Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris error. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris error. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de maig del 2013

dimarts, 14 de maig del 2013

Els traductors s'obliden de prendre la pastilla perquè estan absorts amb els errors que hi ha al prospecte



Autor: Anònim.


Equivalent: Observación del Dr. Muchtimberborg: Los traductores se olvidan de tomarse la pastilla porque están absortos con los errores que hay en el prospecto. [ES]


Font: Vist al Twitter de la Celia Silva.






divendres, 12 d’abril del 2013

Un arbre genealògic de frondoses branques registra amorosament tots els errors i cada generació els recull de l'anterior amb l'afany de vetllar-los i enriquir-los


Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 


Font: De la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Vist a Llibres i alguina cosa més.


Context: El que importa és constatar que l'home troba la forma més segura d'immortalitat imitant-se i repetint-se. Tant que la busca dedicant-se a empreses mai no vistes i la té en un perfil de nas o una mania que passa de pares a fills, a través dels segles. La té, fins i tot, en el seu instint de mantenir viva una gran dinastia universal de la imbecil·litat. Un arbre genealògic de frondoses branques registra amorosament tots els errors i cada generació els recull de l'anterior amb l'afany de vetllar-los i enriquir-los, de penjar nous blasons en alguna de les branques [...]




dimecres, 28 de novembre del 2012

Un dels errors més greus de la naturalesa és la terrible desproporció que hi ha entre el temps que passem morts i el temps que passem vius


Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Original: ERROR DE LA NATURALEZA. Uno de los más graves errores de la naturaleza es la terrible desproporción que existe entre el tiempo que pasamos muertos y el tiempo que pasamos vivos.

Font: Autopista. Barcelona: Crítica, 2012, 192 p. Vista a Documenta minima., ons ens diuen: "Publicado originalmente en 1970 como una parodia de la obra Camino de Escrivà de Balaguer, como explica Antonio Fraguas Forges en el Prefacio (pp. 7-8), mantiene en la actualidad la misma mordacidad que elogiaba Luis Carandell en el Prólogo a la primera edición (pp. 9-13), también incluido. El diseño editorial dispone el libro en doce secciones, que toman su título de cada signo del zodíaco."