d'una certesa lògica,
i l'enveja un horari tan secret
com un tren militar, estem perduts.
El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,
que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
És la llengua en la qual escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons se salvaran.


Font: "Dignitat". A: Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012.

La llibertat comença per la capacitat de pensar al marge de les trampes emocionals que et paren amics i enemics per controlar-te

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "Mucha policía", article publicat a El Singular Digital (05/05/2013).

Context:

Em sembla que l'escriptor de Palafrugell veia molt clar que un atac sense solta ni volta és tan perillós com un elogi desmesurat. La llibertat comença per la capacitat de pensar al marge de les trampes emocionals que et paren amics i enemics per controlar-te. Per mi, encara que no sigui tan periodïstic, resulta igual de nociu que es compari Mas amb Hitler com que es nomeni Pujol espanyol del año. En el fons només són dues cares de la mateixa relació de dominació que hem permès durant tants anys. No sé de què ens escandalitzem ara, ni on volem arribar amb aquests atacs de dignitat. Deu ser que ens en queda poqueta.

Dir el que pensem? Dient-ho ja modifiquem el que estàvem pensant

Autora: Silvina Ocampo (Buenos Aires, 28 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 14 de desembre de 1993), escriptora argentina. 


Font: Ejércitos de la oscuridad. Buenos Aires, Sudamericana, 2008. Segons la Wikipedia: "Notas publicadas post mortem, el libro consta de 4 secciones: Inscripciones en la arena, Ejércitos de la oscuridad, Epigramas y Analectas." Vist a Cartografías Desplegadas. 


Original: ¿Decir lo que pensamos? Con decirlo ya modificamos lo que estábamos pensando. [ES]

El pitjor de parlar és haver-ho de fer conviure amb el que pensem

Autora: Silvina Ocampo (Buenos Aires, 28 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 14 de desembre de 1993), escriptora argentina. 

Font: Ejércitos de la oscuridad. Buenos Aires, Sudamericana, 2008. Segons la Wikipedia: "Notas publicadas post mortem, el libro consta de 4 secciones: Inscripciones en la arena, Ejércitos de la oscuridad, Epigramas y Analectas." Vist a Cartografías Desplegadas. 

Original: Lo peor de hablar es tener que hacerlo convivir con lo que pensamos. [ES]

He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran, he estat un temps sense parlar

Autor: Obrint Pas (4 de novembre de 1993), grup de música valencià.

Font: "No tingues por (A la memòria de Guillem Agulló)", del disc Obrint Pas (20009. 

Cancó completa:

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,

quants cops hem hagut de callar.

He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran,

he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,

quants cops hem hagut de callar.

He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran,

he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguéreu vist plorar

mai no l'hauríeu oblidat,

com jo que sempre el duc

dins el meu cap.

La gent es pregunta

com sóc capaç d'odiar,

si l'haguéreu vist plorar

mai no l'hauríeu oblidat.

Oblidat, oblidat, oblidat.

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta...

Cap agressió sense resposta...

Cap agressió sense resposta...

Cap agressió sense resposta...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Si vostè s'acostuma a consultar l'ordinador en lloc de pensar, acabarà pensant el que li digui l'ordinador

Autor: José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 - Madrid, 8 d'abril del 2013), escriptor, humanista i economista.

Nota: Sampedro ha mort avui a 96 anys.

Context: Ahora se sabe la audiencia exacta de cada noticia y existe la tentación de ofrecer lo que se pide. Claro, a mí me hacen muchas veces el elogio del ordenador. Estoy de acuerdo, pero si usted se acostumbra a consultar el ordenador en vez de pensar, acabará pensando lo que le diga el ordenador. Esto es parecido. El periodista sabe que o hace lo que conviene o se arriesga, y se lo piensa.



Font: D'una entrevista amb Luz Sánchez-Mellado a El País Semanal, el juny del 2011.


Foto: Fran Ferrer.

Misteriós com el poble, per ser tan natural com ell... Oh, forces enormes i desconegudes! Sant Josep, Poble... ¿Com sou, què penseu? Ningú de nosaltres ho sabria dir. Només ho sabríeu dir l'un de l'altre

Autor: Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954), escriptor i filòsof.

Citació completa: Ningú sap, ningú saber podria lo que pensava sobre les coses Sant Josep... No hi ha en tota la història sagrada, ni en tota la història profana, ànima més callada que aquesta ànima senzilla.
Ens representem, repetim en el nostre cor, l'amor i els Dolors de la Verge Mare. Del mateix Fill, abstracció feta de la divinitat, sentim la humanitat a nosaltres pròxima. Comprenem del tot lo que aconteixia per son esperit, quan deia: "Passi de mi aquest calze" o "Pare meu! Per què m'has abandonat?"... De Josep no en comprenem cap cosa.
Cap fer, fins a límits més o menys estrets d'exactitud, la psicologia de Salomó, de Pilat, de Neró, de Teodosi, de Julià l'Apòstata, de sant Francesc, de sant Ignasi. Cap fer la psicologia de Safo, de Cèsar, d'Atila, del Rei en Jaume, de Shakespeare, de Swedenborg, de Pròsper Mérimée. La psicologia de sant Josep, ¿qui la faria?... Aquell home, de tan natural que va ser, ens és misteriós.
Misteriós com el poble, per ser tan natural com ell... Oh, forces enormes i desconegudes! Sant Josep, Poble... ¿Com sou, què penseu? Ningú de nosaltres ho sabria dir. Només ho sabríeu dir l'un de l'altre. Però tots dos guardeu silenci, Sant Josep, Poble. Ens hem limitat a comprendre-us i amar-vos, en aquest silenci, i dins la incomprensió dels demés.

Font: "Glosa" publicada a La Veu de Catalunya el 19 de març del 1907. Glosari (1907). Vist al diari ARA (19/03/2013)

Imatge: Efígie d'Ors feta per Frederic Marès (1963).

L'home que diu sentències, per esguerrades que les digui, troba tanta gent que se les creuen per no tenir-les de pensar

Nota: Avui fa 152 anys que va néixer Rusiñol. 

Autor: Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, Espanya, 13 de juny de 1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català.

Imatge 1: L'auca del senyor Esteve, al carrer Cremat de Terrassa. "El naixement de l'Estevet". Vista a la Viquipèdia.

Imatge 2: L’auca del senyor Esteve. Dramatúrgia: Pablo Ley i Carme Portaceli. Sala Gran del TNC. Del 3 de febrer al 21 de març del 2010. © David Ruano / TNC.

Font: L'auca del senyor Esteve, tercera part, capítol II (1907).

,

Dues persones que intercanvien compliments s'estovarien si sabessin el que pensen l'una de l'altra

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Font: Quadern de notes. Barcelona: Edicions de la ela geminada, 2012, 322 p. Edició i traducció: Amadeu Viana. ISBN: 978-84-940467-1-1. Vist a "Aforismes a pler", article de Jordi Llovet a El País (19/02/2013).

Nota: A la fitxa del llibre que es pot llegir a l'editorial: «A part dels escrits de Goethe, ¿què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg.» F. Nietzsche, El caminant i la seva ombra.

Mal aforisme és aquell davant el qual una persona intel·ligent no pensi: això mateix, o el contrari, també se m'ha ocorregut a mi alguna vegada

Autor: Arthur Schnitzler (Viena, 15 de maig de 1862 - Viena, 21 d'octubre de 1931), escriptor i neuròleg austríac.

Equivalent: Mal aforismo es aquel ante el que una persona inteligente no piense: eso mismo, o lo contrario, se me ha ocurrido a mí también alguna vez. [ES]

Font: Relaciones y soledades. Barcelona: Edhasa, 1998, p. 119. Vista al bloc de Jesús Díaz Palma.

Juga, salta, llegeix, neix, copula, vomita, aplaudeix, desdibuixa't, mossega, recrimina, escup, trasllada, pensa, plora, fes, divaga, dorm, accelera...; quan hagis acabat, un altre ocuparà el teu lloc

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 29.

Si vols amagar alguna cosa als pobles, inculca'ls una manera de pensar que sigui la més allunyada possible d'allò que passa realment, de tal manera que, si la veritat és revelada, sembli excessivament ridícula i fantàstica perquè la majoria l'accepti

Autor: David Vaughan Icke (Leicester, 29 d'abril de 1952), escriptor i conferenciant britànic; segons la Viquipèdia, "conegut per les seves investigacions sobre 'qui i què controla realment el món'. Anteriorment va ser jugador de futbol, reporter, presentador de programes esportius i portaveu del Partit Verd del Regne Unit".

Font: Vista al llibre Delenda est Hispania, d'Albert Pont (Viena Edicions, 2012, p. 130). També aquí, en castellà.

Llibertat d'expressió! Però sense haver de pensar!

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Font: Vista a El País (18/10/2012), que ha fet un especial amb motiu del Premi Nacional (Espanyol) d'Il·lustració 2012, que han atorgat a El Roto.

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa?

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català.

Citació més llarga: Sobre això de parlar d’un mateix: hi ha un model de columnista que només parla del que fa ell. Si aquest columnista té una trajectòria dilatada i consolidada i una imatge pública consolidada, el públic l’hi accepta. Perquè ja te l’imagines en acció, fent tal cosa o tal altra. Però, si no té una imatge consolidada, de vegades fa vergonya aliena. Perquè t’adones que va de gran senyor i en realitat no és sinó un xitxarel·lo. Escriuen, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El lector comú ja ha passat full. Tu no, perquè tens el morbo de seguir a veure quantes confessions ridícules més fa. Llavors també hi ha qui, per comptes d’escriure columnes, escriu sermons. També hi ha la columna-míting, a base de consignes. No direm noms però és fàcil posar cares a cada un d’aquests models. Una columna necessita només una petita idea, explicada clarament. Amb una columna no salvaràs el món, i hi gent que es pensa que amb una columna farà la Revolució Francesa. La Revolució Francesa ja fa molts anys que la van fer. 

Font: D'una entrevista a la revista cultural Jot Down (30/08/2012).

Foto: Alberto Gamazo.

Ah, si el sexe pensés! (Perdó, però m'ho suggereix Pascal: "Imagineu un cos ple de membres pensants...")

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: "Judicis Finals", dins Indagacions i Propostes. Barcelona: Edicions 62, 1981. Vista a Escriptors.cat.

Nota: Avui fa vint anys de la mort de Joan Fuster.