Quan dic a aquests pares que a Finlàndia gairebé no hi ha reunions de pares a les escoles se’m queden mirant desconcertats. “I què fan, llavors, quan tenen un problema amb un nen en una escola?” “Tenen una tècnica revolucionària —els contesto—: parlen amb el nen.”

Autor: Gregorio Luri Medrano (Azagra, Navarra, 1955), professor de filosofia. 


Font: De l'article "Chamfort y otras futesas" (20/11/2013), al seu bloc. 


Original: Cuando les digo a esos padres que en Finlandia no hay apenas reuniones de padres en las escuelas se me quedan mirando desconcertados. "¿Y qué hacen, entonces, cuando tienen un problema con un niño en una escuela?". "Tienen una técnica revolucionaria -les contesto-: hablan con el niño". [ES]

Els fills només obeeixen els pares quan veuren que els pares obeeixen la regla. L'ordre i la regla, un cop establerts i reconeguts, són la potència més forta

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Pensaments. Barcelona: Proa, 2009, p. 170.

Sempre que haig de prendre una decisió penso: "Què faria el meu pare en aquest cas?" I seguidament començo a donar-me bufetades.

Autor: UltraMudo, piulador. "Soy un miembro descomunal. Andar es hacer el klawnoom."


Original: Siempre que tengo que tomar una decisión pienso "¿Qué haría mi padre en este caso?" y seguidamente empiezo a darme bofetadas. [ES]


Font: Del seu Twitter.

por de la mare/ por de la pipa del pare/ por de l’oncle/ por del matrimoni de l’oncle/ por de la cosina que mira amb els pits crescuts/ por de ser la cosina a qui el cosí endinya verga/ por de ser el cosí que ha d’endinyar verga a la cosina/ por de ser un pare fidel/ por de ser un progenitor i estimar amb extrem la criatura dolcíssima/ por de ser una mare servicial/ que alimenta un desconegut:

Autor: Eduard Escoffet (el Poblet, Barcelona, 1979), poeta.

Font: "Por". A: Terra i cultura (III Premi Miquel Martí i Pol), antologia feta per Helena Morén Alegret i Joaquim Vilarnau, coeditada per Cossetània Edicions i Grup Enderrock, Valls-Barcelona, 2011. Vist a El poema de la setmana, d'Oriol gabarró.

Poema complet:

por de la mare
por de la pipa del pare
por de l’oncle
por del matrimoni de l’oncle
por de la cosina que mira amb els pits crescuts
por de ser la cosina a qui el cosí endinya verga
por de ser el cosí que ha d’endinyar verga a la cosina
por de ser un pare fidel
por de ser un progenitor i estimar amb extrem la criatura dolcíssima
por de ser una mare servicial
que alimenta un desconegut:
que alimenta un terrorista,
que alimenta un membre d'una secta,
que alimenta un ionqui,
que alimenta un camell de barri,
que alimenta un artista carregat d'àcids,
que alimenta un visionari,
que alimenta un lladre,
que alimenta un policia.
por de ser mare i no poder encaixar la pistola quan el fill arriba amb
l'uniforme tacat
por del pa
por del vent
por de les olives farcides d’anxova
por de ser una oliva farcida d’anxova o encara pitjor:
una gamba
por dels qui parlen i por dels qui no parlen
por d’odiar els skaters
por d’odiar ikea
por d’odiar els sindicalistes
por d’odiar la santa església catòlica i tots i cadascun
dels seus parroquians
por d’escriure les cartes al pare
por de ser kafka
por de ser heterosexual
por de ser homosexual
por de no ser bisexual
por de no ser multicultural
por de no ser demòcrata
por de ser stalin
por de tenir res a perdre
por
por de no ser tu
por de no ser tu
por de no ser tu

El pare de família, com a legislador, és voluble, fantàstic: va de l'arbitrarietat, quan té mal de queixal, a una clemència il·limitada, quan ha fet un bon àpat

Autor: Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970), poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.



Font: "Un joc silenciós". A: Les bonhomies (1925). Vist al Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002.

L’única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat

Autors: Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974), llicenciat en Periodisme i en Història, i David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972), periodista. 

Font: Lliures o morts. Barcelona: Columna Edicions, 2012. Vist a l'exemplar del llibre que m'acabo de comprar, de la tercera edició. 

Nota (de la contraportada): Ermengol Amill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de Successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi oblidat lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació.

Una infantesa feliç és potser una de les úniques coses que els pares poden donar als seus fills i que els quedi per sempre

Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català. 

Context: Tinc una foto de la Carola als jardins de Luxemburg a les darreries del mes d'agost. En una racó davant d'una heura que cau, llànguida, al costat d'una de les fonts del parc. Té un llibre a la falda i sembla que el llegeix. És la imatge del final de la meva infantesa. Poca gent ha tingut la sort de viure una infantesa tan despreocupadament feliç com jo fins al fet d'haver-la allargat quasi fins als 28 anys. Sempre he sostingut que una infantesa feliç és potser una de les úniques coses que els pares poden donar als seus fills i que els quedi per sempre. 

Font: Del bloc Xocolata suïssa.

Els meus veïns són músics. La filla toca el violí i el pare la viola

Autor: Anònim.

Font: Lecheconpan.

Tinc els ulls negres del meu pare. La meva mare té els ulls morats, també del meu pare

Autor: Anònim:

Font: Sinplanes.com.

Nota: Citació massa negra?

No recordo cap conversa amb el meu pare més enllà de «canvia de canal»

Autor: Felipe Almendros (Badalona, 1976), dibuixant català. 

Font: Entrevista a El Periódico de Catalunya (03/05/2012).

Els meus pares em van posar nom de muntanya perquè sabien que havia de ser grossa

Autora: Montserrat Caballé i Folc (Barcelona, 12 d'abril de 1933), soprano lírica, cantant d'òpera i de lied catalana.

Font: Vista al bloc La veritat dins la ficció.

Nota: Felicitats als montserrats i a les montserrats.