Pel que fa a les malalties del cos, segurament hi ha més malalts imaginaris que malalts reals, però pel que fa a l'esperit, hi ha, sens dubte, molts més sans imaginaris que sans reals

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.


Equivalent: En lo que se refiere a las enfermedades del cuerpo, existen seguramente más enfermos imaginarios que enfermos reales, pero en lo que concierne al espíritu hay, sin duda, muchos más sanos imaginarios que sanos reales. [ES] 


Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez. També a Aforismos. Barcelona: Edhasa, 2006. ISBN 8435091589. Traduccció: Juan del Solar. 

"Ballem el rock nazi". Article publicat a El Singular Digital (14/12/2012).Jordi BianciottoFrivolizar con el nazismo sólo puede estar al alcance de quienes la han sufrido y vencido, si es que esto es posible. Las heridas aún están frescas; no estamos hablando de la Guerra de los Cien Años. Por otra parte, quien tiene la acusación de nazi, siempre bien histérica, en la punta de la lengua tal vez es porque este mundo, el de los nazis, debe formar parte de su imaginario familiar más natural y secular, y él sabrá por qué . Gainsbourg podía hacer broma de todo aquello porque había mantenido su pulso con el monstruo y era aquí para contarlo. Los que ahora manejan la palabra criminal con la ligereza de la niña que escupiendo al suelo cáscaras de pipas son, sencillamente y esencialmente, un buen grupo de burros.Qui té l’acusació de nazi, sempre ben histèrica, a la punta de la llengua potser és perquè aquest món, el dels nazis, deu formar part del seu imaginari familiar més natural i secular, i ell sabrà per què

Nota: Avui és un dia adequat per recordar aquesta citació que ja vam publicar. 

Autor: Jordi Bianciotto i Clapés (Barcelona, 8 d’octubre del 1964), periodista i crític musical català.

Citació més llarga: Frivolitzar amb el nazisme només pot estar a l’abast dels qui l’han patit i vençut, si és que això és possible. Les ferides encara estan fresques; no estem parlant de la Guerra dels Cent Anys. D’altra banda, qui té l’acusació de nazi, sempre ben histèrica, a la punta de la llengua potser és perquè aquest món, el dels nazis, deu formar part del seu imaginari familiar més natural i secular, i ell sabrà per què. Gainsbourg podia fer broma de tot allò perquè havia mantingut el seu pols amb el monstre i era aquí per explicar-ho. Els que ara fan anar el mot criminal amb la lleugeresa de la nena que va escopint al terra closques de pipes són, senzillament i essencialment, una bona colla de burros.

Font: "Ballem el rock nazi". Article publicat a El Singular Digital (14/12/2012).

"Sí, aquella llibreria no va ser simplement un refugi sinó també una etapa de la meva vida. Tot sovint m'hi quedava fins a l'hora de tancar. Hi havia una cadira posada a prop dels prestatges, o més aviat un gran escambell. M'hi asseia per fullejar els llibres i els àlbums il.lustrats. Em preguntava si ell s'adonava de la meva presència. Al cap d'uns quants dies, sense interrompre la seva lectura, em deia una frase, sempre la mateixa: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' Temps després, algú m'ha assegurat molt convençut que l'única cosa que no podem recordar són els timbres de les veus. I tanmateix, encara avui, durant les nits d'insomni, sento sovint la veu amb accent parisenc -el dels carrers costeruts- que em diu: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' I aquesta frase –no ha perdut ni un bri de la seva amabilitat ni del seu misteri."

Autor: Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, Illa de França, 30 de juliol de 1945), escriptor francès.

Citació més llarga: Prou que m'he adonat que s'ho creia. És l'avantatge de tenir vint anys més que els altres: ignoren el teu passat. I encara que et facin distretament quatre preguntes sobre què ha estat la teva vida fins aleshores, t'ho pots inventar tot. Una vida nova. No aniran pas a comprovar-ho. A mesura que la vas explicant, aquesta vida imaginària, grans bufades d'aire fresc travessen aquell racó resclosit on feia temps que t'ofegaves. Una finestra s'obre sobtadament, les persianes espeteguen amb el vent dels grans espais. Tornes a tenir, davant teu, el futur.

Font: Dans le café de la jeunesse perdue (En el cafè de la joventut perduda). Editorial Labutxaca, 2010. Traducció de Joan Casas. Vist al bloc Sa jungla i es bosc animat.

Foto: Olivier Soller.