dilluns, 29 d’abril del 2013
Mai donis per finit el temps de seduir-me, allò que obtens de mi que no et conformi mai. Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta cap a la qual segur que ens plaurà gravitar
Autor: Miquel Àngel Riera i Nadal (Manacor, 29 d'abril de 1930 - Palma, 20 de juliol de 1996), escriptor mallorquí.
Poema complet:
Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.
Font: "Mai donis per finit". A: El pis de la badia. Barcelona: Columna, 1992. Vist a GloBos.blog.
Àudio: Maria del Mar Bonet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada