Dins de les venes et corre un riu de roses per on navega el riure clar del bosc. Hi envie naus on el desig et cerca. En els teus pits s’alça un mar de campanes, d’illes nascudes al bell mig de la llum

Autor: Marc Granell Rodríguez (València, 19 d'abril de 1953), poeta i traductor.


 

Font: Versos per a Anna. Alzira: Bromera, 1998.




Poema complet:

Dins els teus ulls
s’obrin ponts i finestres,
s’encén un llac
ple de sol i respostes.
M’hi endinse nu
i em naix de sobte el món.
En els teus llavis
hi ha jardins de maduixes
i plomes verdes
que canten tot l’oblit.
M’hi perd i trobe
la font que sap i calla.
Dins de les venes
et corre un riu de roses
per on navega
el riure clar del bosc.
Hi envie naus
on el desig et cerca.
En els teus pits
s’alça un mar de campanes,
d’illes nascudes
al bell mig de la llum.
Hi passege a espai
els meus dits que floreixen.
Dins els teus ossos
nien flautes que saben
el so més alba
del somni i de l’estrella.
Hi repose exhaust
la veu ferida i sola.
En la teua pell
creix la neu i l’incendi,
la pluja blanca,
el desert i la flor.
Hi visc i em sé
viu només quan l’habite.



Foto: Escriptors.cat.

Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic. Ací em pariren, ací estic. Ací treballe i done besos. Ací agonitze i ací em ric

Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: Mort i pam. Antologia poètica. València: Carena Editors, 2004.


Poema complet: 

Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.

Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.

Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.

Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d'afanys ric.

Cant l'amor i les parelles
que viuen, beuen i se'n van.
Cante un amor de contraban.

Cant l'amor, cante els amants.

No sé tampoc si açò són cants.

Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se'n van,

l'esperança de contraban.

Les dones volem algú que ens faci riure i que ens protegeixi. No ho sé, una mena de pallasso ninja

Autora: Anna, piuladora egarenca de 25 anys. "Independentista i culer. Programadora informàtica i una mica friki."




Font: Del seu Twitter.

Pots jugar amb el seu cos, que és jove i riu, i vol el joc, i no n'ha tingut prou

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

Poema complet:
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Font: "Joc". A: Teoria dels cossos (1966). Vist al bloc Tinta xinesa.

Foto: Tom Fischer.

No sé si fa riure o plorar que per a Joan Pau II la vocació de la dona sigui o la maternitat o la virginitat. Quina tragèdia immensa per a la dona que deixa de ser verge i descobreix que és estèril!

Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990), escriptor català.

Font: Darrers diaris inèdits, "Bloc 1998" (Edicions 62, 1991). Vista al Diccionari de citacions catalanes (Edicions 62, 2002).