Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades

Autor: David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1970), llicenciat en Filologia Anglogermànica (anglès), professor, escriptor, blocaire i piulador andorrà.

Font: pàg. 32 de Cartes mortes (Barcelona: Males Herbes, 2014).

Una mica més:  "Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades. No parlo d'exorcismes, però sí d'auxili. El pensament concatenat potser és més com la melodia sentida per primera vegada. Allò escrit sens dubte es pot repensar, revisar, rellegir, reescriure, variar: però ja és un punt de partida diferent. És gairebé una cosa ferma, tangible i representa alhora un trencament. No sé explicar-li-ho millor."

No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta

Autor: Rainer Maria Rilke (Praga, 4 de desembre de 1875 - Val-Mont, Vaud, 29 de desembre de 1926), poeta txec en llengua alemanya.

Font: "Carta quarta". A: Cartes a un jove poeta. Barcelona: La Llar del Llibre, 1984, p. 38. Vist a Lleixes i a Sa jungla i es bosc animat.

Context: M’agradaria demanar-li que no s’impacienti davant de tot allò que encara no està resolt en el seu cor, que miri d’estimar les preguntes com si fossin cambres tancades o llibres escrits en un idioma estrany. No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta. Potser porta en vostè la possibilitat de crear, de plasmar, com una forma de viure especialment feliç i autèntica: eduqui’s per aquesta tasca [...]

Justament per haver tingut una infantesa extravagant i haver viscut envoltat de relats fabulosos, prefereixo inspirar-me en l'oficinista gris, el tio que no té nom, les bosses d'escombraries o els gossos petaners

Autor: Sergi Pàmies (París, 26 de gener de 1960), escriptor i traductor.

Font: "Pedalar amb alegria" (El Punt-Avui, 02/09/2010).

Augusto MonterrosoAvui em sento bé, un Balzac; estic acabant aquesta línia

Autor: Augusto Monterroso (Tegucigalpa, Hondures 1921 - Ciutat de Mèxic, Mèxic 2003), escriptor
guatemaltenc.


Original: Hoy me siento bien, un Balzac; estoy terminando esta línea. [ES].


Font: "Fecundidad". A: La oveja negra y demás fábulas. Joaquín Mortiz: Mèxic, 1969. Vist a Ciudad Seva.

No escriguis les parts que els lectors se solen saltar

Nota: Leonard va morir ahir a 87 anys.


Autor: Elmore Leonard (Nova Orleans, 11 d’octubre de 1925 - Bloomfield Hills, Michigan, 20 d'agost del 2013), escriptor estatunidenc.


Font: D'un decàleg publicat al New York Times, segons El Periódico de Catalunya ("Elmore Leonard, tot os", d'Elena Hevia, 21/08/2013).


Foto: Lisa Carpeneter / The Guardian.

Els nois dolents són els més divertits

Nota: Leonard va morir ahir a 87 anys.


Autor: Elmore Leonard (Nova Orleans, 11 d’octubre de 1925 - Bloomfield Hills, Michigan, 20 d'agost del 2013), escriptor estatunidenc.


Font: D'un decàleg publicat al New York Times, segons El Periódico de Catalunya ("Elmore Leonard, tot os", d'Elena Hevia, 21/08/2013).


Foto: New York Times.

Cal recordar, cal evocar, no hi ha art més temporal que la literatura. Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix

Nota: Avui fa 67 anys que va néixer Montserrat Roig.

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Font: Del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 19. Vist a Escriptors.cat.

Només submergint-nos en la tradició és possible que cadascú trobi el seu estil, que és finalment del que es tracta. No s’hi valen dreceres ni trampes. “Per escriure bé, cal una facilitat natural i una dificultat adquirida”, afirmava Joseph Joubert. Avui ho diríem d’una altra manera: el que no és tradició és google

Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.

Font: "Vicenç Pagès, director de l’Aula d’Escriptura de Girona" (Núvol, 20/05/2013).

Foto: Vista a Núvol.

Context: Un taller d’escriptura no es pot concebre sense una llista de llibres que val la pena llegir, ja que només és possible avançar a partir de bons models. En tot cas, no es tracta d’imposar uns trets determinats d’estil, sinó d’obrir-nos a diferents maneres d’entendre l’expressió literària. Només d’aquesta manera, submergint-nos en la tradició, és possible que cadascú trobi el seu estil, que és finalment del que es tracta. No s’hi valen dreceres ni trampes. “Per escriure bé, cal una facilitat natural i una dificultat adquirida”, afirmava Joseph Joubert. Avui ho diríem d’una altra manera: el que no és tradició és google.

El lector llegeix la novel·la com un text inevitable, mentre que per l’autor és tan sols una de les nombroses hipòtesis, la que s’acaba concretant a partir de fases com l’atzar, la troballa, l’insomni, la paperera. […] Sovint els autors que gaudeixen d’una certa aurèola de facilitat expressiva són els que reescriuen més vegades els seus llibres

Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.


Font: Un tramvia anomenat text, de Vicenç Pagès Jordà (Barcelona: Ed. Empúries, 1998 i 2002). Vist a La ludoteca de Ilium.

Era un despatx que cap decorador no havia tingut oportunitat d’efeminarSempre estic llegint articles d’altres escriptors que expliquen que ells mai no esperen la inspiració; s’asseuen davant l’escriptori cada matí a les vuit, tant si plou com si fa sol, encara que tinguin ressaca i un braç trencat, i posen fil a l’agulla. Encara que tinguin la ment en blanc o l’enginy afeblit, a ells que no els vinguin amb ximpleries sobre la inspiració. Els declaro la meva admiració i procuro manternir-me allunyat dels seus llibres

Autor: Raymond Thornton Chandler (Chicago, 23 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959), escriptor estatunidenc.

Font: Chandler por sí mismo (Debate, 1990). Citació extreta del llibre Un tramvia anomenat text, de Vicenç Pagès Jordà. (Barcelona: Ed. Empúries, 1998 i 2002). Vista a La ludoteca de Ilium.

Per Déu tinc només la tècnica; per cultura, el meu cervell. De la resta, en prescindeixo

Nota: Avui fa 73 anys que va néixer Bauçà.

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear. 

Poema complet: 
Els ancestres, la buscaren
endebades i l'error
rau del tot en el mal mètode,
comprensible en aquell temps,
amb llurs tècniques primàries.
Ignoraven el cervell,
però bé que l'intuïen.
Els déus són projecció
del neguit i del desordre
produïts per no saber
res del funcionament
d'aquest òrgan-meravella.
L'apaivagament vindrà,
com si res, quan puguem veure
com treballa i com és que
és tan extraordinari,
-qui ha fet totes les lleis-
que és capaç de consentir-nos,
consentit que pugui dir:
'no hi ha Déu ni natura
ni cap més perversió.
Per Déu tinc només la tècnica;
per cultura, el meu cervell.
De la resta, en prescindeixo'.  

Font: "Reconciliació". A: Els somnis. Barcelona: Editorial Empúries, 2010. Citació vista al seu Twitter i poema complet al mateix llibre.

En el món literari de Barna i segurament en el món social encara més hi fa falta aquella criatura que deia «el rei va despullat», i potser no farien tant els gegants

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Citació més llarga: No sé per què no es pot dir que a Barcelona hi ha escriptors que es pensen que escriure és agafar paper i tinta. Ja sou ben pallús. És bescantar-lo dir a un amic el que a un li sembla la veritat? En el món literari de Barna i segurament en el món social encara més hi fa falta aquella criatura que deia «el rei va despullat», i potser no farien tant els gegants. Trobo molt bé que defenseu tothom i tot. Però a mi la veritat sempre m'ha temptat de mala manera.

Font: Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008, p. 121. Carta del 6 d'agost de 1962, des de Ginebra.

El primer que s’ha de fer amb la vida és ‘viure-la’ i després, si de cas, ‘escriure-la’ amb coneixement de causa

Autora: Aurora Bertrana Salazar (Girona, 1899 - Berga, 1974), escriptora.

Font: Vista al portal del Diccionari Biogràfic de Dones.

La teva ànima és la teva llengua. Tot escriptor ha de tenir un llenguatge. Això [...] vol dir utilitzar el llenguatge amb capacitat creadora. [...]

Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol del 2009), escriptor balear.

Citació completa: La teva ànima és la teva llengua. Tot escriptor ha de tenir un llenguatge. Això no vol dir escriure bé. Això vol dir utilitzar el llenguatge amb capacitat creadora. En segon lloc, hi ha d'haver uns personatges, una història: la figura humana i el seu destí. Després, aquests personatges i aquesta història han de respondre a una societat, a una factors ideològics de fons. I finalment, tot això ha d'anar i ha de venir d'una filosofia. Això és el que tenen totes les grans obres.

Font: De l'entrevista feta per Pere Antoni Pons dins el llibre Tot són veus, tot són mons. Vista a l'Avui d'avui.

Foto: Barceló /Arxiu (treta de l'Avui).

Nota: Descansi en pau.

L'autèntic escriptor és qui es lliura a un combat acarnissat per netejar la seva escriptura de fullaraca literària

Autor: Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962), narrador espanyol.

Citació completa: [...] literatura és tot allò que, almenys en principi, no sona a literatura, i l'autèntic escriptor és qui es lliura a un combat acarnissat per netejar la seva escriptura de fullaraca literària, convençut que només així tindrà accés a la literatura de veritat [...]

Font: Del pròleg a Barcelona amor final, de Joan Margarit. Vista a L'efecte Jauss 2.0.

Cap dia sense una ratlla

Autor: Plini el Vell.

Equivalents: Nulla dies sine linea [LL]

Comentari: Frase atribuïda al pintor Apel·les, que tenia el costum de no deixar passar cap dia sense traçar alguna pinzellada. Avui s'aplica sobretot als escriptors.

Font: tret d'Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».