Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.
Font: "Sant Jordi i els prínceps blaus" (al seu bloc, 23/04/2007).
Context:
“Sant Jordi: aquest cavaller que va matar el drac i ens va deixar les princeses; quin gran estrateg.”
He penjat això abans de sortir a gaudir de la Diada i, a mig matí, l’Anna em truca: “Què vol dir l’entrada d’avui, Enric?” Molt fàcil, Ni, que matant el drac Sant Jordi es va carregar també els prínceps blaus. Ell va quedar com un senyor, però als que veníem darrera ens ha deixat amb el cul a l’aire. El drac ens facilitava la feina, als homes; posant-hi collons i voluntat qualsevol podia aspirar a un ideal de noblesa que avui s’ha posat impossible. Amb un drac que tragués foc pels queixals, era senzill lluir-se i senzill saber què calia fer. La diferència entre un covard i un valent, era claríssima. Ara, tot és confusió. Sense dracs que us amenacin, les princeses n’espereu molt de nosaltres, l’home amb vocació de princep blau ha d’excel·lir en sacrificis vulgars i poc lluits, se l'aboca a una vida grisa, de paciència i lletra petita. Ho sé jo, que durant anys vaig aspirar a portar capa. Hi he renunciat definitivament, però assumir que mai no seria un heroi m’ha ocasionat grans disgustos, alguns fins m’han dut al psiquiatre, tot i que cada dia ho porto millor. I ja sé que és patètic, però créixer en un niu de coto-fluix també té els seus problemes, pots arribar a sentir-te massa agrait (en deute) amb el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada