Font: Versos per a Anna. Alzira: Bromera, 1998.
Poema complet:
Dins els teus ulls
s’obrin ponts i finestres,
s’encén un llac
ple de sol i respostes.
M’hi endinse nu
i em naix de sobte el món.
En els teus llavis
hi ha jardins de maduixes
i plomes verdes
que canten tot l’oblit.
M’hi perd i trobe
la font que sap i calla.
Dins de les venes
et corre un riu de roses
per on navega
el riure clar del bosc.
Hi envie naus
on el desig et cerca.
En els teus pits
s’alça un mar de campanes,
d’illes nascudes
al bell mig de la llum.
Hi passege a espai
els meus dits que floreixen.
Dins els teus ossos
nien flautes que saben
el so més alba
del somni i de l’estrella.
Hi repose exhaust
la veu ferida i sola.
En la teua pell
creix la neu i l’incendi,
la pluja blanca,
el desert i la flor.
Hi visc i em sé
viu només quan l’habite.
Foto: Escriptors.cat.
s’obrin ponts i finestres,
s’encén un llac
ple de sol i respostes.
M’hi endinse nu
i em naix de sobte el món.
En els teus llavis
hi ha jardins de maduixes
i plomes verdes
que canten tot l’oblit.
M’hi perd i trobe
la font que sap i calla.
Dins de les venes
et corre un riu de roses
per on navega
el riure clar del bosc.
Hi envie naus
on el desig et cerca.
En els teus pits
s’alça un mar de campanes,
d’illes nascudes
al bell mig de la llum.
Hi passege a espai
els meus dits que floreixen.
Dins els teus ossos
nien flautes que saben
el so més alba
del somni i de l’estrella.
Hi repose exhaust
la veu ferida i sola.
En la teua pell
creix la neu i l’incendi,
la pluja blanca,
el desert i la flor.
Hi visc i em sé
viu només quan l’habite.
Foto: Escriptors.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada