Un arbre genealògic de frondoses branques registra amorosament tots els errors i cada generació els recull de l'anterior amb l'afany de vetllar-los i enriquir-los

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: De la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Vist a Llibres i alguina cosa més.

Context: El que importa és constatar que l'home troba la forma més segura d'immortalitat imitant-se i repetint-se. Tant que la busca dedicant-se a empreses mai no vistes i la té en un perfil de nas o una mania que passa de pares a fills, a través dels segles. La té, fins i tot, en el seu instint de mantenir viva una gran dinastia universal de la imbecil·litat. Un arbre genealògic de frondoses branques registra amorosament tots els errors i cada generació els recull de l'anterior amb l'afany de vetllar-los i enriquir-los, de penjar nous blasons en alguna de les branques [...]

Només ens interessa l'èxit, els diners, la respectabilitat. Som la generació de la classe mitjana

Autor: Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 - Barcelona, 15 de juliol de 2003), escriptor xilè que s’instal·là a Catalunya l’any 1977, després d’haver estat empresonat en els primers temps del cop d’estat i de la dictadura del general Augusto Pinochet.


Context: Somos malos para la cama, somos malos para la intemperie, pero buenos para el ahorro. Todo lo guardamos. Como si supiéramos que el manicomio se va a quemar. Todo lo escondemos. No sólo los tesoros que cíclicamente sustraerá Pizarro, sino las cosas más inútiles, las baratijas, hilos sueltos, cartas, botones, que enterramos en sitios que luego se borran de nuestra memoria, pues nuestra memoria es débil. Nos gusta, sin embargo, guardar, atesorar, ahorrar. Si pudiéramos, nos ahorraríamos a nosotros mismos para épocas mejores. No sabemos estar sin papá y mamá. Aunque sospechamos que papá y mamá nos hicieron feos y tontos y malos para así engrandecerse aún más ellos mismos ante las generaciones venideras. Pues para papá y mamá el ahorro era interpretado como perdurabilidad y como obra y como panteón de hombres ilustres, mientras que para nosotros el ahorro es éxito, dinero, respetabilidad. Sólo nos interesa el éxito, el dinero, la respetabilidad. Somos la generación de la clase media.

Font: "Los mitos de Chtulhu", conte d'El gaucho insufrible (Barcelona: Anagrama, 2004). Es pot llegir a la revista Malpensante, núm. 48 (agost-setembre del 2003).


Foto: ©Copesa.

Fernado Savater conclou: "La civilització es basa en el maltractament d'animals." També podria dir que es basa en l'esclavitud o la submissió de les dones. La millor refutació és una frase de Peter Singer: "El que una generació troba ridícul la següent ho accepta, i la tercera s'esgarrifa recordant què feia la primera."

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA. 


Article complet: 

"Els animals no tenen dret a la vida ni a la llibertat"


Toni Cantó

Quan Toni Cantó va dir això al Congrés, el seu referent ètic, Fernando Savater, devia començar a suar. Ni el savi oficial d'UPyD es mereix que algú com Cantó divulgui les seves idees. Per tant, centrem-nos en la font.
I la font la trobem a Tauroética , un opuscle que Savater va publicar per refutar els que condemnen moralment les corrides de toros; un opuscle que conté quatre fal·làcies.
La primera és considerar que l'antitaurí humanitza els toros, és a dir, nega la seva animalitat. Oblida que dir que un toro sent i pateix, com dir que una planta creix, només constata trets comuns als éssers vius.
La segona és assegurar que si no ens fem vegetarians té poc sentit prohibir els braus. Obvia que el que es condemna és el patiment gratuït, per diversió. I que els més coherents el reproven igualment si es provoca en granges o escorxadors.
La tercera és afirmar que no es pot legislar la moral privada. Ignora que com més avança la societat més regula el que veia privat: des de pegarals fills a torturar animals domèstics.
La quarta és negar que tinguem obligacions morals amb els animals perquè no són lliures. Si ho és donar aigua a qui té set, i no tria tenir-ne, per què no ho pot ser donar-ne a un gos?
I per reblar-ho Savater conclou: "La civilització es basa en el maltractament d'animals". També podria dir que es basa en l'esclavitud o la submissió de les dones. La millor refutació és una frase de Peter Singer: "El que una generació troba ridícul la següent ho accepta, i la tercera s'esgarrifa recordant què feia la primera". 


Font: "Animalada pseudoil·lustrada", article publicat al diari ARA (15/02/2013)

...però un dia, bum, esclatarà la cosa, i potser serà la generació que vindrà darrere de la generació dels més joves d’ara, la que farà soroll

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Citació més llarga: I una altra vegada, la guerra, que tota la vida ens durarà, el seu record, tota la vida ens burxarà com un corc, a nosaltres i als nostres fills, i qui sap si als nostres néts. I ara que s’enduen els jovenets, i que això no hi ha manera que s’acabi. I en passaran molts, d’anys, abans que la gent d’aquest país ho oblidi. Perquè hem rebut molt de mal, i les penes es queden molt endintre i no hi haurà alegria que les estovi. I farem veure que aquí no ha passat res, aigua fresca i vi calent, i tothom tornarà a fer la vida de sempre, però un dia, bum, esclatarà la cosa, i potser serà la generació que vindrà darrera de la generació dels més joves d’ara, la que farà soroll. I els ulls de ploviscó del vell li feien pampallugues, com una cuca fera o com ombres de l’arc de sant Martí.

Font: Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1976.

No oblideu que molts de la nostra generació aprenguérem a comptar llançant cadàvers a les fosses

Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906-Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.

Font: Del pròleg del llibre Pensaments despentinats. Ed. Bosquil, València, 2003. Vista al bloc del Climent Picornell.

Algunes voltes he pensat que la llengua i el país s'acabarien en dues generacions. Crec que estava equivocat. La llengua i el país tenen futur (malgrat la política nefasta de la Generalitat) perquè tenim bons mestres

Autor: Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d'agost de 1910 - L'Alcúdia, 3 de juny de 2012), mestre, humanista, activista cultural, químic i polític valencià.

Font: De l'article "300 anys de País Valencià", al diari Levante (18/02/2012).

Foto: Carlos Pla / Levante.

Nota: Bausset va morir ahir a 101 anys.

Al valencià li queden dues generacions

Autor: Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d'agost de 1910 - L'Alcúdia, 3 de juny de 2012), mestre, humanista, activista cultural, químic i polític valencià.

Font: D'una entrevista al diari Levante (06/01/2009).

Foto: Carlos Pla / Levante.

Nota: Bausset va morir ahir a 101 anys.

Jo no aspiro a ser més que una cronista de la meva generació. Però resulta que la meva ha tingut una experiència. I no és igual ser cronista d'aquesta que de la dels senyorets

Autora: Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Barcelona, 13 de març del 2012), escriptora catalana.

Font: "Vicenç Llorca xerra amb Teresa Pàmies". AVUI, 22 de juliol del 2004. Vista a al bloc Lileta-lita.

Nota: Descansi en pau.