Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feblesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feblesa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’abril del 2013

El que s’anomena “un coneixement subtil dels homes” la majoria de vegades no és res més que la reflexió, el reflex de les pròpies febleses en els altres


Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.


Font: Quadern de notes (Quadern G, número 17). Barcelona: Edicions de la ela geminada, 2012. Edició i traducció: Amadeu Viana. ISBN: 9788494046711. Vist a "Lichtenberg. L’observador amb ànims de revenja", de Roger Ferrer (Núvol, 30/04/2013).


Nota: A la fitxa del llibre que es pot llegir a l'editorial: «A part dels escrits de Goethe, ¿què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg.» F. Nietzsche, El caminant i la seva ombra.






dijous, 21 de febrer del 2013

Potser val la pena que ens fem l'autocrítica davant dels que, essent joves com tu, poden aprofitar la lliçó que ens van propinar a nosaltres i de la qual encara ens ressentim tots. Hi ha molts punts comuns entre vosaltres i nosaltres, i això és encoratjador, però que la feblesa i la bona fe no us faci a vosaltres el mal que ens van fer a nosaltres. Cor, sí, però al fons del tot com un més dels aliments per a les arrels de l'acció política, un entre molts d'altres




Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.


Carta completa:
Barcelona, 6 març 1973
Benvolguda Montserrat:
L'afecte que promou la teva lletra del 26 del mes passat m'ha "touché". Qui ho deia que joves i vells no es podien entendre? El que cal és desitjar-ho. Tanmateix, no estic d'acord amb la teva exculpació, si bé l'agraeixo.
Entenc que la nostra culpa generacional és haver fet més cas del cor que del cervell. En política, l'infern està empedrat de bones intencions i aquest va ser el nostre error. En una paraula: ho vam perdre tot, però per totxos. El fet que després purguéssim el nostre error no és excusa. I no és pas que cregui ara que ens havíem de carregar mitja humanitat. D'acord que nosaltres no podíem utilitzar els mateixos mètodes de l'enemic, però sí que en política cal disposar de tots els registres, com per tocar l'orgue i saber-los utilitzar amb oportunitat. Si no ho vam saber fer és per una incapacitat que jo crec culpable. Diràs que tot això és parlar per parlar i que no podem fer marxa enrera, però potser val la pena que ens fem l'autocrítica davant dels que, essent joves com tu, poden aprofitar la lliçó que ens van propinar a nosaltres i de la qual encara ens ressentim tots. Hi ha molts punts comuns entre vosaltres i nosaltres, i això és encoratjador, però que la feblesa i la bona fe no us faci a vosaltres el mal que ens van fer a nosaltres. Cor, sí, però al fons del tot com un més dels aliments per a les arrels de l'acció política, un entre molts d'altres.
Espero que ara estarem més d'acord i no diràs tants "no" seguits. D'altra banda, uns "no" que m'han fet content, per què negar-ho?
No veig en Planes gaire sovint, però penso trucar-lo un dia d'aquests i veure de concertar una entrevista amb tu. Ell m'ho agrairà, n'estic segur, i a mi em plaurà molt de tornar-te a veure
Afectuosament, 


Font: Carta a Montserrat Roig, 06-03-1973. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig.
  Vista al web de Joaquim Amat-Piniella.






Imatge 1: Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella.


Imatge 2: Capçalera del web de Joaquim Amat-Piniella. Hi podem llegir: "Foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi." (Montserrat Roig)


Imatge 3: Carta de Montserrat Roig a Joaquim Amat-Piniella que va precedir la carta de la citació, 26-02-1973. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig.





dimecres, 5 de setembre del 2012

Els pitjors mals d'aquest món no els causa la maldat, sinó la feblesa

Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 28 de novembre 1881 - Petrópolis, Brasil, 22 de febrer de 1942), escriptor austríac.

Font: La impaciència del cor (1939). Barcelona: Quaderns Crema, 2010. 424 p. Vista al Twitter del Toni Soler.