La gent em diu feminista sempre que expresso sentiments que em diferencien d'una estora o d'una prostituta. Rebecca West, novel·lista i periodista britànica

Autora: Rebecca West (Kerry, Irlanda, 21 de desembre de 1892 - Londres, 15 de març de 1983), pseudònim de l'escriptora i periodista Cecily Isabel Fairfield, adoptat de la obra d'Ibsen Rosmersholm.


Original: People call me a feminist whenever I express sentiments that differentiate me from a doormat or a prostitute. [EN]


Font: "Mr. Chesterton in hysterics". The Young Rebecca, ed. Jane Marcus, p. 219. Vist a Wikiquote.


Foto: Wikipedia.

I per compensar, una frase feminista. Si un home comet una estupidesa, els altres individus del seu sexe diuen: «Que ximple que és aquest home!» I si és una dona la que incorre en l’estupidesa, els homes diuen: «Que ximples que són les dones!»

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.


Font: Nacional II. Barcelona, Editorial Laia, 1972.


Original: Y para compensar, una frase feminista. Si un hombre comete una estupidez, los otros individuos de su sexo dicen: «¡Qué tonto es este hombre!» Y si es una mujer la que incurre en la estupidez, los hombres dicen: «¡Qué tontas son las mujeres!» [ES]

La frase més antifeminista que he llegit en ma vida: Estimar dones intel·ligents és signe d'homosexualisme. (Baudelaire.)

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1975), humorista gràfic i escriptor català.


Font: Nacional II. Barcelona, Editorial Laia, 1972.


Original: La frase más antifeminista que he leído en mi vida: Amar a mujeres inteligentes es signo de homosexualismo. (Baudelaire.) [ES]

Les feministes sempre han considerat que les dones són 'obligades' per l'home a posar-se guapes, i això els sembla malament. Però la coqueteria i la seducció són universals. Actuen com a motor de la reproducció, i el 80% de les dones que neixen tenen fills

Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.

Citació més llarga: Les feministes sempre han considerat que les dones són 'obligades' per l'home a posar-se guapes, i això els sembla malament. Però la coqueteria i la seducció són universals. Actuen com a motor de la reproducció, i el 80% de les dones que neixen tenen fills. No serveix de res negar-ho. La igualtat està molt bé, però per aconseguir-la és necessari saber que homes i dones parteixen de llocs diferents, i que mentre nosaltres neguem aquestes diferències, el capitalisme les exacerba amb tota tranquil·litat. [ES] 

Font: D'una entrevista a El País (03/03/2013).  

Nota: Nancy Hosuton va publicar l'any passat Reflets dans un oeil d’homme. En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013. En podeu llegir un fragment aquí. 

Foto: Sébastien Dolidon (El País).

Assenyalem amb el dit les dones que es cobreixen els cabells. Nosaltres preferim posar-nos una bena als ulls

Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.

Font: Reflets dans un oeil d’homme (2012). En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013. En podeu llegir un fragment aquí. 

Foto: Sébastien Dolidon (El País).

Jo odiava els homes quan era una adolescent. També detestava la superficialitat, les compres i els aparadors. Ara no veig l'home com un opressor. Crec que la normalitat arriba quan s'acaba la fertilitat i baixa la testosterona. Aquí comencem a ser iguals

Autora: Nancy Huston (Calgary, Alberta, Canadà, 1953), escriptora canadenca.

Equivalent: Yo odiaba a los hombres cuando era una adolescente. También detestaba la superficialidad, las compras y los escaparates. Ahora no veo al hombre como un opresor. Creo que la normalidad llega cuando se acaba la fertilidad y baja la testosterona. Ahí empezamos a ser iguales. [ES]

Font: D'una entrevista a El País (03/03/2013).  

Nota: Nancy Hosuton va publicar l'any passat Reflets dans un oeil d’homme. En castellà: Reflejos en el ojo de un hombre. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2013. En podeu llegir un fragment aquí.

Foto: Sébastien Dolidon (El País).

Amb la victòria de les tropes franquistes, podíem veure com s'organitzava una societat on seria absolutament necessari el penis com a targeta de presentació

Autora: Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 3 d'agost de 1918 - Barcelona, 2 d'octubre de 1991), escriptora, activista cultural i activista antifranquista.

Citació més llarga: Molt sovint quan se m’ha demanat la meva opinió en el plet que tenen plantejat els qui podríem anomenar freudians històrics i les feministes, he dit que el meu subconscient va elaborar l’enveja del penis el dia 1 d’abril de 1939.
Vull dir amb aquesta resposta, que pot semblar una boutade, moltes coses. [...]  Amb la victòria de les tropes franquistes, podíem veure com s'organitzava una societat on seria absolutament necessari el penis com a targeta de presentació. [...] Exèrcit i Església dictaven les normes. 

Font: Antifèmina (1978), p. 9. Vista a l'article "Quantes coses em quedaran per fer?", d'Eva Piquer (ARA, 28/02/2012) i al llibre Passió per la llibertat (Edicions Universitat Barcelona, 2004).

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 1952 - Barcelona, 1998), escriptora catalana.

Font: Divisa, al poemari "Cau de llunes". Vista a Escriptors.cat.

Nota: En commemoració del desè aniversari de la mort de l'autora, el 5 de juliol de 1998.