Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talent. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Serveis? Talents! Mèrits! Bah! Feu-vos d'una camarilla



Autor: François de Salignac de La Mothe Fénelon (castell de Fénelon, Périgord, 6 d’agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715), prelat, orador i escriptor eclesiàstic francès.




Font: Les aventures de Télémaque (1669). Vist a l'epígraf del capítol XXVII d'El roig i el negre, de Stendhal. Badalona: Sàpiens Publicacions / Destino, 2005, p. 650.

dijous, 21 de febrer del 2013

Escriure és un llarg camí que exigeix tenacitat i, per dir-ho amb paraules de Txèkhov que tant agradaven a Thomas Mann, estar descontent de la pròpia obra perquè aquest és l'element bàsic del veritable talent


Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.


Context: Actualment em fóra molt difícil haver de dir amb quatre paraules per què escric. I és que em sembla que no ho sé. No m'ha desaparegut aquella volunat d'explicar-me al món, però ara desitjo concretar d'alguna manera aquesta explicació. Potser l'elaboració d'unes tècniques narratives, la difícil recerca d'un estil propi, la tria de les paraules més adequades, el sacrifici que comporta bandejar l'ampul·lositat i l'afectació en benefici de la senzillesa, l'esforç per a saber copsar la bellesa de les coses, el ressorgiment dels detalls, etc., són els motius que m'han portat a creure que escriure és un llarg camí que exigeix tenacitat i, per dir-ho amb paraules de Txèhov que tant agradaven a Thomas Mann, estar descontent de la pròpia obra perquè aquest és l'element bàsic del veritable talent.



Font: Fragment d'un recull a tall de pòrtic del recull d'articles que Montserrat Roig va publicar a Mundo Diario, Treball, Guía del Ocio, Avui... Diari d'uns anys (1975-1981). Barcelona: A Contravent, 2011 (a cura de Quim Torra). Vist a Departament.cat i a Vilaweb. 

dimecres, 6 de febrer del 2013

Quina bogeria és aquesta de brindar a la salut d'una premsa independent? Som eines i criats d'uns homes rics que romanen entre bastidors. Som uns titelles, ells estiren els fils i nosaltres ballem. Els nostres talents, les nostres possibilitats i les nostres vides són propietat d'altres homes. Nosaltres som uns prostituts intel·lectuals


Autor: John Swinton (Saltoun, Escòcia, 12 de desembre de 1829 - Nova York, 15 de desembre de 1901), periodista. Cap de redacció de The New York Times.

Citació més llarga i original:
There is no such thing, at this date of the world's history, in America, as an independent press. You know it and I know it.
There is not one of you who dares to write your honest opinions, and if you did, you know beforehand that it would never appear in print. I am paid weekly for keeping my honest opinion out of the paper I am connected with. Others of you are paid similar salaries for similar things, and any of you who would be so foolish as to write honest opinions would be out on the streets looking for another job. If I allowed my honest opinions to appear in one issue of my paper, before twenty-four hours my occupation would be gone.
The business of the journalists is to destroy the truth, to lie outright, to pervert, to vilify, to fawn at the feet of mammon, and to sell his country and his race for his daily bread. You know it and I know it, and what folly is this toasting an independent press?

We are the tools and vassals of rich men behind the scenes. We are the jumping jacks, they pull the strings and we dance. Our talents, our possibilities and our lives are all the property of other men. We are intellectual prostitutes.

Font: Segons NoticiasERB: "El 25 de setembre de 1980, en un sopar de gala del gremi periodístic on ell era un dels homenatjats, algú va proposar un brindis per la Llibertat de Premsa." Aquest web ens dóna la font original: Labor's Untold Story, by Richard O. Boyer and Herbert M. Morais, published by United Electrical, Radio & Machine Workers of America, NY, 1955/1979.



divendres, 1 de febrer del 2013

Aquell que va dir: "Més val tenir sort que talent" coneixia l'essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s'escapen del nostre control


Autor: Woody Allen (Nova York, 1 de desembre de 1935), director, guionista, actor i escriptor estatunidenc.



Citació més llarga: Aquell que va dir: "Més val tenir sort que talent" coneixia l'essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s'escapen del nostre control. En un partit de tennis hi ha moments en què la pilota copeja la vora de la xarxa, i durant una fracció de segon, pot seguir cap endavant o caure cap enrere. Amb un poc de sort segueix cap endavant, i guanyes. O no ho fa, i perds...

 
Original: The man who said "I'd rather be lucky than good" saw deeply into life. People are afraid to face how great a part of life is dependent on luck. It's scary to think so much is out of one's control. There are moments in a match when the ball hits the top of the net, and for a split second, it can either go forward or fall back. With a little luck, it goes forward, and you win. Or maybe it doesn't, and you lose... [EN]


Font: Match point (2005). Vist a L'esguard d'Estel.




dimecres, 5 de setembre del 2012